Últim esprint per a les eleccions que marcaran Alemanya

BerlínEl candidat socialdemòcrata (SPD) alemany, Olaf Scholz, ha cancel·lat dilluns actes electorals per declarar davant la comissió parlamentària de finances al Bundestag. L'oposició ho havia sol·licitat perquè l'actual ministre de Finances de la Gran Coalició CDU/CSU-SPD, que lidera la cancellera Angela Merkel, s'expliqués sobre els casos de blanqueig de diners amb una unitat que depèn del seu ministeri que hi està involucrada. Scholz ha defensat la feina dels seus subordinats. En el context actual, en què fa un mes que els socialdemòcrates van fer un gir històric i encapçalen els sondejos d'opinió, una posada en escena així a sis dies de les eleccions pot acabar de donar l'impuls final al candidat socialdemòcrata: ha pogut fer net i tancar, de cara a la galeria, un capítol fosc que ha sobrevolat com un fantasma la campanya.

"Com a competent, experimentat i amb fusta de líder presenta l'SPD a Scholz, i és com el valoren els ciutadans a les enquestes", explica Nico A. Siegel, director de l'institut demoscòpic Infratest Dimap, que nodreix amb sondejos la televisió pública alemanya ARD cada setmana. "No en va els socialdemòcrates han volgut aquest cop personalitzar la seva campanya electoral". Segons les últimes enquestes, l'SPD seguiria al capdavant amb 26 punts, seguit dels conservadors de Merkel CDU-CSU (21), els Verds (15), els liberals FDP (12), la ultradreta AfD (11) i L'Esquerra (6). El llindar electoral és del 5%.

Debats i pistes

Han sigut tres debats televisius entre els tres principals partits, dos en cadenes privades i un en una cadena pública, els que han anat donant pistes aquestes setmanes sobre quins són els principals punts dels programes electorals de l'SPD, CDU-CSU i els ecologistes, i sobre quins podrien ser els jocs de coalicions. A l'últim debat, fa dos dies, Scholz festejava políticament amb l'ecologista Annalena Baerbock i tots dos anaven a l'uníson per voler enviar al banc dels opositors els conservadors que han manat durant 16 anys. Si el comportament electoral és com auguren els sondejos, els faltaria un tercer partit per a la coalició: o liberals o esquerra.

Ha cridat l'atenció que, en els debats televisius, ni la política migratòria ni la política exterior hi han jugat un paper, malgrat la retirada de les tropes occidentals a l'Afganistan; o, potser, precisament per l'Afganistan. Els conservadors viuen, encara, una divisió interna entre els partidaris i detractors de la política d'obertura de fronteres que va determinar Merkel el 2015 i que va suposar l'entrada de l'AfD al Bundestag després dels comicis del 2017. Posicionar-se sobre els fluxos migratoris suposa posicionar-se en la delicada línia roja de la dreta. L'AfD s'espera que perdi vots respecte al 2017, però que es mantingui dins del Parlament federal perquè voten contra la Unió Europea (UE) i la política climàtica, entre d'altres.

"A les últimes eleccions federals parlamentàries, la migració va fer pujar molt la participació i es va produir el vot protesta per a l'AfD, que va doblar paperets", analitza Siegel en conversa amb un grup de corresponsals. "[Diumenge] el risc més gran per a CDU-CSU és la poca acceptació que té el seu candidat, Armin Laschet. El partit de Merkel sense Merkel està debilitat i ha fracassat en preparar el canvi de lideratge".

Creix la incertesa

Els aspectes socials i ecològics han marcat els debats i la campanya electoral i han afavorit Scholz. "L'SPD s'ha concentrat en un parell de temes i ha aprofitat cada moment per explicar-los: apujar el salari mínim interprofessional de 9,6 a 12 euros l'hora i aconseguir un nivell de renda estable", comenta Siegel. A diferència d'altres anys, els socialdemòcrates tenen especial èxit entre els votants més grans. "Un aspecte que s'observa és la volatilitat dels electors: els lligams amb els partits són menors, sobretot a l'est". Creix la incertesa i minva la possibilitat de pronòstics clars.

Un 50% dels votants ho faran per correu, més que altres anys a causa del coronavirus. Segons l'Oficina Federal d'Estadística alemanya, hi ha uns 60,4 milions de ciutadans amb dret a vot, 31,2 milions de dones i 29,2 d'homes. Respecte al 2017, hi ha hagut una davallada d'un milió per l'evolució demogràfica regressiva que viu el país. Alhora, predomina la franja de 60 a 69 anys, seguida de la d'entre 30 i 39 anys. Mentrestant, uns 3 milions de persones votaran diumenge que ve per primer cop. Quan va arribar Merkel al poder, fa 16 anys, ells en tenien dos.