L'extrema dreta guanya contra pronòstic les primàries a l'Argentina

Buenos AiresNit electoral llarga amb una inesperada victòria a l’Argentina: la del candidat d’extrema dreta Javier Milei, el Bolsonaro argentí, que amb un 30,2% dels vots es proclama com a favorit per concórrer a les pròximes eleccions generals del mes d’octubre. Amb un discurs anti casta política i unes proclames que recorden el Make America great again de Trump, Milei ha capitalitzat el vot protesta enmig d’una situació d’extrema crisi social. La sorpresa ha estat majúscula, ja que les enquestes li donaven un 20% dels vots i preveien que seria la coalició de dreta Junts pel Canvi la que recolliria l’enuig cap a la governant peronista Unió per la Pàtria, que finalment ha quedat tercer a les primàries, amb un 28,5% dels vots.

Les eleccions primàries, obertes, simultànies i obligatòries (PASO), són una primera cita a les urnes en aquest any electoral a l’Argentina, on tota la ciutadania d’entre 18 i 70 anys està cridada a votar. Les PASO serveixen per seleccionar els candidats definitius que concorreran als comicis generals, previstos per al 22 d’octubre, i mesuren, com un termòmetre, la intenció de vot. El politòleg de la Universitat del Salvador Pablo Secchi assegura a l’ARA que la inesperada victòria de Milei “obre un nou escenari per a les eleccions generals”. I és que els candidats dels blocs tradicionals no havien calculat bé el pes d'aquest nou rival, que ha sabut seduir l’electorat jove i les classes socials desgastades per la pobresa que castiga el país.

“Ens trobem davant la fi del model de la casta, el model basat en l’atrocitat que diu que on hi ha una necessitat neix un dret, però oblida que aquell dret algú l’ha de pagar; i que té com a màxima expressió l'aberració anomenada justícia social, que és injusta perquè implica un tracte desigual davant la llei, i que a més ve precedida d’un robatori”, ha proclamat Milei a la seu electoral del seu partit, La Llibertat Avança, quan s’han fet públics els resultats. L’electorat afí cridava exaltat “¡Libertad, libertad, libertad!” en el que s’ha convertit en una autèntica festa al centre de Buenos Aires. “Hem aconseguit construir una alternativa competitiva que no només posarà fi al kirchnerisme, sinó que, a més, posarà fi a la casta política parasitària, lladre i inútil que enfonsa aquest país”, ha sentenciat.

Mentrestant, a la seu de la coalició de dreta Junts pel Canvi, l’exministra de Seguretat amb el govern de Mauricio Macri, Patricia Bullrich, celebrava –malgrat que tot apuntava que quedaria primera– que la seva formació passés a ser la segona força (29,7%) i que ella en resultés la candidata favorita amb un 17,8% dels vots. Bullrich competia per liderar la dreta contra l’alcalde de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta (11,8%), que ja no es podrà presentar als comicis generals. Tot i pertànyer a la mateixa coalició, Bullrich i Larreta fan propostes divergents: la de Bullrich és una línia més dura, de no diàleg amb l’oposició, de més presència policial als carrers i d’unes idees econòmiques que no descartarien la dolarització, tal com proposa Milei. Les intervencions de Junts pel Canvi les ha tancat l’expresident Mauricio Macri, convidat a pujar a l’escenari: “Això acaba de començar–ha dit–. Sumant els resultats de Milei amb els nostres, és una majoria enorme la dels argentins que plantegem un canvi profund que mai ha existit”.

Arraconar el peronisme

El “canvi” al qual es referia Macri implica arraconar el peronisme governant, que ha tret els pitjors resultats en dècades (28,5% dels vots). El candidat de la coalició kirchnerista Unió per la Pàtria, el ministre d’Economia, Sergio Massa, ha obtingut un 22,4% dels sufragis. Durant la nit electoral no l’han acompanyat ni el president, Alberto Fernández, ni la vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner, que fins ara no s’ha pronunciat sobre els resultats. Davant la victòria de Milei, Massa ha declarat que “comencen setmanes transcendentals, en què es discutirà si anem cap a un país que s'obre indiscriminadament a les importacions o que defensa la indústria nacional; si anem a universitats amb taxes o defensem la universitat pública, si torna el sistema privat de jubilació o som un país que defensa els seus jubilats”. I, en una metàfora futbolística, ha dit que només “s’ha disputat el primer temps: queden el segon temps, l’afegit i els penals”. “Queden 60 dies per capgirar-ho”, ha reblat.

La participació en la jornada electoral de diumenge ha estat una de les més baixes de la història de les PASO presidencials: un 69% (el 2019 va ser d’un 76%). La desafecció política és palpable al carrer. “Estic profundament decebut. Guanyi qui guanyi no crec que canviï res”, explica l’Antonio. “La gent acaba votant qui farà les coses menys malament, en lloc de votar qui les farà bé”, lamenta la Malena, que ha decidit abstenir-se. “Són tots uns lladres”, sentencia el Matías. La setmana prèvia a les eleccions ha estat marcada per dues morts violentes a Buenos Aires: la d’una nena d’11 anys víctima d’un robatori als afores de la ciutat, i la d’un manifestant reduït per la policia en una concentració pacífica al centre de la capital. La sensació d’inseguretat va augmentant a l’Argentina, la pobresa supera el 40% i la inflació anual frega el 120%. Per a l'analista Pablo Secchi, “la gran pregunta és què passarà amb els vots de Larreta: aniran tots cap a Bullrich o es dividiran entre Bullrich i Massa, afavorint així Milei?”

 Que un candidat com Milei hagi guanyat les PASO suposa, en part, un vot de càstig a la política tradicional: la consigna de la “llibertat” i la promesa d’una Argentina “forta” han portat part de l’electorat a apostar per una cara nova que construeix la seva confiança desmarcant-se dels partits de tota la vida. Caldrà veure si Milei és capaç de guanyar el 22 d’octubre. Sembla que la irrupció del llibertari en l’arena política ha començat a posar en crisi el sistema de blocs, que durant els últims 20 anys ha dividit políticament el país en la coneguda “esquerda” que separa kirchneristes d’antikirchneristes.