L'Uruguai comença a vendre marihuana per competir amb el narcotràfic

The New York TimesPer primera vegada en la història del continent, un país de l'Amèrica Llatina vendrà marihuana de manera oficial: aquest dimecres 19 de juliol, quan obrin els comerços a l'Uruguai, gairebé 5.000 ciutadans registrats com "adquirents" podran comprar marihuana "recreativa" en 16 farmàcies del país a 1,30 dòlars el gram.

La droga, per ara, està lliure de l'impost al consum (IVA). Així ho va decidir l'Estat, que va fixar el preu per competir sobretot amb el cànnabis que arriba des del Paraguai i es comercia de manera il·legal –una marihuana premsada de qualitat inferior que abasteix també el Brasil i l'Argentina.

L'Uruguai és el primer país del món que va comprar, va fer germinar i va lliurar –el febrer del 2016– 4.000 esqueixos de marihuana a dues empreses que les van fer florir i van collir per primera vegada el maig del 2016. Les autoritats uruguaianes diuen que ja tenen unes existències de 400 quilos de marihuana de qualitat per vendre a les farmàcies.

Aquesta és la tercera forma d'accés a la marihuana prevista a la llei 19.172, que va regular el mercat en aquest petit país sud-americà el desembre del 2013. Fins aquest dimecres, els ciutadans uruguaians majors de 18 anys interessats a accedir al cànnabis legal podien triar entre cultivar a casa fins a mig quilo de marihuana a l'any o associar-se amb amics, coneguts o algun jardiner i plantar fins a 99 plantes femelles per endur-se una porció mensual de 40 grams com a màxim. Des de demà també podran optar a comprar a les farmàcies fins a 40 grams de marihuana al mes.

El cànnabis es comercialitzarà en un empaquetatge de plàstic trilaminat amb dos tancaments. Un de tipus 'zipper' i un altre de seguretat per evitar perfumar les botigues i preservar les característiques vegetals. L'embolcall, de color blau i blanc, té recomanacions: fer servir el cànnabis vaporitzat, no barrejar amb altres substàncies psicoactives, evitar el seu consum durant tasques d'aprenentatge, de memòria o durant l'embaràs. L'ús està prohibit per a menors de 18 anys.

El contingut de l'envàs pesa cinc grams. Les farmàcies poden emmagatzemar-ne fins a dos quilos en armaris de seguretat per evitar robatoris. També compten amb un sistema d'avís a la policia.

Fins al divendres anterior al començament de la venda hi havia 4.893 compradors registrats a les oficines del correu estatal. El tràmit per inscriure's no porta més de cinc minuts i exigeix presentar la cèdula d'identitat, un comprovant de domicili i respondre una enquesta. Un escànner dactilar emmagatzema les empremtes dels usuaris en servidors informàtics per corroborar la identitat del comprador i que no es passin de la quantitat permesa. El sistema fa servir la mateixa tecnologia que els serveis financers. Les altres dues formes d'aconseguir cànnabis també requereixen registre.

Els farmacèutics no tenen accés a les dades personals del comprador. Només sabran si està habilitat a través d'un lector d'empremtes digitals. Les dades estan encriptades i el servidor es bloqueja si algú ho mou.

La gestió de les dades sensibles va ser un dels punts febles del procés i va rebre crítiques durant els debats sobre la regulació del mercat de cànnabis.

Diego Olivera, secretari de la Junta Nacional de Drogues (JND) -una agència que depèn de la presidència del país-, admet que "el registre és una restricció. Per més que s'atorguin totes les garanties de protecció de dades exigeix un nivell de confiança cap a les institucions que no tothom té necessàriament".

Les xifres li donen la raó. De les 161.475 persones que la Junta Nacional de Drogues estima que consumeixen marihuana almenys un cop l'any, només unes 5.000 es van registrar per comprar a les farmàcies.

El desembre de 2013 el parlament va votar la llei per regular el cànnabis. En 2014 va començar a funcionar l'Institut de Regulació i Control del Cànnabis (IRCCA) que va habilitar, en primer lloc, el registre per al cultiu casolà. Des de llavors, 6.942 persones van confiar les seves dades a l'Estat per poder sembrar, conrear, collir i emmagatzemar fins a 480 grams anuals de marihuana per llar.

El mateix any van començar a funcionar també els clubs de membres. Entre 15 i 45 persones poden formar una associació civil per plantar marihuana legal i accedir a 40 grams mensuals per soci.

L'economia del cànnabis

El principal argument que el govern de l'expresident José Mujica va repetir per impulsar la reforma a les polítiques de drogues era que calia treure-li una porció del mercat al narcotràfic.

La Direcció de Repressió al Tràfic Il·lícit de Drogues de l'Uruguai va confiscar el 2016, en total, 4.373 quilos de marihuana al narcotràfic, fonamentalment material paraguaià premsat.

La legalitat sembla que serà més efectiva que la policia per treure-li utilitats al narcotràfic.

Si les farmàcies venguessin les quatre tones de marihuana que comencen a comercialitzar aquesta setmana (cada empresa pot produir un màxim de dues tones anuals), el consum total de cànnabis legal, en les tres modalitats previstes per la llei, sobrepassarà àmpliament les confiscacions policials.

Això en el supòsit que els 63 clubs de cànnabis produeixin el màxim possible (1.200 quilos) i que els auto cultivadors cullin cada gram de la seva quota legal (3.192 quilos). Aquestes quantitats ja trepitgen els talons als números de la policia. Si, a més, els compradors consumeixen les quatre tones, el cànnabis legal duplicarà els resultats de la policia.

Quan els gairebé 5.000 usuaris de les farmàcies entrin al mercat regulat, un quart de la demanda total del país serà legal, d'acord amb les estimacions de Monitor Cànnabis, un nucli acadèmic multidisciplinari dedicat a estudiar al nou mercat regulat, que funciona a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de la República (UdelaR) i coordina investigadors de diferents universitats.

Economia d'Estat

A Uruguai, l'Estat dirigeix el negoci cannàbic. L'absència de publicitat i l'èmfasi en la prevenció escanyen qualsevol estratègia comercial fora de les idees governamentals. Uruguai va comprar les llavors a Espanya i les va germinar a l'Institut Nacional de Llavors. L'agost de 2014 es va realitzar la primer crida a un licitació pública, oberta a nivell internacional, per a triar dos postulants per collir i distribuir; però no per vendre. S'hi van presentar 22.

Quan necessitin renovar existències, les farmàcies es comunicaran amb l'agència de regulació. Llavors l'IRCCA farà la comanda a les empreses. Les restriccions estan fetes a la mida d'un petit país amb tradició estatal.

La inversió inicial prevista de Simbiosys, una de les dues llicenciatàries, va ser d'1,7 milions de dòlars el primer any. Les utilitats estimades arribarien al mig milió de dòlars en cinc anys.

Les farmàcies es quedaran amb el 30 per cent del preu final de venda. Un altre 10 per cent serà per a l'Estat, que recaptaria un milió de dòlars anuals si els usuaris es fumen les quatre tones previstes per anys. Les dues llicenciatàries, Simbiosys i International Cànnabis Corporation (que cotitza a la borsa de Valors de Toronto), es quedaran amb 0,90 dòlars per cada gram venut. Són responsables del transport i de totes les inversions necessàries per fer créixer les plantes, collir-les i distribuir-les.

Les empreses tenen un monopoli sobre el canal de distribució, però no poden fer publicitat de les dues varietats comercialitzades sota els noms genèrics d'Alfa i Beta. Cada varietat correspon als dos tipus de marihuana que l'Estat va entregar a les empreses. Les plantes van germinar a l'Institut Nacional de la Llavor i les empreses van collir els seus fruits. Alfa és un híbrid de la subespècie índica, un cep més aviat de relaxació, introspectiu. A la varietat Beta predomina la sativa, associada a l'humor.

Les setze farmàcies no cobreixen tot el territori uruguaià. Però hi ha vint més amb intenció ferma de començar aviat i altres esperant conèixer com es mou el producte.

La ideologia judicial

La regulació del cànnabis a Uruguai no ha estat en tots els seus aspectes com a molts la imaginaven. El govern no ha presentat els informes tècnics d'avaluació i monitoratge que exigeix la llei. El comitè científic fa mesos que no es reuneix i tampoc s'han conformat algunes comissions necessàries per a la implementació de la llei.

Tot i la nova reglamentació, han existit casos de cultivadors legals que han vist violentades les seves propietats. La policia no va respectar el manual de procediment que els obliga a tenir cura de les plantes en custòdia i, si fos el cas, retornar-les en òptimes condicions.

Per Gianella Bardazano, professora de l'Institut de Teoria General i Filosofia del Dret de la Universitat de la República (UDELAR), també hi ha una "ideologia judicial" relacionada amb l'edat i la formació dels magistrats. Alguns jutges, explica, "van atribuir el pitjor dels sentits" a la modificació de l'estatus legal del cànnabis.

"El consum recreatiu per a ells no existeix; són addictes", assenyala la investigadora especialitzada en polítiques de drogues.

Algunes hipòtesis mostren que la regulació, en comptes d'augmentar el consum com alguns temien, no va disparar l'ús: això va passar durant els últims deu anys de prohibició. Des de 2012 s'observa un consum lleugerament ascendent.

A partir de 2003 van créixer els processats per delictes contra les lleis de drogues a Uruguai. El 2012 van arribar a 12 per cent. Des de llavors, fluctuen entre 9 i 11 per cent. "El mercat i els seus actors van arribar a un punt d'estabilitat on no hi ha creixement", interpreta Marc Baudéan, catedràtic de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat ORT, integrant de Monitor Cannabis.

Una de les últimes polèmiques a Uruguai és que les varietats disponibles a les farmàcies tenen un baix percentatge de THC, principi actiu responsable del "viatge" de la marihuana: un 2 per cent, quan les varietats més habituals tenen com a mínim un 10 per cent.

La decisió respon a una visió sanitària que va encarnar el Ministeri de Salut Pública de l'Uruguai, segons fonts del procés. Però l'IRCCA té cinc varietats més que estan sent provades per incorporar-les a les farmàcies. El seu màxim valor de THC serà del 8 per cent, segons van confirmar des de l'institut regulador.

Un altre dels punts que ha generat sospites i ha alimentat teories conspiratives -des que mai es compliria amb la venda prevista a la llei fins que les llavors serien de Monsanto perquè hi havia interessos en joc- va ser el silenci oficial que va mantenir el govern durant tot el procés, potser com a estratègia defensiva.

De l'Uruguai a Llatinoamèrica

Des que l'expresident José Mujica va proposar regular, especialistes, activistes, acadèmics, periodistes i polítics de tot el món han arribat a l'Uruguai per conèixer l'experiència del país. Un d'ells va ser Andrés López Velasco, director del Fons Nacional d'Estupefaents de Colòmbia, responsable governamental per fer que la marihuana medicinal funcioni al seu país.

El 2016 Colòmbia va votar la Llei 1.787 per a la investigació científica i el cànnabis medicinal. López va explicar al New York Times que van prestar atenció a la legislació uruguaiana per desenvolupar cànem industrial. A l'Uruguai ja s'han lliurat set llicències per a aquest cànnabis sense efecte psicoactiu, però amb usos tèxtils i d'alimentació, entre d'altres.

"A les varietats que tenen THC per a ús medicinal aquí [a Colòmbia] establim l'obligatorietat que tot es processi en olis i extractes", va explicar López. Una cosa que l'Uruguai encara no ha pogut aconseguir malgrat haver estat el primer país llatinoamericà en aprovar una llei i la seva reglamentació per al cànnabis medicinal.

Colòmbia vol fer una crida per posar en funcionament la fabricació i venda de cànnabis medicinal. A un any d'haver aprovat la llei, els laboratoris i les universitats ja testegen el cànnabis medicinal per estandarditzar la producció d'olis. A l'Uruguai, a quatre anys de la llei, la marihuana medicinal brilla per la seva absència davant les objeccions que mostra en cada discussió interna el Ministeri de Salut Pública (MSP).

Mèxic, d'altra banda, va aconseguir eliminar la penalització de l'ús del cànnabis medicinal a finals de l'any passat. "Tots estem mirant a l'Uruguai per veure com va la venda a les farmàcies. Observar l'Uruguai permet visualitzar entre models, comparar i treure una idea clara de la regulació preferida", assenyala Zara Snapp, consultora en polítiques de drogues amb base a Mèxic.

"El que va passar a l'Uruguai serveix per relativitzar el pes dels tractats de control de substàncies. L'Uruguai va relativitzar el pes dels tractats en general", opina Catalina Pérez Correa, sociòloga i antropòloga d'assumptes jurídics del Centre d'Investigació i Docència Econòmica (CIDE) de Mèxic, que discuteix activament sobre regulació de mercats de drogues a Mèxic.

"Davant cent anys de prohibicionisme es va crear un sistema nou i aquesta és una gran fita. Hi ha un debat a tot el món on també són molt lentes les iniciatives per regular els mercats i trencar el prohibicionisme rígid. L'Uruguai ho està trencant i està assajant amb coratge cívic un nou sistema", va opinar Milton Romani, exsecretari general de la Junta Nacional de Drogues (JND) en dos períodes i exambaixador de l'Uruguai davant l'Organització dels Estats americans (OEA).

El model uruguaià està començant a caminar en una regió que, molt tímidament, amb prou feines va tocar els seus marcs normatius. Els percentatges de THC, el registre i les mancances institucionals podrien millorar. "Hi ha una corba d'aprenentatge", repeteixen des de l'IRCCA.

"El pas del temps anirà dictaminant quines de les restriccions han de mantenir-se i quines poden evolucionar o eventualment flexibilitzar-se", assenyala Olivera, l'actual secretari de la Junta Nacional de Drogues de l'Uruguai.

"És la primera vegada que es fa un xic d'això al món", diu Sebastià Aguiar, doctor en Sociologia i coordinador de Monitor Cànnabis, "és molt difícil que tot surti bé".