Els supervivents de l''Aquarius' encara esperen que el govern espanyol els doni asil dos anys després

València"La nostra vida continua com si fóssim encara en mig de l'oceà. No sabem cap on va, ni si podrem sobreviure". Amb aquestes paraules, Moses Von Kallon, president de l'associació Aquarius Supervivents 2018, ha resumit l'angoixa que pateixen la majoria dels nàufrags que van ser rescatats el maig del 2018 pel vaixell Aquarius i rebuts al port de València per decisió de l'executiu de Pedro Sánchez, després que Itàlia els denegués desembarcar al seu territori. Aleshores el govern espanyol es va presentar com el gran benefactor dels migrants al Mediterrani i el seu desembarcament es va publicitar a tots els mitjans de comunicació. Dos anys després, aquests ciutadans continuen esperant que el ministeri de l'Interior els doni asil.

Els migrants han denunciat la seva situació aquest dimecres en una humil entitat veïnal del barri de Patraix de València, just quan es compleixen dos anys del seu desembarcament al port de la ciutat, i després d’haver-se constituït com a entitat al gener, en finalitzar el programa d’acolliment de l'executiu. Aquesta protecció els garantia un habitatge, assessorament per buscar treball i ajuda en els estudis. Des d’aleshores, esperen la regularització de la seva situació i addueixen que la seva arribada es va produir "de forma legal, convidats pel govern espanyol". "Vam rebre moltes promeses, ara incomplertes. Vam ser acceptats per raons polítiques, no humanitàries", lamenta Von Kallon.

Dels 629 migrants rescatats, 78 es van traslladar a França i 551 es van quedar a Espanya, però només 374 hi van formalitzar la sol·licitud de protecció internacional. Amb dades d’aquest dimarts, el ministeri de l'Interior ha resolt només 66 sol·licituds amb el següent balanç: 49 han estat denegades, vuit han obtingut el reconeixement de l'estatut de refugiat, i nou han estat arxivades. La resta encara s'estan tramitant.

Mentre esperen una resposta, els migrants compten amb l'anomenada "targeta roja", un document que els acredita com a sol·licitants de protecció internacional, cosa que els permet viure i treballar legalment de manera temporal. Amb tot, tenen greus problemes. Moses Von Kallon es queixa que les empreses difícilment els contracten perquè no se'n fien, ja que la seva situació legal és provisional. Per tant, diu, només poden treballar al camp o aparcant cotxes, i la falta d'ingressos els obliga, "a molts", a viure al carrer.

"La mare" Mónica Oltra

El govern espanyol ha argumentat que continua treballant en uns expedients que "no són fàcils" per justificar que encara no hagi donat una resposta a les sol·licituds d'asil dels nàufrags que van arribar amb l'Aquarius. Aquestes persones han trobat en la vicepresidenta de l'executiu valencià la seva millor aliada: Mónica Oltra ha defensat que, per "imperatiu legal, polític i moral", cal agilitzar la regularització d’aquests ciutadans. "Tenim una mare que pensa en nosaltres", ha emfatitzat Von Kallon, que ha conclòs la seva intervenció afirmant que, com l'afroamericà George Floyd, "nosaltres tampoc podem respirar".