El 'Razoni', carregat amb gra ucraïnès, es dirigeix al Líban després de superar la inspecció turca

IstanbulEl vaixell Razoni,el primer a salpar des d'Ucraïna carregat de tones de cereals des de l'inici de la invasió russa, continua el seu llarg –i lent– camí cap al port de Beirut, al Líban. Aquest dimecres ha superat un punt clau: la inspecció al centre de coordinació instal·lat a la Universitat Nacional de la Defensa a Istanbul, que compta amb representants militars d'Ucraïna, Rússia i Turquia i amb observadors de l'ONU, i que hauran de passar totes les embarcacions que vulguin transportar gra ucraïnès. El Kremlin va posar de condició, abans de signar l'acord per alliberar els cereals d'Ucraïna, revisar cada embarcació –tant les que marxen com les que entren– per evitar que puguin transportar armament. Kíiv creu que només és una estratègia de Moscou per retardar encara més l'arribada del gra als països que el necessiten.

Carregat amb 27.000 tones de gra, el Razoni és la primera embarcació que fa servir el corredor naval pactat pels dos països que permetrà exportar el gra ucraïnès que fins ara estava bloquejat a causa de la guerra i del qual depenen milers de boques, especialment les de la població del sud global.

Sigui com sigui, fer arribar aquest vaixell a aigües turques no ha sigut bufar i fer ampolles. Dimarts al vespre les autoritats turques anunciaven l'arribada de la nau, de bandera de Sierra Leone, a l'entrada del Bòsfor, a prop d'Istanbul. Anava més tard del que havien previst. La duració normal d'un viatge des d'Odessa fins a Istanbul en un vaixell d'aquestes característiques sol ser d'unes 30 hores, però el fet que el vaixell hagi hagut d'anar esquivant mines marítimes en retarda els tempos.

Un cop arribat a Istanbul, el mediador turc ha començat aquest matí de dimecres amb la part que li toca: aturar el vaixell, revisar-lo i confirmar que s'utilitza exclusivament per al comerç especificat a l'acord. Després d'una hora d'inspecció, el ministeri de Defensa turc ha indicat a través de Twitter que l'equip del centre de coordinació li donava permís per continuar el seu viatge cap al Líban, un dels països que més ha patit els estralls econòmics –i alimentaris– provocats pel bloqueig dels cereals ucraïnesos a conseqüència de l'ofensiva orquestrada per Vladímir Putin.

El centre de coordinació d'Istanbul, situat a la Universitat de Defensa Nacional de la mateixa ciutat, a més de registrar-los amb l'objectiu d'assegurar que no hi hagi tripulació ni càrrega no autoritzada, també té la responsabilitat de fer el seguiment dels vaixells mercants que s'inclouen a l'acord.

Efectes de l'acord

Però perquè aquest primer vaixell navegui per aigües mediterrànies i arribi en les pròximes hores a Trípoli, les negociacions han sigut constants. Al cap i a la fi, el corredor naval necessitava un cert compromís entre els dos països perquè tirés endavant, una condició bastant delicada si es té en compte que els enfrontaments entre tropes ucraïneses i russes continuen ben actius. Malgrat que en cap cas s'ha pactat un alto el foc, gràcies a l'acord Istanbul, Kíiv i Moscou es van comprometre a no atacar ni els vaixells comercials ni les instal·lacions portuàries d'Odessa, Txornomorsk i Pivdenni, al sud del país. Per esquivar les aigües minades, capitans ucraïnesos guien les embarcacions per canals segurs amb vaixells pescamines.

El clima era tan tens que el dia que van signar l'acord Rússia i Ucraïna no es van voler veure ni les cares: ho van fer en sales separades i en documents diferents. Un cop signat l'acord, això sí, els mediadors han de compartir la sala des d'on monitoren el compliment del document. Segons fonts del mateix govern d'Ankara, les delegacions ucraïneses i russes també conviuen al mateix campus de la universitat des d'on es coordina el procés.

Impacte global

L'objectiu final d'aquest corredor naval és exportar els més de 20 milions de tones de gra que havien quedat bloquejades en terres ucraïneses des que Putin va llançar l'ofensiva contra Kíiv, el 24 de febrer. Els ports van quedar inutilitzats per a usos comercials després que Rússia desplegués vaixells de guerra al mar Negre i Ucraïna col·loqués mines al seu litoral per evitar atacs navals.

L'impacte ha sigut global i ha incrementat la inseguretat alimentària en diversos països del món. Cal tenir en compte que l'any passat, per exemple, els cereals ucraïnesos van alimentar 400 milions de persones, i abans de la guerra Kíiv exportava uns cinc milions de tones de gra cada mes.

Després del Razoni, doncs, s'esperen més vaixells salpant des d'Ucraïna carregats amb tones de gra. El món ho necessita.