Els vaixells russos que amenacen l'Àrtic (i preocupen Europa)

CopenhaguenL'hivern s'apropa ràpidament a l'oceà Àrtic, i cada cop és més perillós navegar per aquest mar, que en pocs dies quedarà cobert per una sòlida capa de gel. Malgrat aquestes condicions i les sancions imposades, el trànsit de vaixells que surten des dels ports de Sibèria carregats de petroli i gas russos no s'atura, tot i que molts d'aquests vaixells representen un autèntic perill per a la navegació.

A causa de les sancions imposades a Moscou des de l'inici de la guerra a Ucraïna, els vaixells trencaglaç amb bandera occidental han deixat de fer la ruta que passa pels mars del nord de Rússia, ja que ara no poden transportar el cru embargat. Per esquivar les sancions, Rússia ha optat per exportar el seu petroli i el seu gas cap a països com la Xina i l'Índia utilitzant una flota d'embarcacions que són molt més antigues i, per tant, menys segures per resistir les dures condicions climàtiques que es troben durant la ruta. Aquests vaixells sovint naveguen sense assegurança marítima per esquivar les sancions, i són operats sota banderes de països tan poc transparents com Panamà, Sierra Leone o les Illes Marshall, i sense que hi hagi una empresa propietària clara al darrere que en pugui assumir la responsabilitat.

Aquests vaixells, que en molts casos haurien de ser desballestats, formen part del que els experts han batejat com la flota a l'ombra de Rússia. No està clar quants vaixells estan implicats en aquest transport, però el think tank nord-americà Atlantic Council estima que podrien ser fins a 1.400, 1.000 dels quals transporten petroli. Des del KSE Institute, amb base a Kíiv, determinen que el 90% del petroli que Rússia continua exportant es mou per via marítima a través de la flota a l'ombra, cosa que representa unes exportacions de 75 milions de barrils al mes en l'últim any.

El pas dels vaixells de la flota a l'ombra preocupa als països nòrdics pels accidents que algunes d'aquestes embarcacions ja han protagonitzat. Un informe de l'Institut Suec d'Assumptes Internacionals (UI) alerta que l'augment d'aquest trànsit de vaixells suposa un risc d'accidents més elevat, amb el perill que es produeixi un autèntic desastre ambiental si hi ha un vessament de petroli a l'Àrtic. "Seria un repte logístic extremadament difícil, pràcticament impossible, netejar un ecosistema tan vulnerable", explica l'investigador de l'UI Patrick Andersson.

Una investigació recent de Politico ha aportat proves a partir d'imatges per satèl·lit que certifiquen que ja s'han produït alguns vessaments al mar del Nord, malgrat que han passat pràcticament inadvertits. El març passat la Guàrdia Costanera Britànica va descobrir un punt negre que s'estenia 23 quilòmetres a l'Atlàntic Nord, per sobre de la costa d'Escòcia. Les autoritats van intuir que el vessament provenia d'un petrolier amb bandera del Vietnam que en aquell moment transportava un milió de barrils de petroli rus.

Aquell mateix mes, un altre vaixell cisterna que es dirigia cap a Rússia va xocar amb una embarcació a l'extrem nord de la costa de Dinamarca. Per sort el petrolier anava sense càrrega, ja que si hagués sigut durant el trajecte d'anada hauria portat 700.000 barrils de cru i l'accident hauria provocat un desastre ambiental.

El risc d'accidents encara augmenta més quan els vaixells de la flota a l'ombra apaguen els aparells de radar o emeten posicions falses, una pràctica que en el món marítim es coneix com a spoofing. "D'aquesta manera els vaixells intenten amagar les seves operacions transportant petroli rus perquè no puguin ser sancionats individualment", explica l'investigador de l'UI Henrik Wachtmeister.

Una altra de les operacions d'evasió que fan els petroliers són les transferències de cru en alta mar des d'un vaixell a un altre, de manera que "es perd la pista més fàcilment de l'embarcació que transporta el petroli sancionat", explica Wachtmeister.

Part de la guerra híbrida

Més enllà del potencial problema ambiental, des de la marina de Suècia també adverteixen del risc que des del Kremlin s'aprofitin alguns dels vaixells per fer espionatge. Ho explica l'oficial de marina Ewa Skoog Haslum: "A vegades hem detectat equipament i antenes que no es corresponen amb un vaixell mercantil, però que es podrien utilitzar en operacions híbrides, en què un vaixell estranger pot entrar als ports suecs amb el pretext d'haver patit un accident".

Els països nòrdics s'han adonat que aturar l'activitat de la flota a l'ombra cal esquivar un complex entramat legislatiu. "És una situació delicada perquè les lleis sobre el comerç marítim són molt favorables a la lliure circulació pel mar", explica Wachtmeister. La llei internacional permet prohibir el pas de vaixells "en cas que hi hagi vessaments, però la legislació no és del tot clara", reconeix.

Actualment, el mecanisme de sancions al petroli rus estableix que les asseguradores de transport marítim no poden cobrir els petroliers que transportin cru rus venut per sobre del límit de preu, fixat en 60 dòlars per barril. "Però a la pràctica només el 20% del cru que exporta Rússia respecta aquest límit", diu Wachtmeister. El Regne Unit i altres països europeus estan impulsant les sancions individuals, però aquesta solució tampoc sembla haver acabat amb el problema, ja que recollir les proves per determinar si un vaixell opera a l'ombra en nom de Rússia requereix una quantitat enorme de temps i de recursos dels estats.