Valls torna a la política francesa de la mà de Macron

ParísLa presència de l'ex primer ministre de França Manuel Valls al Camp de Mart la nit electoral, on el president Emmanuel Macron celebrava la seva reelecció, feia intuir que l'exregidor de l'Ajuntament de Barcelona estava preparant-se per tornar a la política. Segons avancen aquest dimarts diferents mitjans de comunicació francesos, Macron ha decidit repescar Valls per a les eleccions legislatives que se celebren al juny. L'ex primer ministre socialista, que fa mesos que es deixa veure en platós televisius i actes electorals de Macron, serà el candidat de La República en Marxa (LREM) de la cinquena circumscripció, la dels francesos expatriats a Espanya, Andorra, Portugal i Mònaco. El partit encara no ha fet cap anunci oficial, però mitjans com Le Parisien, Le Figaro o BFMTV ho donen per fet citant fonts de LREM.

Com que les legislatives franceses es juguen també a dues voltes, Valls no té garantit que surti elegit diputat de l'Assemblea Nacional, però és molt probable que sigui així. Macron li hauria assignat una de les circumscripcions fàcils, on el president reelegit va ser votat pel 35% de l'electorat. Si es confirma la notícia, és el retorn oficial de Manuel Valls, de 59 anys i nascut a Barcelona, a la política francesa, tot i que a priori només serà diputat. La premsa francesa destaca la seva ambició per tornar a formar part d'un govern, però per ara no entra en les travesses per al futur executiu de Macron, que dissabte serà investit president.

L'ex primer ministre no sempre ha mantingut bones relacions amb Emmanuel Macron, amb qui va coincidir en el govern del socialista François Hollande. Quan l'actual president de la República, aleshores ministre d'Economia, va deixar el govern per crear el seu propi partit, Valls va arribar a dir d'ell que era "malvat" i que "no tenia límits". Però Valls ha fet diferents tombs polítics i, després de les seves crítiques, va formar part a l'Assemblea Nacional de la majoria parlamentària de Macron. Va dimitir com a diputat el 2018 per intentar l'assalt a l'alcaldia de Barcelona el maig del 2019. No ho va aconseguir i va tancar l'etapa barcelonina l'agost del 2021 amb la seva renúncia com a regidor.

Unió de l'esquerra

Mentre La República en Marxa encara no ha fet públics els noms dels seus candidats a les 577 circumscripcions, La França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon segueix negociant amb el Partit Socialista (PS) una candidatura unitària dels partits d'esquerres, la Nova Unió Popular. La més que probable unió de la formació progressista al projecte liderat per Mélenchon està creant un daltabaix al partit i amenaça amb una ruptura interna amb desercions de figures històriques com Bernard Cazeneuve. L'exprimer ministre ha amenaçat aquest dimarts amb marxar del PS si s'acaba formalitzant l'acord amb Mélenchon. "Perquè soc fidel al socialisme republicà i ho seguiré sent, no podria, en consciència i responsabilitat, quedar-me en un partit en el qual els líders han oblidat els seus fonaments i han perdut la brúixola", ha afirmat Cazeneuve.

També l'expresident François Hollande es va mostrar fa uns dies molt crític amb la possible aliança i va advertir que podria significar la fi del Partit Socialista. L'actual direcció de la formació, però, dona suport a la Nova Unió Popular, tot i que Mélenchon exigeix als partits que s'hi integrin que assumeixin les seves propostes, inclosa la "desobediència" de normatives comunitàries. Amb tot, el partit insubmís va llançar ahir un ultimàtum als socialistes perquè s'hi integrin. "Algun dia haurem de començar la campanya" de les legislatives, es justificava un portaveu del partit de l'esquerra radical. Aquest dimarts a la nit les dues formacions seguien negociant. A primera hora de la tarda, el Partit Comunista anunciava que se sumava a la Nova Unió Popular, com ja havien fet dilluns els Verds.