"Ens vam sentir molt sols": com viuen la guerra els jueus de Catalunya

Barcelona"Dos jueus, tres opinions". Com suggereix l'antiga expressió hebrea, la comunitat jueva és, abans que res, plural. "A Catalunya hi afegim «i quatre sinagogues»", bromeja el barceloní jueu Marc Heymann. Des que els atacs de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre van fer revifar el conflicte al Pròxim Orient, la comunitat jueva s'ha vist exposada, de rebot, a la primera línia de l'opinió pública, i sovint s'ha vist forçada a posicionar-se. Però de matisos, asseguren, n'hi ha tants com jueus viuen a Catalunya: prop de 15.000.

"Tu ets jueva, què en penses?". A Adina Rose Levin, jueva nascuda a Chicago que fa mitja dècada que viu a Barcelona, amics i coneguts sovint li demanen la seva opinió sobre la guerra entre Israel i Palestina. "Molta gent pensa que haig de tenir i compartir una opinió sobre el conflicte –assegura– i això no és un Barça-Madrid".

La majoria dels jueus de Catalunya –i d'arreu del món– tenen una vinculació especial amb Israel perquè "la terra i els llocs històrics" tenen importància, sobretot per als qui són religiosos, diu Levin. Per això l'atac perpetrat per Hamàs en territori israelià per terra, mar i aire el 7 d'octubre els va colpir de més a prop. "Ens vam sentir molt sols", diu Heymann, que es considera "obertament i orgullosament sionista". "El 7 d’octubre ningú no va sortir al carrer; se’ns va tornar a demostrar que estem sols al món", deplora i ho compara amb les mobilitzacions a favor de Palestina que hi va haver els dies següents. Després de l'atac de Hamàs, Levin va rebre alguns missatges de solidaritat, però li va sobtar el silenci total d'altres amistats: "Quan quedàvem era com si hi hagués un elefant a la sala d'estar".

Toni Florido, president de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel, afirma que la majoria de jueus dona suport a Israel en aquesta guerra: "La comunitat jueva té un vincle amb Israel; volem que Israel sobrevisqui, i, per tant, que es defensi. I això es veu com una cosa molt dolenta", afegeix. Per a Florido, "l’atac a la minoria jueva" passa "en silenci". Un fet que s'agreuja perquè el que es mostra als mitjans de comunicació és només "una banda del conflicte".

Però també n'hi ha que, com Daniel Voskoboynik, veuen amb mals ulls l'acció de l'executiu de Netanyahu: "el govern d'Israel té una actitud criminal, genocida, expansionista i colonialista. Està banalitzant la vida", critica. El que més li molesta, diu, és que "Israel parli en nom de tota la diàspora" i que s'hagi fet seva la memòria del poble jueu.

En una línia similar es manifesta Dominique Salomon, jubilada i membre de l'associació catalana de jueus i palestins Junts. Va ser voluntària a Israel el 1967 durant la Guerra dels Cent Dies, i allà es va adonar "que les coses no funcionaven". "Israel ha fet de tot des del 1948 per expulsar els palestins", critica. Salomon és descendent d'una família que va "desaparèixer" a Auschwitz i li dol que Israel no hagi après el "mai més per a cap poble". "El que havíem de treure de la nostra vivència [als camps nazis] era que cap poble havia de ser exterminat per la seva religió o cultura", denuncia.

Israelià o jueu?

Arran de la brutal campanya de bombardejos amb què les forces d'Israel van respondre sobre la Franja de Gaza, alguns jueus recelen que se'ls responsabilitzi d'uns crims amb els quals no tenen res a veure. No és d'estranyar, doncs, que un dels pocs consensos que hi ha entre els jueus catalans és el del desconeixement que impera a Catalunya en relació amb el conflicte araboisraelià i amb la cultura jueva, que genera confusions entre els termes jueu i israelià o entre antisemitisme i antisionisme. "Aquest desconeixement fa encara més difícil viure lliurement com una persona jueva aquí", diu Levin.

Xavier Torrens, professor de ciència política a la Universitat de Barcelona, expert en racisme i antisemitisme, defineix l'antisemitisme com els prejudicis i el rebuig contra els jueus "per la seva pertinença al poble jueu, per la seva cultura i religió, pel seu origen nacional o pel seu moviment nacional". Per aquest professor la intolerància apareix quan dirigim les crítiques cap al poble israelià en lloc de contra els líders polítics o els governs. "Pintar «Free palestine» a una paret qualsevol no és antisemitisme, però fer-ho en una sinagoga, sí", afegeix.

Heymann manifesta que percep un clima més hostil des de l'octubre del 2023 i diu que porta els seus fills a una escola jueva per la "por", que els obliga a protegir-se: "Els nens entren i surten de l'escola envoltats d'una dotzena de policies", lamenta. També Florido incideix en l'"arraconament" a l'hora d'expressar les opinions.

Increment de l'antisemitisme

Però podem dir que ha augmentat l'antisemitisme a Catalunya des dels atacs del 7 d'octubre? El ministeri de l'Interior va recopilar 308 denúncies per antisemitisme a Catalunya el 2023, de les quals 4 van ser considerades delicte. En el cas de l'Estat, les infraccions recollides són 2.268, de les quals 23 van condemnades, una xifra que suposa un augment del 76% respecte al 2022. De la mateixa manera, l'enquesta de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea recull que 8 de cada 10 jueus europeus té la sensació que l'antisemitisme ha augmentat els últims cinc anys al seu país. Però tant Torrens com l'Observatori contra l'antisemitisme es remeten a l'"escassetat de dades".

Torrens prefereix parlar d'una reactivació de prejudicis arrelats històricament i es limita a alertar que l'antisionisme sovint s’instrumentalitza per amagar l'antisemitisme: "La gent redueix els 15 milions de jueus als 9 milions de jueus d’Israel, i aquests, a la imatge d'un militar que va amb un tanc".

És probablement pels estereotips que persones com la Sofia, que prefereix no revelar el seu nom real, opten per amagar la seva judeïtat a l'entorn menys proper: "Quan en confiança dic que soc jueva, em responen: «No ho sembles». «Quina és la idea que tens tu d'un jueu?», em pregunto". La Sofia forma part d'un grup de diàleg interreligiós i treballa amb col·lectius de persones migrants, majoritàriament musulmanes, i des que el conflicte araboisraelià s'ha intensificat és més prudent. Ha explicat que és jueva als musulmans amb qui té més confiança, però, en general, li han recomanat no dir-ho. També relata que ha trobat punts en comú dialogant sobre el conflicte amb musulmans, però reconeix que és "un tema complicat". "Els esdeveniments han radicalitzat totes les bandes", conclou.