El Vaticà condemna a cinc anys de presó un cardenal per frau financer
És el principal judici per corrupció de la història de la Santa Seu
RomaEl judici del segle al Vaticà, com va ser batejat per la premsa especialitzada, ha arribat aquest dissabte al final amb la condemna al cardenal Angelo Becciu a cinc anys i mig de presó per un cas d'irregularitats financeres amb els fons de la secretaria d'Estat i de l'Òbol de Sant Pere, la institució que gestiona les donacions per a obres de caritat dels fidels catòlics de tot el món. L'ex número tres de la jerarquia vaticana passarà a la història per ser el primer cardenal a ser jutjat i condemnat per un tribunal penal del Vaticà, que també l'inhabilita de manera “perpètua” per exercir càrrecs a la Santa Seu.
La sentència, llegida aquest dissabte pel president del tribunal, Giuseppe Pignatone, també considera responsables de lucrar-se i estafar la Santa Seu nou imputats més, entre els quals hi ha Fabrizio Tirabassi, empleat de l'oficina administrativa de la secretaria d'Estat vaticana, condemnat a set anys i mig de presó. La resta dels condemnats són Enrico Crasso, Nicola Squillace, Raffaele Mincione i Gianluigi Torzi, homes de negocis i mediadors en l'operació de compravenda d'un immoble de luxe a Londres, que van ser condemnats a penes d'entre cinc i set anys de presó.
La justícia vaticana també considera culpable l'empresària Cecilia Marogna, batejada pels mitjans italians com la dama del cardenal, a qui Becciu va encarregar la creació d'una xarxa diplomàtica de la Santa Seu a l'estranger, però que es va polir els fons –uns 575.000 euros– per comprar roba i accessoris de luxe. El secretari personal del cardenal, Mauro Carlino, és l'únic dels deu imputats que ha quedat absolt.
Segons l'acusació, Gianluigi Torzi va actuar com a intermediari en la compravenda d'un edifici a l'exclusiu barri londinenc de Chelsea pel triple del seu valor inicial; una operació per la qual s'hauria embutxacat uns 10 milions d'euros en comissions. L'immoble va ser adquirit per la secretaria d'Estat vaticana al fons d'inversió Athena, controlat per l'empresari Raffaelle Mincione, per uns 350 milions d'euros, i més tard el Vaticà el va vendre per 186 milions de lliures (uns 214 milions d'euros).
L'escàndol va sortir a la llum el 2019 després que la Fiscalia vaticana obrís una investigació per aclarir les operacions financeres presumptament irregulars “dutes a terme des de fa temps”, després de la denúncia presentada per l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), conegut com a Banc Vaticà, i l'Oficina del Revisor General, l'encarregada d'auditar els comptes vaticans.
El Papa va forçar llavors la dimissió de Becciu com a prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el càrrec que ocupava en aquell moment després d'una llarga carrera diplomàtica, i el va obligar a renunciar als seus drets cardenalicis, entre els quals participar en un futur conclave. Un càstig exemplar i fins a aquell moment inèdit.
La investigació posterior va revelar un entramat d'operacions financeres irregulars amb els fons de la secretaria d'Estat durant els anys en què Becciu va exercir com a número dos d'aquest organisme, un càrrec equivalent al de primer ministre d'un país. Unes operacions que van provocar un forat de 139 milions d'euros als balanços de la Santa Seu.
Durant el procés també van sorgir altres delictes comesos presumptament per Becciu, com les donacions de 125.000 euros que el cardenal va fer a una associació vinculada amb Càritas a l'illa de Sardenya, que en aquell moment presidia un dels germans.