Itàlia

El Vaticà reobre la investigació sobre Emanuela Orlandi 40 anys després

La noia, de 15 anys i filla d'un funcionari de la Santa Seu, va desaparéixer misteriosament el 1983

El misteri de l’adolescent segrestada que sacseja el Vaticà
3 min

RomaLa desaparició el 1983 d'Emanuela Orlandi, la filla de 15 anys d'un funcionari de la Santa Seu proper al papa Joan Pau II, és un dels grans misteris italians sense resoldre. Però aquesta setmana, just després que la seva família demanés al Parlament que es fes càrrec del cas, el Vaticà ha decidit reobrir la investigació.

Han passat 40 anys des d'aquella tarda del 22 de juny en què es va perdre la pista d'Emanuela Orlandi després de sortir d’una classe de música al conservatori de la plaça de Sant Apol·linar, al centre de Roma. La desaparició de la jove va esquitxar el Vaticà, la Màfia i fins i tot els serveis secrets transalpins, i ha estat envoltada de nombrosos enigmes que la justícia italiana no ha aconseguit desxifrar fins ara.

La hipòtesi del segrest

Una de les primeres hipòtesis investigades apuntava al possible segrest de l'adolescent per part d'un grup criminal per demanar l'alliberament d'Ali Agca, el terrorista turc que el 13 de maig del 1981 va disparar contra el papa Wojtyla a la plaça de Sant Pere de Roma. Després del magnicidi fallit, Agca va ser condemnat a cadena perpètua a Itàlia. Pocs dies després de la desaparició de l'adolescent, diverses trucades anònimes en van reivindicar el segrest i van exigir a canvi l'alliberament del terrorista. Tot i això, no va ser fins a l'any 2000 quan va rebre l'indult del llavors president de la República, Carlo Azeglio Ciampi, i va ser extradit a Turquia.

Altres teories suggerien que l'adolescent podia haver estat víctima d'una xarxa pedòfila darrere de la qual s'amagaven alts jerarques de l'Església. Així ho va defensar l'exorcista del Vaticà, el sacerdot Gabriel Amorth, que uns anys abans de morir va assegurar que Orlandi havia estat víctima d'“un crim de naturalesa sexual”. També es va especular amb la possibilitat que la noia hagués estat traslladada a un convent a l'estranger i mantinguda durant anys per la Santa Seu.

Una possible banda criminal

La Fiscalia de Roma va investigar sense èxit la presumpta relació de la desaparició de l'adolescent amb la Banda della Magliana, l'organització criminal que va sembrar el terror a la capital italiana fins als anys noranta. Algunes hipòtesis apuntaven que la jove podria haver estat segrestada per aquest grup mafiós per pressionar el Vaticà per tal que els restituís els diners que havien perdut amb la fallida del Banc Ambrosià, on havien invertit a través de l'Institut per a les Obres Religioses (IOR), el conegut com a Banc Vaticà.

Durant anys es va creure que el cos de l'adolescent podria trobar-se a la basílica de Sant Apol·linar, a prop de l'escola de música on se la va veure per última vegada. La pista la va donar una trucada anònima a un programa de la televisió italiana. “Mireu a la tomba de De Pedis i sabreu el favor que li va fer al cardenal Poletti”.

En aquest mateix temple estaven sepultades les restes mortals d'Enrico De Pedis, àlies Renatino, un dels principals capos de la Banda della Magliana, que va aconseguir ser enterrat a la basílica tot i ser un reconegut criminal gràcies a la intermediació del cardenal Ugo Poletti, aleshores vicari del papa Joan Pau II. Amb tot, quan el 2012 les autoritats vaticanes van accedir a exhumar la tomba del mafiós, no hi van trobar ni rastre d'Emanuela.

L'última vegada que el Vaticà va seguir una presumpta pista per aclarir la desaparició de la jove va ser el 2018, quan va autoritzar l'obertura de les tombes de dues princeses alemanyes mortes al segle XIX i enterrades al cementiri teutònic a l'interior dels murs vaticans. La família va rebre una carta anònima que suggeria que les restes de la noia podien trobar-se en un dels sepulcres, però quan els investigadors els van obrir no van trobar cap resta al seu interior, ni tan sols les de les nobles alemanyes.

La família, que no ha perdut mai l'esperança de descobrir què va passar amb la noia, va rebre amb sorpresa la decisió del Vaticà de reobrir el cas, però no manté grans esperances. “Si realment es fa amb la voluntat d'oferir justícia a l'Emanuela, podria durar molt poc –ha assegurat Pietro Orlandi, el germà de l'Emanuela–. No cal fer investigacions gaire llargues perquè ells ja coneixen la veritat”.

stats