Una veïna de Butxa: “Em vaig sentir com si fos jueva i estigués a l'Alemanya nazi”

Enviada especial a Butxa (Ucraïna)La impressió que et queda quan veus l'edifici és que una banda de criminals el va assaltar. Si no, no s'entén que estigui d'aquesta manera. Es tracta d'un bloc de pisos gran, d’aquells típics de l’època soviètica, que té tres portals, nou plantes i dos apartaments per replà. És igual al portal on vagis i la planta on pugis, les portes de tots els apartaments estan literalment rebentades. Qui ho va fer devia utilitzar palanques, martells o algun altre objecte contundent i dedicar-hi temps, perquè aquesta destrossa és impossible fer-la en una estona. Els veïns asseguren que els soldats russos van ocupar l’edifici i el van fer servir com a lloc de vigilància. Des de les plantes més altes, podien veure perfectament bona part de Butxa.

A tots els pisos hi ha calaixos i armaris oberts, roba per terra, plats trencats… Els russos van regirar els apartaments un per un. No se sap què buscaven ni si es van emportar alguna cosa, però els van deixar en un estat lamentable que fa que ara sigui impossible viure-hi. A més, molts no tenen vidres a les finestres perquè es van fer miques amb els bombardejos, i hi entra un aire gèlid difícil de suportar, sobretot a les plantes més elevades.

De fet, al bloc de pisos amb prou feines hi queden veïns. O, millor dit, només hi continuen els que no van poder marxar. Com Zhanna Grigorenko, que té 70 anys i està postrada en un llit. A l'habitació hi ha diversos paquets de bolquers. “La rento com puc, amb ampolles d'aigua”, explica la Tania, una veïna que és infermera i es va quedar a Butxa per tenir cura de diverses persones grans que viuen a l'edifici.

Des que van començar els combats, el municipi es va quedar sense aigua corrent. “Tinc dues netes”, diu la dona que és al llit, a qui amb prou feines se li veu el cap perquè està tapada amb diverses mantes. Sembla que no és gaire conscient de tot el que ha passat a Butxa. La porta del seu apartament, però, també està rebentada, com totes les altres. Però almenys al seu pis hi ha un cert ordre.

L'Aleksandr té 59 anys i també continua al seu apartament. Fuma tranquil·lament assegut a la taula de la cuina. A terra hi ha una galleda i diverses ampolles plenes d'aigua. Ell sí que sap que els soldats russos van estar a l'edifici. “Està bé que se n'hagin anat”, comenta sense mostrar cap entusiasme. El que li preocupa és una altra cosa: “Des del començament de la guerra no tenim ni aigua ni electricitat”. La porta del seu pis també va ser forçada.

Sembla que els soldats russos s'apostaven als replans de l'edifici per vigilar des d'allà els moviments de la gent de Butxa. A cada replà hi ha una finestra relativament petita, des d’on podien vigilar i no ser vistos. En alguns van col·locar cadires o sofàs, se suposa, per estar més còmodes mentre feien guàrdia. Segons els veïns, tots els seients els van robar dels apartaments. En alguns replans també hi ha ampolles d’alcohol buides.

“Quan van arribar, van anar casa per casa i ens van dir que agaféssim el nostre document d'identitat i baixéssim al soterrani de l'edifici. Em vaig sentir com si fos jueva i estigués a l'Alemanya nazi”, comenta una altra veïna, la Ludmila, que també és una dona gran i va decidir quedar-se a Butxa, encara que confessa que mai no es va imaginar que passaria el que després va passar. Segons diu, els soldats russos fins i tot els van requisar els mòbils. “Ens acusaven de passar informació a les tropes ucraïneses a través del telèfon. Agafaven els mòbils, els tiraven a terra i els aixafaven”, descriu donant cops amb un peu a terra per representar el que feien els militars russos.

De fet, en una escala del bloc de pisos hi ha un parell de mòbils aixafats. També n'hi ha algun altre a l'exterior, a pocs metres de l'edifici. Els veïns confien que a poc a poc la seva vida torni a una certa normalitat, i que d’una vegada puguin oblidar el que ha estat un malson.