La venda d'armes creix per setè any consecutiu tot i la crisi de subministraments

BarcelonaLa indústria armamentística continua creixent en temps de crisi. Segons es desprèn de les dades publicades aquest dilluns per l'Stockholm International Peace Research Institute (Sipri), el centre d'estudis en armament de referència, les 100 principals empreses del sector van augmentar vendes l'any 2021 per setè any consecutiu tot i els problemes en la cadena de subministraments derivats de la pandèmia. En concret, van assolir els 592.000 milions de dòlars (559.000 milions d'euros), un 1,9% més que l'any anterior. L'informe, que no recull encara l'impacte de la guerra a Ucraïna, indica que l'increment queda lluny de la mitjana dels quatre anys anteriors al covid (3,7%), però que ja se situa per sobre del que es va experimentar en el període 2019-20 (1,1%). "Es podria haver donat un creixement encara més gran de les vendes d'armes el 2021 si no fos pels problemes persistents en la cadena de subministrament", constata Lucie Béraud-Sudreau, directora del programa de despesa militar i producció d'armes del Sipri.

Què passarà el 2022? Si bé tant els Estats Units com Europa s'han conjurat per incrementar la seva despesa militar en resposta a la invasió russa a Ucraïna, els investigadors sumen als retards en els enviaments mundials i l'escassetat de components essencials els nous obstacles de la guerra. Destaquen, en aquest sentit, que Rússia és un important proveïdor de matèries primeres utilitzades en la fabricació d'armes. "Augmentar la producció comporta temps", apunta Diego Lopes da Silva, investigador sènior del Sipri. Encara que les dades indiquen que les empreses russes estan augmentant la producció, de fet, l'informe assenyala que han tingut dificultats per accedir als semiconductors i s'han vist afectades per les sancions al país.

La fortalesa de les navilieres

A l'espera de veure com evoluciona el sector, però, l'única regió on es va registrar una davallada en les vendes d'armes el 2021 va ser Amèrica del Nord, on hi ha 40 de les 100 principals empreses de la indústria armamentística. Aquestes van arribar als 299.000 milions, un 0,8% menys que l'informe atribueix a l'elevada inflació de l'economia als EUA. Les 27 empreses de la llista amb seu a Europa van augmentar un 4,2% les vendes (fins als 123.000 milions), i entre elles hi ha la naviliera espanyola Navantia, que compta amb participació estatal i que va assolir els 1.080 milions, un 17% més. De fet, el Sipri explica que així com el sector aeroespacial europeu militar va declarar pèrdues el 2021, els constructors navals es van veure menys afectats per les conseqüències de la pandèmia.

Les 21 empreses d'Àsia i Oceania, per la seva banda, van arribar als 136.000 milions (un 5,8% més), 109.000 dels quals van venir de les vuit empreses xineses al rànquing (6,3% més). "Hi ha hagut una onada de consolidació de la indústria armamentística xinesa des de mitjans de la dècada del 2010", destaca Xiao Liang, un altre dels investigadors del programa de despesa militar i producció d'armes del Sipri. L'augment també és notable al Pròxim Orient, on les cinc empreses al top 100 van incrementar les vendes un 6,5% (15.000 milions). Al Japó, per contra, les vendes de les quatre principals empreses del país van caure fins als 9.000 milions, un descens de l'1,4% respecte al 2020. L'informe recalca que les empreses de capital privat, especialment als Estats Units, són cada vegada més actives a la indústria, cosa que podria afectar a la transparència de les dades de venda d'armament.