Amèrica Llatina

Veneçuela i les eleccions que ho canviaran tot

Guanyi el chavisme o l’oposició, aquests comicis suposen un punt d’inflexió en la història política del país caribeny

3 min
El president de Venezuela, Nicolás Maduro, oneja una bandera veneçolana durant el seu míting de final de campanya, aquest dijous

Caracas21 milions de veneçolans estan cridats a les urnes aquest diumenge. Sigui perquè vuit milions d’emigrats estan pendents de l’esdevenir del seu país, sigui per interès general en saber què passarà amb el chavisme –un moviment que fa 25 anys que ostenta el poder al país caribeny–, arreu del món els ulls estan posats en Veneçuela. ¿Continuarà Nicolás Maduro? ¿Guanyarà l’oposició amb el candidat Edmundo González, però liderada per la conservadora María Corina Machado? Per primera vegada en anys, ningú té una resposta certa. Perquè per primera vegada el chavisme té possibilitats reals de perdre les eleccions i, alhora, l’oposició difícilment acceptarà una derrota. Tot plegat són factors que han anat construint un estat d’opinió col·lectiu on es creuen el neguit, l’esperança, el convenciment, però sobretot la incertesa. Aquest diumenge és un dia important per a Veneçuela: guanyi qui guanyi a les urnes, aquests comicis representen un abans i un després en la seva història política.

La naturalesa, el procediment i la transparència del procés electoral han estat àmpliament qüestionats per gran part de l’opinió pública mundial. Però segons explica a l’ARA l’analista Luis Vicente León: “Des del punt de vista internacional i polític, aquestes són les millors eleccions que podríem tenir”. Ho justifica: per començar, el govern ha permès un candidat opositor, no el que originalment volia, ja que Machado està inhabilitada, però almenys hi ha un candidat que arriba a la jornada electoral. León afegeix que si realment fos impossible la seva reelecció, Maduro “hauria canviat les condicions per garantir-se que guanyarà”. És “perfecte” que tant l’oposició com Maduro creguin que guanyaran: “És l’única manera com es fa una transacció a la borsa: quan el que ven creu que està venent bé i el que compra creu que està comprant bé”. En resum, que l’oposició, acceptant les normes del joc, està d’alguna manera legitimant el procés electoral.

Quins són els hàndicaps de cada jugador?

Luis Vicente León, que presideix la consultora Datanalisis, utilitza la metàfora de l’esport per explicar que els candidats arriben a la jornada electoral des de punts de partida diferents: “A Espanya, les eleccions són com un partit de futbol, es compten els gols i guanya qui més en faci. Però l’elecció veneçolana és un joc de golf, on els jugadors entren al camp amb hàndicaps diferents”. Apunta que per molt bons resultats que obtingui l’oposició, potser no són suficients per guanyar. I afegeix dues variables clau a tenir en compte: la primera és la participació. León evita basar-se en l’entusiasme que partidaris de totes dues faccions han manifestat els últims dies al carrer, i recorda quan el 2004, abans del referèndum on es decidia si Chávez es mantenia o no en el poder, els carrers de Veneçuela estaven “inundats” amb protestes contra ell i, malgrat això, Chávez va guanyar: “Si haguessis estat aquí un dia abans del referèndum, t’hauria semblat impossible que l’endemà guanyés per 17 punts”.

Pel que fa a la participació, cal tenir en compte la població immigrada que no podrà votar per les traves que imposa el govern al registre electoral a l’exterior: es calcula que podran votar poc més de 69.000 persones d’un total de cinc milions de majors d’edat que resideixen a l’estranger; "la majoria són opositors", concreta León. “Només engegant la màquina del vot, ja tindrem un 25% d’abstenció, més que la que vam tenir a les eleccions del 2013”. Un altre punt important és la capacitat de mobilització de les forces: el chavisme té una base social construïda al llarg de 25 anys, així com recursos i una estructura molt més sòlida que l’oposició. Finalment, la gran pregunta: ¿reconeixeran, tant un candidat com l’altre, els resultats? “El govern farà tot el possible per impedir que l’oposició guanyi, i l’oposició no reconeixerà aquest govern encara que guanyi –afirma León–; així que aquí tenim un problema greu”. L’expert opina que només una fractura interna podria forçar Maduro a abandonar el poder en cas de perdre, i que això podria ocórrer de la mà de l’exèrcit, tot i que és majoritàriament chavista. “Però com deia un expresident veneçolà, Ramón Velásquez, els militars són lleials fins que deixen de ser-ho”.

Els dos candidats
  • Edmundo González

    Nascut a La Victoria el 1949, es gradua en estudis internacionals a la Universitat Central de Veneçuela. Va ser ambaixador a Argèlia i a l’Argentina, havent ocupat càrrecs diplomàtics a El Salvador i als Estats Units. La seva carrera política comença a l’organització antichavista Mesa de la Unidad Democrática (MUD), que presideix entre el 2013 i el 2015. La designació com a candidat arriba després de la inhabilitació de la líder María Corina Machado.

  • Nicolás Maduro

    Fill polític d’Hugo Chávez, presideix Veneçuela des del 2012. Nascut a Caracas el 1962 i militant sindical des de jove, participa en el segon cop d’estat contra Carlos Andrés Pérez el 1992. Exerceix com a diputat pel partit Movimient Cinquena República i després com a ministre d’Exteriors i vicepresident. Defensa el nacionalisme veneçolà, el socialisme, i enalteix les figures de Chávez i de l’heroi llatinoamericà Simón Bolívar.

stats