Veneçuela rebutja una repetició electoral tot i la pressió internacional

Buenos AiresVint dies després de les eleccions a Veneçuela, el país està immers en plena crisi postelectoral: mentre el chavisme i l'oposició s’atribueixen la victòria –fins i tot amb violència als carrers–, la comunitat internacional té un paper rellevant en la formació de l’opinió pública arreu del món. A escala regional, els països llatinoamericans han optat per vies diverses: mentre l’Argentina, el Perú i Costa Rica van acusar Maduro de frau electoral a l’instant, els governs d’esquerres –amb més capacitat de mediar per afinitat ideològica amb Maduro– han pres, també, camins diferents. Els ulls han estat posats sobretot en els presidents del Brasil, Colòmbia i Mèxic, Luiz Inácio Lula da Silva, Gustavo Petro i Andrés Manuel López Obrador.

Dijous, Lula i Petro proposaven una repetició electoral o la negociació d’un govern de coalició transitori que desemboqui en unes noves eleccions independents. “Maduro sap que deu una explicació al món”, va dir Lula en una entrevista, apuntant que fins ara ningú sap qui va guanyar les eleccions perquè no s’han fet públiques les actes ni s’han verificat els resultats de manera independent. El Brasil i Colòmbia, veïns de Veneçuela, no volen que "es desbordi un conflicte que tingui conseqüències en els seus propis països", diu Ana María Sanjuan, politòloga i professora de la Universitat Central de Veneçuela, en conversa amb l’ARA. Colòmbia és el país de la regió que acull més migrants i refugiats veneçolans, amb gairebé 3 milions el gener del 2024. Per a Sanjuan, la de Lula i Petro "era una posició esperable". "Això resol el seu problema intern, però no el problema que havien dit que ajudarien a resoldre", diu Sanjuan, en referència a la crisi de Veneçuela.

Però tant l'oposició com el chavisme ja han dit que no acceptaran la proposta de Lula i Petro. “Aquí no es repetiran eleccions perquè aquí va guanyar Nicolás Maduro”, va declarar Diosdado Cabello, cap polític del partit de govern, el PSUV, amb relació a la repetició electoral. Tampoc la líder opositora María Corina Machado va veure amb bons ulls el plantejament: "Si anem a una segona elecció i no li agrada el resultat a Maduro, què fem, anem a una tercera i després a una quarta o cinquena? Nosaltres vam anar a unes eleccions amb les regles de la tirania tot i les crítiques de molts i les vam guanyar", va ironitzar.

El president de Mèxic, López Obrador, que inicialment es va sumar al rol negociador del Brasil i Colòmbia, va fer un pas al costat: “No és prudent que un govern estranger, sigui qui sigui, opini sobre el que correspon resoldre als veneçolans”, va dir en roda de premsa, i va reiterar que Mèxic resta a l’espera de la resolució del Tribunal Suprem de Veneçuela, que investiga, a petició de Maduro, sobre el procés electoral. Per la seva banda, el president de Xile, Gabriel Boric, es va pronunciar ràpidament sense reconèixer "el triomf autoproclamat de Maduro”. “No confiem en la independència ni en la imparcialitat de les actuals institucions de Veneçuela”, va dir. Boric és d'esquerres, però d’una altra generació que els seus homòlegs, i s’ha mantingut distant dels règims autoritaris de Veneçuela, Nicaragua i Cuba, onejant la bandera de la democràcia liberal i dels drets humans.

“El conflicte de Veneçuela és complicat per a l’esquerra de la regió”, apunta Sanjuan. A principis dels 2000, tres quartes parts de la població d’Amèrica Llatina era governada per presidents progressistes elegits democràticament a les urnes, en l’anomenada Marea Rosa. Però les esquerres no van aconseguir "la igualtat", diu Sanjuan. "En cap país de la regió els rics paguen més impostos que els pobres", afegeix. Això no obstant, l’experta assenyala que hi ha una “animadversió contra governs d’esquerres” per part d’organismes supranacionals. Un exemple és el Grup de Lima, format per 14 països, llavors governats per la dreta, que es van agrupar el 2017 amb l’objectiu de buscar una “sortida conjunta” a la situació de Veneçuela.

Ana María Sanjuan critica el paper de la comunitat internacional en l’actual crisi veneçolana: “Si acompanyes un conflicte perquè una de les parts tingui el camí pla per guanyar, estàs perpetuant el conflicte”. L’experta recorda que la societat veneçolana està en xoc des de fa anys: “Des del 2014 s’han accentuat les manifestacions al carrer, hem tingut violència, restriccions econòmiques, i tenim molt dolor i disgust”, reconeix. I diu que "la societat vol un canvi", però sobretot "en la qualitat de vida". Per això demana “un acompanyament generós, entenent les dues parts".

Com es desencalla, llavors, la situació? Per a Sanjuan, cal generar “condicions per a un enteniment franc i clar entre l’oposició i el govern, sense cartes sota la màniga”. Si el Tribunal Suprem reafirma els resultats oficials, la victòria del chavisme “es convertirà en un fet polític, ens agradi o no”, i això obrirà nous escenaris. Per a ella, la línia vermella és que la solució sigui “sense violència, que no sigui al carrer ni buscant el trencament de les Forces Armades”. "Volem que la democràcia la instal·lin els militars?", pregunta.