DortmundL’Eva està encantada de la vida. Des de la sala d’accés a l’estació de tren de Münster, ciutat de més de 300.000 habitants a l’oest d’Alemanya, espera la seva mare, que arriba del poble de Lienen-Kattevenne, a 23 kilòmetres de distància. Aquest estiu es veuran molt més. Normalment el trajecte d'anada i tornada costa 12,80 euros, però des de l’1 de juny i fins al 31 d’agost són vàlids uns nous tiquets mensuals que cobreixen, a tot el país, tots els serveis metropolitans, de rodalies i regionals en busos, tramvies, metros, ferrocarrils i trens per tot just 9 euros durant tot el mes.
Aquesta mesura popular arriba, impulsada pel govern de Berlín i aprovada pel Bundestag (cambra baixa) i Bundesrat (cambra alta), per fer front a la massiva inflació que ha apujat els preus, especialment els de l’energia, disparats sobretot arran de la guerra a Ucraïna.
Algunes de les preguntes més importants a resoldre són si aquesta espectacular oferta captarà de forma sostinguda més passatgers per al transport públic i fins a quin punt l’ús massiu del tren, els ferrocarrils i els busos contribueixen a contenir el canvi climàtic de forma duradora. Per a l’Eva, la resposta immediata és clara: deixarà aparcat el seu cotxe durant tres mesos quan vulgui visitar la seva mare.
Casos com els d’Eva són representatius del manifest estalvi que comporta aquests mesos d’estiu viatjar en transport públic. A Berlín, per exemple, un bitllet senzill de bus urbà, metro o tramvia costa tres euros, i un abonament mensual, 86. El nou tiquet de 9 euros compleix sobretot l’objectiu d’alleujar financerament els passatgers diaris, si bé molts ciutadans admeten que ja estan planificant excursions d’un dia, un cap de setmana o fins i tot les seves vacances per beneficiar-se d’aquesta oferta.
Munic-Berlín gairebé de franc
Aquesta popular mesura ha suscitat una gran atenció mediàtica. La majoria de mitjans alemanys han desplaçat diversos dels seus periodistes perquè informin de forma simultània, minut a minut, de com van d’atapeïts els trens en les diferents xarxes ferroviàries. Der Spiegel, per exemple, ha mobilitzat fins a sis redactors per cobrir tot el territori, de nord a sud, d’est a oest, si bé va acabar amb la cobertura informativa durant la tarda de divendres al saber-se que un tren va descarrilar a Baviera, en un sinistre en què van morir un mínim de quatre persones.
Des dels mitjans de comunicació s’han proposat diverses rutes alternatives sense fer ús dels trens d’alta velocitat i els intercity, els únics serveis ferroviaris que no formen part de l’oferta implementada pel govern federal. El trajecte Munic-Berlín, de més de 500 quilòmetres, per exemple, pot costar 126 euros amb un ICE (alta velocitat) si el bitllet es compra una hora abans de la sortida. En quatre hores i mitja es cobreix el tram. Però si un té temps i ganes, amb el tiquet mensual de 9 euros pot viatjar de la capital bavaresa a la federal en 10 hores agafant tres trens regionals.
Aquests dies ha esdevingut una broma recurrent als mitjans i a les xarxes socials com des de Berlín es pot arribar per 9 euros a l’illa alemanya de Sylt, situada gairebé a la frontera amb Dinamarca. Normalment visitar aquesta illa només està a l’abast de les persones més adinerades, però ara hi ha el temor que aquest territori s'inundi de turisme barat. Alguns grups d’esquerra fins i tot han fet crides a internet per abordar Sylt i el diari sensacionalista Bild ha sigut el primer a documentar-hi la presència de punks sota el titular “Afluència de 9 euros per Pentecosta?”
El debat del llarg termini
Més enllà de l’atenció mediàtica i l’eufòria viatgera que han acompanyat l’inici d’aquesta mesura, la crítica també s’estén per la por al caos a les estacions i als ferrocarrils plens i a l’escepticisme de si la despesa estatal de 2.500 milions d’euros que permet subvencionar aquest experiment servirà per guanyar més passatgers a la llarga o no.
Fins ara, l’empresa alemanya de ferrocarrils Deutsche Bahn ha notificat que ha venut uns set milions dels nous tiquets de 9 euros. Des de dimecres fins a aquest divendres les autoritats ferroviàries informaven d’un “lleuger augment de concurrència de passatgers” sense més incidències, però la primera prova de foc per a aquest experiment de la xarxa de transport públic és just aquest cap de setmana amb el pont de Pentecosta.
L’ATM no es planteja una mesura similar al transport barceloní
La mesura adoptada a Alemanya no tindrà una rèplica a l’àrea metropolitana de Barcelona. Consultades per aquest diari, fonts de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) van descartar una rebaixa de les tarifes.
Un portaveu de l’ATM va explicar a l’ARA que la situació no és replicable a Catalunya. Des de l’ens apunten que “allà l’estat federal assumeix els costos de l’operació, que no recauen ni en les administracions titulars dels serveis ni en els operadors”.
A més, aquesta veu recordava l’encariment de l’energia que s’ha donat en els darrers mesos: “La principal preocupació de l’ATM i dels operadors és com fer front als sobrecostos energètics del 2022, que ja superen els 60 milions d’euros en el conjunt del transport públic de Catalunya”.