La victòria no és el que sembla: 4 milions de britànics han votat la ultradreta

BarcelonaContra el corrent general a Europa i al món, el Parlament britànic s’omplirà la setmana que ve de diputats i diputades de centreesquerra. Però l’aclaparadora victòria en escons del laborisme a les eleccions de dijous ha eclipsat el mar de fons que ha portat per primer cop el Partit Reformista, la formació d’extrema dreta de Nigel Farage, a Westminster.

El Partit Reformista, hereu del Partit del Brexit, ha fet una campanya centrada sobretot en l’odi a l’immigrant (proposa prohibir la immigració "no essencial", la deportació immediata dels delinqüents estrangers i aturar les pasteres al canal de la Mànega, un dels lemes del govern Sunak). També vol abandonar la Convenció Europea dels Drets Humans, rebaixar els impostos a les rendes més altes, reforçar la policia i ampliar les presons. Els seus candidats s’han fet notar per les seves posicions racistes, homòfobes i masclistes: tres d’ells van ser apartats durant la campanya, inclosos simpatitzants del feixista Partit Nacional Britànic. Farage, la veu de l'eurofòbia durant tres dècades, que es declara amic de Donald Trump, s’ha destacat també per defensar que Vladímir Putin va ordenar la invasió d’Ucraïna per culpa de les "provocacions" d’Occident.

El Partit Reformista s’ha convertit en la tercera força política del país, amb 4,1 milions de vots, més dels que va obtenir el seu predecessor, el Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), el 2015, abans del Brexit, quan es va convertir en segona força en les eleccions europees. També ha obtingut més vots en termes absoluts i en percentatge dels que va obtenir Vox a les eleccions espanyoles del juliol passat. A causa del sistema electoral britànic (on només el candidat més votat s'endú la representació del districte, sense proporcionalitat), aquest 14,3% de sufragis només s’han traduït en 5 diputats.

Per contra, amb un 33,8% de suport, els laboristes s'han endut l'aclaparadora xifra de 412 escons. Farage va centrar els seus esforços en la campanya en quatre districtes on podia guanyar, però en centenars més ha quedat segona força, uns vots que s’han quedat sense cap representació. No en va, en la primera conferència de premsa que ha celebrat a primera hora de la tarda, al centre de Londres, ha anunciat que farà campanya per a la reforma del sistema electoral.

Farage va ser durant 20 anys eurodiputat del UKIP, que va fundar al desertar del partit conservador pel seu suport al Tractat de Maastricht als anys noranta. L'home que Trump va batejar com a Mr. Brexit va patrocinar la seva pròpia campanya per sortir de la UE en paral·lel al Vote Leave de Boris Johnson. Després va fundar el Partit del Brexit, però es va retirar tàcticament el 2019 per facilitar-li la victòria a l'ex primer ministre, amb qui després s'ha enfrontat públicament pel seu suport a Ucraïna.

Vot guanyat al Partit Conservador

Els vots de la ultradreta provenen de districtes on abans guanyaven els conservadors –Farage ha estat elegit per Clacton-on-Sea, una localitat costanera amb unes de les taxes d’atur i de delinqüència més elevades del país– i on més del 70% van votar a favor del trencament amb la UE al referèndum del 2016. A més de Farage (que havia estat eurodiputat, però mai havia estat elegit per al Parlament britànic fins ara, en el seu vuitè intent) han estat elegits un exdiputat tory, el president del Partit Reformista i l’expresident del club de futbol de Southampton. Farage, ell també exmembre dels tories, ha dit que el seu resultat de dijous és "el principi de la fi del Partit Conservador". Però també ha advertit que "no hi ha entusiasme pel laborisme: els hi estarem a sobre".

Ho constata al New York Times l’exministre britànic i professor de Yale Rory Stewart: "Amb l’auge de la ultradreta i la desfeta del Partit Conservador, la Gran Bretanya ha entrat en un nou terreny polític: les forces de centre han aconseguit no tant una victòria com una breu pròrroga. El laborisme ha de demostrar que és capaç de millorar la vida de la gent i transformar els serveis públics –i fer-ho aviat– o d’aquí un temps veurem les eleccions britàniques del 2024 com una mera pausa en el camí de la polarització i les fantasies del populisme". I Farage utilitzarà tant com pugui la plataforma que ara tindrà a Westminster per aconseguir-ho.