La videotrucada d'un soldat israelià a un refugiat palestí: "Ets a Barcelona? Ensenya'm el carrer"

BarcelonaEra primera hora del matí i encara dormia quan va sonar el telèfon. Mohammad Najjar no l'hauria agafat si hagués vist un número desconegut, però la videotrucada entrant era des del telèfon de la seva mare i va despenjar sense pensar-s'ho. El que es va trobar a l'altra banda de la pantalla el va deixar glaçat. "Va aparèixer directament la cara d'un soldat israelià", recorda. L'exèrcit havia entrat a casa seva a Nablús (nord de Cisjordània) per detenir-lo i no l'havien trobat.

La mare va dir als militars que feia mesos que havia marxat de Palestina, però van veure roba del seu fill a la casa i no se la van creure. I ara un soldat interrogava Najjar: "On ets?", li va preguntar en àrab. La por envaïa aquest palestí de 31 anys, ferrer de professió i amb estudis universitaris de comptabilitat, però va ser prou ràpid per reaccionar i des del primer moment va gravar la videotrucada des de Barcelona, a més de 3.000 quilòmetres de distància. "Soc a Espanya", va respondre Najjar a la primera pregunta.

"Havia de seguir amb la trucada, estava preocupat per la meva família", explica en conversa amb l'ARA. "Surt de casa i ensenya'm el carrer", li va ordenar el soldat israelià. De fons, Najjar sentia la veu de la seva mare: "Soc una persona honesta, no menteixo [...]. Et juro que és a Espanya". El palestí va obeir i va sortir a l'exterior. "A quin carrer ets?", va insistir el seu interlocutor. "No ho sé, a Barcelona", va dir ell. I davant la incredulitat del soldat, va acostar la càmera a les matrícules dels vehicles aparcats en un carrer a prop de l'estació de Sants: "[Soc] a Catalunya, aquí es veuen els cotxes [...]. Així està bé?" Amb això els va convèncer: "Sí, gràcies".

Els fets van tenir lloc el passat 5 de novembre, durant una operació de l'exèrcit israelià a Nablús que va acabar amb una quinzena de detinguts, dos dels quals amics de Najjar. Ell va decidir difondre com a denúncia la gravació de la videotrucada, que ha facilitat a l'ARA i que encapçala aquest article: "Vull ensenyar el patiment que viuen els palestins. Encara que decideixis marxar, no te'n pots escapar. Et persegueixen siguis on siguis", lamenta. Quan va penjar el telèfon, els soldats van quedar-se una hora més a casa seva i, segons explica, la van deixar "cap per avall". "El fet que jo sigui aquí tampoc impedeix que la meva família pateixi un càstig col·lectiu", critica.

Najjar va aconseguir sortir de Cisjordània l'octubre del 2023, poc després que Israel iniciés els bombardejos sobre Gaza i redoblés la repressió als territoris ocupats. "A Cisjordània no hi ha cap sensació de seguretat ni perspectives de futur. Viure allà és una amenaça permanent", afirma. Després de tramitar un visat al consolat espanyol i de diversos intents fallits, va travessar la frontera amb Jordània i va volar cap a l'estat espanyol. Des d'allà va viatjar fins a Alemanya, on viu un dels seus germans, i va demanar sense èxit l'asil al país germànic. Quan li van denegar, va ser deportat de nou a Espanya –el país per on havia entrat a la Unió Europea– i va arribar sol a Barcelona a finals de setembre, on ha iniciat els tràmits per aconseguir l'estatus de refugiat.

"No expliquen mai per què volen detenir-te"

De moment dorm en un alberg facilitat per la Creu Roja, però té clar que es vol quedar a la capital catalana. El fet que l'exèrcit es presentés a casa seva el referma en la decisió de buscar una nova vida a Europa. A la pregunta de per què el volien detenir, respon que els soldats "no expliquen mai per què volen detenir algú o algú altre". Des del 7 d'octubre de l'any passat, de fet, Israel ha detingut a Cisjordània i Jerusalem Est uns 11.700 palestins, més de 700 dels quals són menors, segons el recompte de la Comissió d'Afers dels Detinguts, vinculada a l'Autoritat Palestina. La majoria d'ells han patit una detenció administrativa, que permet l'arrest indefinit sense presentar càrrecs.

Les nefastes condicions i els abusos constants a les presons israelianes han estat denunciats de manera reiterada per diverses organitzacions de defensa dels drets humans. Ho corrobora Najjar, que en el passat ja havia estat detingut i empresonat dues vegades –va passar un total de tres anys entre reixes– per fer "activisme" contra l'ocupació. "Les cel·les són estretes i els ocupants et tracten sempre amb agressions", afirma. "Els presos palestins no tenim cap mecanisme de defensa. Si volem millores de qualsevol tipus, hem de passar setmanes fent vagues de fam per aconseguir-ho", afegeix.

Li costa trobar paraules per descriure el seu sentiment davant dels bombardejos a Gaza, que ja han deixat gairebé 44.000 morts. "És difícil explicar com ens sentim, perquè estem veient una matança en directe", diu, i no es pot estar d'assenyalar els governs occidentals com a "còmplices del genocidi". "No han fet res, només hem sentit declaracions", es queixa. El seu missatge per als polítics europeus és que recordin "els valors que sempre reivindiquen de pau, igualtat i justícia i que ara són violats a cada segon" a Gaza, però també a Cisjordània. La videotrucada que va rebre fa menys de tres setmanes li serveix per denunciar-ho.