REVOLTES AL CARRER

La vídua de Vicenç Ferrer demana "actuar" abans que els pobres "perdin la paciència i triïn la rebel·lió i la violència"

La Fundació presenta la seva candidatura al Premi Nobel de la Pau 2011 a la seu de l'ONU a Ginebra

Acn
21/06/2011
3 min

GinebraLa cinquena pot ser la bona i, tot i que Vicenç Ferrer ja no hi sigui per recollir el Premi Nobel de la Pau, la seva Fundació torna a ser-ne candidata aquest 2011. Quan tot just es compleixen dos anys de la mort del cooperant català (el 19 de juny del 2009 a Anantapur), la seva vídua, Anna Ferrer, presenta aquest dimarts a la sala dels Drets Humans i l'Aliança de Civilitzacions de les Nacions Unides a Ginebra el seu llegat: quatre dècades eradicant la pobresa a l'estat indi d'Andhra Pradesch, ajudant 2,5 milions de pàries i construint 32.000 habitatges, 1.690 escoles o 25 clíniques i hospitals, "fent possible l'impossible, com sempre deia el Vicenç", ha defensat Ferrer, en declaracions a l'ACN.

Ferrer reclama "actuar ara" perquè "els que viuen en el patiment, la misèria i la pobresa" no "perdin la paciència i prenguin el camí de la rebel·lió i la violència". La presidenta de la Fundació Vicenç Ferrer assegura que, després de més de 40 anys de cooperació, a Anantapur ja han gairebé desaparegut els "grups maoistes que no tenien més remei que adoptar la violència per aconseguir la igualtat". "Ara, els més pobres de la zona tenen una vida millor, els nens estan escolaritzats, treuen bones notes, van a la universitat, se senten iguals als nens de casta alta, les famílies tenen més ingressos i ja no necessiten prendre el camí de la violència", ha celebrat.

Si l'any passat va ser una plataforma ciutadana independent la que va presentar la candidatura de Ferrer a Oslo, aquest 2011 la Universidad de Salamanca s'hi ha posat al capdavant. La conferència d'aquest dimarts a Ginebra pretén donar a conèixer l'obra de la Fundació a escala internacional i buscar suports entre alguns diplomàtics i funcionaris de l'ONU. El Comitè Nobel Noruec, format per cinc representants del Parlament de Noruega, revelarà qui és el guanyador a l'octubre. "Ni el Vicenç ni jo no teníem cap intenció de rebre premis per rebre'ls, el nostre objectiu és arribar a més pobles i ajudar a centenars de milers de persones i el Nobel ens ajudaria a aconseguir-ho", ha recordat Ferrer.

D'Anantapur a Bihar gràcies al Nobel

La Fundació voldria fer servir els diners del guardó, deu milions de corones sueques (aproximadament un milió d'euros), per ampliar la seva àrea d'acció a l'estat indi de Bihar, que és tan pobre com "Anantapur fa anys". "Hem començat a treballar en una zona de tribals que han viscut generacions dins del bosc, el govern els anima a sortir però estan atrapats entre la vida moderna i la tradicional i pateixen molt, la seva pobresa és extrema i tenen molt males condicions de vida", ha lamentat Ferrer. "L'impossible és possible i si guanyem aquest Premi Nobel podrem fer l'impossible i ajudar una de les zones més pobres de l'índia", ha desitjat.

Ara té un pressupost de 39 milions, amb un 80% d'aportacions privades (un finançament molt diferent al de les grans ONG's, que depenen molt més de les subvencions públiques) i només a l'Estat ja suma 144.000 col·laboradors. Els hereus de Vicenç Ferrer gestionen 140.000 apadrinaments en 2.600 pobles, ja no només a la regió d'Anantapur sinó també a d'altres propers a l'estat d'Andhra Pradesch, un dels més pobres de l'índia.

Ferrer ha advertit que "resoldre la misèria i la pobresa és la responsabilitat de cadascú" i que "no es pot esperar a que els governs ho facin" perquè "sovint la seva ajuda no arriba a les persones". "S'ha de treballar mà a mà amb les persones del poble perquè surtin de la pobresa, elles tenen millors idees que nosaltres perquè és la seva vida i saben com se'ls pot ajudar", ha defensat.

El 1969, els geòlegs havien augurat una progressiva desertificació d'Anantapur, però quatre dècades després la Fundació ha construït 2.309 pous i embassaments, 11.880 sistemes de regadiu i 2.949 plantes de biogàs, i ha plantat prop de tres milions d'arbres. L'alfabetització ha passat del 3% les nenes i el 5% als nens al 100% a la primària i al 60% després de la secundària. Aquest notable desenvolupament humà permet que a Anantapur, a diferència d'altres regions, la gent no hagi emigrat del camp a la ciutat.

El dissident polític xinès Liu Xiaobo es va endur el Nobel de la Pau l'any passat i el president dels EUA, Barack Obama, va ser el guardonat el 2009. El secretari permanent del Comitè Nobel Noruec, Geir Lundestad, veu amb bons ulls la candidatura de Ferrer i l'any passat va valorar-ne la seva "bona feina", en declaracions a l'ACN. Altres organitzacions humanitàries i personalitats defensors dels drets humans han guanyat el Nobel de la Pau, com l'ONG Metges sense fronteres (1999), la Mare Teresa de Calcuta (1979) o Amnistia Internacional (1977). El premi no es pot concedir a títol pòstum a algú que ha mort però si a la fundació que representi els seus valors.

stats