Espai
Internacional17/10/2024

Visionari o megalòman? Musk vol colonitzar Mart i controlar tot l'internet a la Terra

L'empresa espacial del multimilionari, SpaceX, és ja la segona 'start-up' més valuosa del món i s'ha convertit en indispensable per a la NASA

BarcelonaDe tots els seus projectes i negocis milionaris, no n'hi ha cap que expressi millor la megalomania d'Elon Musk que SpaceX, l'empresa amb la qual vol colonitzar Mart i "convertir l'ésser humà en una espècie interplanetària". Fa poc Musk va anunciar que enviarà els primers astronautes a trepitjar el Planeta Vermell d'aquí quatre anys, com a molt sis, un termini que tots els experts en enginyeria aeroespacial consideren una bogeria. "Volem que qualsevol persona que vulgui ser un viatger espacial pugui anar a Mart! Això vol dir tu o la teva família o amics, qualsevol que somniï amb una gran aventura. Al final hi haurà milers de Starships viatjant a Mart i serà un espectacle gloriós de veure!", deia fa uns dies a X el mateix Musk, que va aprofitar per fer electoralisme i advertir que els seus plans es podrien veure torpedinats per la burocràcia si Kamala Harris arriba a ser presidenta dels Estats Units.

La Starship és el coet més gros que existeix, construït per SpaceX, i que tot just aquest diumenge passat va aconseguir una nova proesa tècnica. En la seva cinquena prova de llançament, el coet va retornar a Terra i va ser atrapat en l'aire per uns braços mecànics gegants. Una tecnologia que no té ningú més que Elon Musk ara mateix i que va encara un pas més enllà en el fet diferencial que ja tenien els coets de Space X: són reutilitzables. També els altres dos coets de SpaceX, el Falcon 9 i el Falcon Heavy (que s'anomenen així en honor al Falcó Mil·lenari de la Guerra de les Galàxies) tenen una part reutilitzable –que torna a entrar en l'atmosfera i aterra–, cosa que abarateix molt els costos de llançament. Però la gesta dels braços mecànics aconseguida la setmana passada ha deixat bocabadada tota la indústria.

Cargando
No hay anuncios

La Starship és, de fet, el coet que la NASA vol enviar a la Lluna com a mòdul d'aterratge dels primers astronautes que posaran el peu al nostre satèl·lit més de mig segle després. I per això l'agència nord-americana té un contracte de 2.900 milions de dòlars amb SpaceX. Es tracta de la missió Artemis 3 de la NASA, prevista per al 2026 però que podria retardar-se.

Cargando
No hay anuncios

I després de la Lluna, l'objectiu per a Musk és Mart. Un article del New York Times explicava fa pocs dies, citant fonts anònimes de dins de l'empresa, que els treballadors de SpaceX ja treballen en la construcció de ciutats marcianes cobertes de cúpules i que el mateix Musk havia plantejat donar la seva esperma per a una futura colònia a Mart. El multimilionari va negar tant una cosa com l'altra al seu compte de X, i va assegurar que abans de posar-se a dissenyar futures ciutats calia aconseguir arribar-hi. I està fent passos per fer-ho, com demostra l'èxit de la missió Polaris, que aquest mateix mes ha posat a prova els nous vestits espacials extravehiculars i diverses tecnologies que han de servir per a futures missions espacials.

Cargando
No hay anuncios

"Se li tingui simpatia o no, que Elon Musk és un visionari que ha revolucionat la tecnologia espacial, això és segur", explica l'enginyer especialista en la carrera espacial Rafael Clemente, que acaba de publicar el llibre Más allá de la Tierra. Fa poc més de deu anys, la irrupció de diverses empreses privades nord-americanes en la carrera espacial semblava encetar una llarga carrera de fons, i dins d'aquesta batalla, la lluita de SpaceX per despuntar davant de gegants com Boeing es presentava com la de David contra Goliat. Una dècada després, el petit no només ha superat el gegant sinó que s'ha convertit en un.

"Per als seus vols tripulats a l'òrbita baixa de la Terra, ara la NASA depèn totalment de SpaceX", explica Clemente. Des del 2020, SpaceX porta astronautes a l'Estació Espacial Internacional (EEI). Mentrestant, la primera missió tripulada de la Starliner de Boeing, aquest estiu, ha deixat dos astronautes penjats a l'EEI durant 8 mesos (hi anaven per 8 dies) perquè unes fuites a la nau van desaconsellar tornar-hi a bord. La NASA ja ha anunciat que tornaran a la Terra al febrer en una nau de SpaceX.

Cargando
No hay anuncios

Musk va fundar SpaceX el 2002 i el 2012 ja tenia un valor de 12.000 milions. Des del 2022, però, amb un valor del voltant de 140.000 milions, SpaceX ja és la segona start-up més valuosa del món, només darrere de la xinesa ByteDance, creadora de TikTok. Dels 160 treballadors que tenia el 2005 ha passat a uns 13.000 en l'actualitat. Els coets de Musk han fet ja més de 220 missions per posar en òrbita tecnologia de governs i empreses, i són el principal proveïdor de llançaments tant de la NASA com del Pentàgon.

El control de Starlink

"Però el veritable negoci de SpaceX no és el llançament de coets sinó llançar satèl·lits: Starlink", adverteix Clemente. La constel·lació de satèl·lits de Musk vol aconseguir la cobertura mundial d'internet, fins a arribar a les zones més aïllades i remotes del planeta. SpaceX ha llançat ja més de 4.000 satèl·lits Starlink, una xarxa que té potencial per convertir-se en el principal proveïdor de connectivitat arreu del món.

Cargando
No hay anuncios

"El control d'Elon Musk sobre Starlink li dona un poder sense supervisió sobre governs electes", diu una anàlisi publicada pel think tank nord-americà Center for a New American Security (CNAS). A tall d'exemple, Musk ha posat els seus satèl·lits a disposició dels soldats ucraïnesos, però, segons algunes fonts, l'ha retirat puntualment almenys en una ocasió per evitar un atac de Kíiv sobre la flota russa. L'any passat el departament de Defensa dels Estats Units va arribar a un acord amb SpaceX respecte a Starlink, un pacte del qual no s'ha fet públic el contingut però que permetria al govern nord-americà participar en decisions com aquestes. Però, com a propietari de la xarxa, és evident que el multimilionari (que no amaga la seva ideologia política d'extrema dreta) és qui té l'última paraula.