Vladímir Putin sap realment com li està anant a Ucraïna?

La intel·ligència occidental sosté que el cercle pròxim al president rus no li facilita informació acurada sobre la campanya militar

Un militar ucraïnès passa davant de les restes d'un tanc rus al poble de Lukyanivka, als afores de Kíiv
31/03/2022
5 min

LondresAquesta matinada a Europa, des d'Austràlia Jeremy Fleming, cap del servei d'espionatge cibernètic del Regne Unit (GCHQ, en les seves sigles en anglès), en una conferència en què ha fet revelacions poc habituals per a un alt comandament de qualsevol servei d'intel·ligència, ha insistit en la idea que el president rus no està rebent una informació acurada sobre la veritable marxa de la campanya militar a Ucraïna. Una idea que tant la Casa Blanca com el Pentàgon i el ministeri de Defensa britànic han anat repetint sense descans des d'ahir.

Aquest dijous, però, el Kremlin s'ha afanyat a contestar aquestes indicacions. El portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, ha assegurat en la seva compareixença diària amb la premsa: "Això demostra que ni el Departament d'Estat ni el Pentàgon tenen informació real sobre el que està passant al Kremlin. No entenen el president Putin, no entenen el mecanisme per prendre decisions i no entenen l'estil del nostre treball", ha afegit. L'afirmació de Peskov és del tot lògica, perquè no s'entendria que ho hagués confirmat.

En tot cas, la tesi central del missatge occidental, sens dubte coordinat, és que el cercle pròxim de Vladímir Putin no gosa dir-li la veritat. I la veritat, segons Washington i Londres, és que la invasió, en termes militars i econòmics, és un desastre. Per il·lustrar el seu relat, Fleming ha donat dades prou sorprenents, com ara que els soldats russos, sense armes i sense gaire moral, s'havien negat a complir ordres, havien sabotejat el seu propi equip i fins i tot havien abatut accidentalment un avió de les mateixes forces aèries russes.

Ahir a la tarda el portaveu del Pentàgon, John Kirby, alimentava la mateixa teoria: el ministeri de Defensa rus, va dir, no ha informat completament Putin dels fracassos del seu exèrcit a Ucraïna durant l'últim mes. La situació, deia, és, a més de perillosa, "incòmoda", perquè un Putin desinformat, creient-se guanyador sobre el terreny, pot veure's molt poc motivat a posar fi al conflicte amb negociacions de pau. Unes negociacions de pau que el Kremlin, després de la trobada que van mantenir dimarts a Istanbul russos i ucraïnesos, ahir considerava poc esperançadores.

Durant la seva compareixença, Kirby va dir que cal tenir en compte "que no saps com reaccionarà un líder com aquest al rebre males notícies".

La directora de comunicacions de la Casa Blanca, Kate Bedingfield, va dir si fa no fa el mateix: que els assessors de Putin tenen massa por d'explicar-li que la guerra a Ucraïna va malament, i que no escolta o no vol escotar res sobre l'impacte real de les sancions a l'economia del país. Bedingfield fins i tot va afegir que tenen informació que indica que Putin "se sent enganyat per l'exèrcit rus", fet que havia provocat una "tensió persistent entre el president i la cúpula militar".

¿És creïble, però, aquest missatge orquestrat perfectament en el temps de les intel·ligències nord-americana i britànica? Que el GCHQ pot interceptar tota mena de comunicacions és un fet. Com també ho és que des de fa setmanes les xarxes socials s'han omplert de missatges d'àudio de les tropes russes, captats fins i tot per equips molt poc sofisticats. Aquests missatges són les proves que permeten parlar de baixa moral i de problemes logístics.

Realitat o il·lusió?

Fa uns dies, consultat per l'ARA, Pol Molas, president de la Societat d’Estudis Militars (SEM) de Catalunya, ja s'apuntava a la tesi de la falta d'informació fiable de Vladímir Putin. "La intel·ligència russa tenia dades que advertien que els ucraïnesos resistirien, però ningú es va atrevir a dir-li la veritat a Putin”, afirmava.

La premsa occidental no té problemes de censura, a diferència de la russa. Per tant, no necessàriament ha d'entomar sense més i de manera acrítica els missatges que emeten els canals dels poders aliats de Kíiv. Aquest dijous, per exemple, el món anglosaxó està rebent un continu bombardeig sobre la suposada ignorància en què viu Putin. Interrogar-se sobre la fiabilitat d'aquesta informació d'intel·ligència és del tot legítim.

Així doncs, ¿és una realitat sustentada en proves o són només especulacions i propaganda? ¿És whisful thinking, una il·lusió i part del necessari relat d'un dels dos bàndols en lluita?

Fa dos dies, Bret Stephens, columnista i editorialista del New York Times, publicava un article molt interessant sobre aquesta qüestió, i comparava les primeres setmanes de la guerra a Ucraïna amb el que havia passat a la primera guerra de Txetxènia, el 1999. Hi deia: "En les primeres fases, els combatents txetxens, motivats, van acabar amb una brigada blindada russa, cosa que va sorprendre Moscou. Els russos es van reagrupar i van acabar amb Grozni des de lluny, utilitzant l'artilleria i el poder aeri. Rússia funciona avui amb el mateix manual d'instruccions. Quan els analistes militars occidentals argumenten que Putin no pot guanyar militarment Ucraïna, el que realment volen dir és que no pot guanyar [jugant] net. Des de quan Putin ha jugat mai net? [...] Suposem per un moment que Putin no va tenir mai la intenció de conquerir tot Ucraïna, que des del principi els seus veritables objectius eren les riqueses energètiques de l'est d'Ucraïna, que contenen les segones reserves de gas natural conegudes d'Europa (després de la de Noruega). Combineu-ho amb les annexions territorials anteriors de Rússia a Crimea (que té enormes camps d'energia a alta mar) i les províncies orientals de Lugansk i Donetsk (que contenen part d'un enorme jaciment de gas de fracking), així com l'aposta de Putin per controlar la majoria o la totalitat de les zones de la costa d'Ucraïna, i les seves ambicions es fan evidents. Està menys interessat a reunir el món de parla russa que a assegurar el domini energètic de Rússia [...]. «Sota l'aparença d'una invasió, Putin està duent a terme un atracament enorme», ha dit l'expert canadenc en energia David Knight Legg". I Stephens acaba amb un consell clàssic: "Aquesta anàlisi alternativa de l'actuació de Putin podria ser incorrecta. Però, un cop més, en la guerra, en la política i en la vida, sempre és més savi tractar el teu adversari com una guineu astuta, no com un ximple boig".

¿Estem davant d'un boig o una guineu astuta, doncs? El professor de la Universitat de Lviv Iaroslav Hristak comentava a l'ARA, durant la primera setmana de la invasió, que el pla actual del líder rus es remunta al 2004, i que pretenia dividir Ucraïna en tres zones, un parer també expressat pel columnista del New York Times en el seu article. "La primera havia de ser integrada a la Nova Rússia –deia Hristak–: amb l’entrada de l’exèrcit rus, que seria rebut amb flors per la població russòfona, per donar al Kremlin el control de la costa del mar Negre i el centre industrial del país (que no és Donetsk sinó Dnipró). La segona, la Ucraïna central, que seria un estat en mans d’un govern titella del Kremlin. La tercera, la Ucraïna occidental, quedaria fora del pla, perquè és massa tòxica". ¿És aquest el pla real i veritable de Vladímir Putin? ¿És realment creïble que un exmembre del KGB estigui desinformat perquè no hi ha ningú que gosi dir-li la veritat? ¿L'encerta la intel·ligència nord-americana sobre el buit informatiu en què viu Putin com la va encertar al predir la invasió?

stats