Vols cancel·lats, vagues i manca de personal: caos als aeroports d'Europa

LondresDos anys sense poder viatjar a causa de la pandèmia, i quan ja no hi ha pràcticament restriccions, almenys o especialment a Europa, el caos s'ha apoderat els últims quinze dies de bona part dels cels del continent, especialment afectats pels problemes als aeroports britànics, encara que no són els únics que es troben en una situació complicada.

Però són els que més ho estan patint, sens dubte. Tant, que el cap de setmana passat, durant els quatre dies de festa del Jubileu de Platí d'Elisabet II, es van arribar a cancel·lar quasi cinc-cents vols amb sortida o arribada al Regne Unit. I la setmana anterior, gairebé tres-cents. I aquest dimecres passat, tres dies després del final de les celebracions en homenatge a la reina, les cancel·lacions de només British Airways (BA) van superar el centenar. Condicions agreujades per una vaga del control aeri d'Itàlia que va paralitzar durant tot el matí els aeroports de Milà-Bèrgam, Milà-Malpensa, Torí, Verona, Gènova, Cuneo i Parma. L'impacte es va viure a Heathrow, base principal de British Airways, però també a Bristol, Manchester o Stansted, amb suspensions de Raynair, en aquest cas.

L'episodi més anormal, quasi increïble, de les últimes dues setmanes de caos va tenir lloc el 31 de maig, quan el vol VY6209, de Vueling, que des de l'aeroport de Gatwick feia la ruta Londres-Florència, va sortir amb gairebé dues hores de retard (22.10 h) sense ningú a bord. La cua per facturar l'equipatge va ser de quatre hores per la manca de personal de handling i els pilots van decidir enlairar-se abans de perdre l'slot que tenien. Si no volaven, i no hi arribaven, l'endemà començarien en un aeroport diferent del programat i la roda del caos seguiria.

L'afectació és molt desigual. Tan bon punt es poden viure escenes com l'esmentada, o com les que aquest dimecres es vivien a l'aeroport de Manchester, amb els equipatges caient de les cintes, també per manca de personal, com la relativa normalitat d'aquest dijous a Stansted, al nord de Londres, tot i que presentava una ocupació superior a l'habitual per a la primera quinzena de juny.

Les cues quilomètriques per passar els controls de seguretat s'havien esvaït mentre que augmentaven les de les sales d'espera, ja no per escanejar l'equipatge de mà sinó per trobar una taula per dinar als serveis de restauració.

Les turbulències per al sector, afectat per problemes estructurals arran de la pandèmia, són moltes. El director executiu de l'aeroport de Heathrow feia dimarts un molt preocupant pronòstic per a la imminent temporada estival, tant pel que fa al hub britànic més gran com per a tota la indústria en general. En un fòrum organitzat pel diari Financial Times, John Holland-Kaye afirmava: "Crec que trigarà entre 12 i 18 mesos perquè l'aviació recuperi completament la capacitat [precovid], de manera que haurem de gestionar amb molta cura l'oferta i la demanda", va dir.

Impacte de la pandèmia

La indústria de l'aviació va reduir desenes de milers de llocs de feina durant la pandèmia de coronavirus i ara, quan intenta tornar a contractar tot el personal que necessita després que la demanda de viatges s'hagi recuperat molt ràpidament aquest any, no en troba. I les casuístiques són molt diverses: des de baixos salaris fins a manca de mà d'obra, un problema que al Regne Unit s'ha accentuat amb el Brexit.

En aquest sentit, el director executiu de Wizz Air –la companya hongaresa tercera d'Europa en nombre de vols de les considerades de low cost, després de Ryanair i EasyJet– ha afirmat aquest dimecres: "Hi ha escassetat de personal en la gestió del control del trànsit aeri. No hi ha prou personal als aeroports i a l'assistència en terra. La política d'immigració del Regne Unit després del Brexit està posant molta tensió al mercat laboral, cosa que és única al Regne Unit a tota la indústria". El problema és que el sector està sotmès a l'efecte papallona. Un retard en un aeroport britànic n'acaba afectant qualsevol altre.

Manca de previsió

La manca de previsió també ha contribuït a fer vessar el got. Perquè la necessitat d'entrenar el personal dels controls de seguretat és un altre dels entrebancs que està posant de genolls la indústria en moments d'una anhelada recuperació de la situació, després de dos anys de paràlisi.

Dimarts vinent la terminal 4 de Heathrow reobre després de dos anys de clausura, i l'aeroport va llançar aquest dilluns una oferta per mil llocs de feina, sense els quals els problemes de cues i esperes es tornarien a repetir. Hi ha, a més, un coll d'ampolla enorme en l'aprovació dels controls d'antecedents del personal que es contracta, que han de superar uns rigorosos criteris de seguretat. Les companyies aèries han suggerit reduir la durada de l'historial laboral subjecte a comprovacions d'antecedents.

D'altra banda, l'amenaça d'una vaga generalitzada del personal de cabina de Ryanair –la línia aèria europea de low cost més gran, encara que la qualificació ja no obeeixi a una realitat constatable en els preus finals– en diferents països europeus –Itàlia, França, Bèlgica, Espanya i Portugal– pot causar un veritable malson per al turisme els mesos vinents.

Dimarts passat la companyia irlandesa va suspendre les negociacions amb dos sindicats espanyols, USO i STCPLA, que reclamen millores en les condicions laborals. Cinc sindicats més dels països esmentats abans també han fet una crida a l'acció reivindicativa per assegurar feines més ben remunerades.

Però Ryanair no és l'única que camina cap a la vaga. Perquè dilluns d'aquesta setmana 500 treballadors de British Airways van començar a votar per si han d'anar a la vaga per aconseguir millores salarials. El sindicat britànic Unite ja ha advertit que pensa programar-les per causar el màxim impacte.