Von der Leyen i Charles Michel, història d'una relació tòxica

Brussel·lesUnitat i unitat. A la Unió Europea tothom demana unitat. Ara bé, ni els seus dos màxims exponents ho porten a la pràctica. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, es necessiten però es comporten més com a rivals que no com a socis. Els seus gabinets han acceptat en diferents mitjans que s'eviten, no es parlen ni es coordinen. A més, constantment es fan la traveta entre ells i es trepitgen, sobretot per superar l'altre en projecció internacional.

És un secret que fa temps que a Brussel·les ja és de domini públic i que, sense anar més lluny, s'ha tornat a evidenciar en el consell del G-20 que s'ha celebrat aquesta setmana a Bali. Segons Politico, Michel volia aprofitar el viatge a la trobada del grup dels vint per parlar de manera informal amb el president de la Xina, Xi Jinping, sense incloure-hi Von der Leyen. A més, es tractaria d'una conversa crucial i amb un valor simbòlic important, ja que arribaria poc després que el Consell Europeu hagi ratificat al gegant asiàtic com un "rival sistèmic" i que la Comissió Europea hagi fet múltiples crides a posar fi a la dependència econòmica dels Vint-i-set amb Pequín. D'aquesta manera, Michel li tornaria a Von der Leyen la seva negativa a permetre que l'acompanyés en la reunió amb el primer ministre indi, Narendra Modi, a Alemanya el juny passat.

Anteriorment, un dels episodis més virals d'aquesta relació tòxica va ser el conegut com a Sofagate. L'abril de l'any passat en una trobada a Ankara el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va relegar la presidenta Von der Leyen a un sofà més baix i allunyat de les dues butaques que havia preparat per al president Michel i ell mateix. Von der Leyen es va mostrar visiblement molesta i Michel no va fer cap gest al respecte. Després d'aquest incident, els dos líders comunitaris es van reunir per aclarir l'embolic i mirar de reconduir la seva relació, però van sortir de la reunió igual com n'havien entrat: amb un posat molt fred i per separat. Des d'aleshores, han tallat del tot el contacte.

La mala relació personal, esclar, acaba afectant el funcionament de les institucions comunitàries. La Comissió Europea presenta les propostes legislatives i el Parlament Europeu i, principalment, el Consell Europeu, que està format pels caps d'estat i de govern dels Vint-i-set, i que coordina Michel, són els òrgans que les esmenen i hi donen el vistiplau definitiu. Tot i que haurien de treballar de manera conjunta, l'equip de l'expresident belga s'assabenta de les iniciatives que planteja l'executiu al mateix temps que els representants dels estats o que la premsa. I, per l'altre costat, el Consell, en l'agenda de les trobades entre els Vint-i-set, a vegades intenta rebaixar a un segon pla els temes que la Comissió Europea considera prioritaris.

Orígens similars, caràcters diferents

Tots dos van néixer a Bèlgica i són fills de polítics. El pare de Von der Leyen, Ernst Albrecht, va ser director general de Competència a la Unió Europea als anys setanta i va ser diputat al Bundestag alemany; el pare de Michel, Louis Michel, va ser un reconegut ministre d'Afers Estrangers belga i comissari de la Comissió Europea. I tots dos també tenen una llarga carrera política a l'esquena. Ella va arribar a ser ministre de Defensa alemanya i ell primer ministre belga.

Tanmateix, pel que fa a caràcters són ben diferents. La presidenta de la Comissió és doctora en medicina, mare de set fills, casada des dels 28 anys, molt racional i quadriculada; a Michel li agrada llegir i escriure poesia i té dues filles, i fins fa poc no es va casar amb la seva dona.

En tot cas, sembla que la guanyadora de la lluita interna és Von der Leyen. Michel és el que representa formalment la Unió Europea en les cimeres i esdeveniments internacionals, però la presidenta de l'executiu s'ha anat consolidant com la líder més poderosa i coneguda de les institucions europees. Washington, per exemple, ja no es queixa ni es pregunta, tal com va popularitzar Henry Kissinger en el seu moment, a qui s'ha de trucar quan es vol parlar amb la Unió Europea. Ara el president dels Estats Units, Joe Biden, ho té clar: a Ursula von der Leyen.