Internacional19/01/2022

Von der Leyen va esborrar missatges de text amb el conseller delegat de Pfizer

Brussel·les va ampliar el contracte amb aquesta farmacèutica després dels incompliments d'AstraZeneca

Brussel·lesNou capítol en les acusacions de falta de transparència de la Comissió Europea a l'hora de negociar amb les farmacèutiques els contractes milionaris per a les vacunes contra el coronavirus. En una resposta per escrit a l'eurodiputada liberal neerlandesa Sophie in't Veld, l'executiu comunitari assegura que la presidenta, Ursula Von der Leyen, va esborrar els missatges de text SMS que va mantenir amb el conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla.

"A causa de la seva naturalesa efímera i de curta durada, els missatges de text i instantanis no estan destinats a contenir informació important relacionada amb les polítiques, activitats i decisions de la Comissió; per tant, no es consideren un document subjecte a la política de manteniment de registres de la Comissió", respon Brussel·les a l'europarlamentària en nom de la comissària de Valors i Transparència, Vera Jourová. La polèmica té origen en una informació del diari The New York Times, que va publicar que Von der Leyen i Bourla havien negociat la compra de vacunes de la UE a través de missatges de text i trucades telefòniques després que AstraZeneca entregués menys dosis de les que s'havia compromès.

Cargando
No hay anuncios

Pfizer es va convertir en la taula de salvació de la UE, que va ampliar el seu contracte en 1.800 milions de dosis més. Més enllà que la majoria de contractes signats no van fer-se públics fins mesos més tard i censurats, l'eurodiputada neerlandesa considera que la Comissió Europea hauria de mantenir aquests missatges en pro de la transparència i ha demanat una investigació de la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly. De fet, la Defensora ja es va pronunciar el novembre passat quan Von der Leyen va assegurar en una entrevista al setmanari alemany Der Spiegel que no tenia els missatges i va demanar a la Comissió que actualitzi la llei d'accés a documents, que considera "antiga" perquè no té en compte les "eines de comunicació modernes", com els telèfons intel·ligents o els missatges instantanis.