Von der Leyen, reelegida presidenta de la Comissió Europea

EstrasburgSense sorpresa al Parlament Europeu. Ursula von der Leyen ha sortit reelegida presidenta de la Comissió Europea amb una majoria lleugerament més ampla del que s'esperava: 401 vots a favor i 284 en contra. De fet, la conservadora alemanya ha fet malabars durant els últims mesos per acontentar a tothom i ha acabat obtenint vots de gairebé tot l'arc parlamentari, des dels Verds fins a una part de l'extrema dreta.

En el seu discurs d'aquest dijous al ple de l'Eurocambra passat de puntetes i no ha sortit ni una coma del guió en qüestions delicades com la immigració o la lluita del canvi climàtic i, en canvi, ha posat l'accent en polítiques que compten amb un consens majoritari, com la defensa de l'estat de dret, l'impuls de la competitivitat o incrementar la capacitat militar de la Unió Europea davant de l'expansionisme de Vladímir Putin.

La conservadora alemanya també ha demanat acabar amb la "polarització" i "els extremismes i els demagogs" davant de l'Eurocambra amb més representació de l'extrema dreta de la història, tot i que ha trencat el cordó sanitari amb Giorgia Meloni i s'ha negat a negociar amb l'Esquerra. Així doncs, ha sol·licitat el vot de "totes les forces democràtiques" del Parlament Europeu, que, per a Von der Leyen, són la ultradreta que considera més moderada, els Verds i la gran coalició conservadora, socialdemòcrata i liberal que l'ha proposat altra vegada per presidir la Comissió Europea.

En aquest sentit, referint-se implícitament al Kremlin, Von der Leyen ha instat els europarlamentaris a mantenir la lluita per la "democràcia" i, entre escridassades d'una part de la bancada i aplaudiments de la gran majoria, ha criticat la teòrica missió de pau del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que s'ha reunit amb Putin, Xi Jinping i Donald Trump. "La versió d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, amb totes les seves imperfeccions i desigualtats, és la millor que hem conegut. No em quedaré mai de braços plegats veient com la destrossen, des de fora o des de dins", ha avisat la conservadora.

També ha anunciat la creació d'un nou comissari de Defensa, tot i que és una competència que mantenen els estats membres, i ha instat a potenciar la unió en matèria militar de la UE. En concret, ha aposat per continuar incrementant la despesa militar i crear una xarxa de defensa aèria comuna. "No és només per protegir el nostre espai aeri, sinó un símbol de la unitat europea en matèria de defensa", ha dit Von der Leyen.

D'altra banda, tal com demanaven els socialdemòcrates, la candidata ha promès una altra nova cartera a la Comissió Europea: la d'Habitatge. És una altra competència que recau sobretot en les administracions estatals i, de fet, Von der Leyen ha anunciat un "pla europeu d'habitatge assequible" que comptarà amb inversió europea, malgrat que no ha concretat cap mesura.

Von der Leyen també ha avançat que crearà una comissaria dedicada exclusivament a la regió del Mediterrani que treballarà conjuntament amb la futurible cap de la diplomàcia europea, l'ex primera ministra estoniana Kaja Kallas. L'objectiu és millorar les relacions de la UE amb els països veïns del sud i treballar per l'estabilitat política i econòmica de tots els països de la Mediterrània, així com per afrontar conjuntament el repte migratori.

Pilota endavant en migració i medi ambient

Més enllà d'anuncis que agraden a tothom, ha evitat entrar a fons de qüestions que divideixen la UE i els grups europarlamentaris que li donen suport, com l'arribada d'immigrants. Només ha apostat per potenciar la seguretat de les fronteres, però no s'ha referit, per exemple, als acords que ha firmat amb països tercers per externalitzar la gestió de l'entrada de nouvinguts, encara que sigui sense la garantia que aquests estats compleixen els drets humans. Els Verds, per exemple, s'hi oposen frontalment, però la ultradreta de Meloni és una de les màximes impulsores i defensores d'aquesta mena de polítiques.

Pel que fa al pla verd, no l'ha reivindicat com feia abans de l'onada antiecologista que travessa la UE, però tampoc l'ha posat en dubte. No ha apostat per frenar-lo ni reduir-ne l'ambició, com demana una part del seu mateix partit, els conservadors, i l'extrema dreta. Així doncs, ha optat per defensar que la lluita contra el canvi climàtic no és contrària a l'objectiu de millorar la competitivitat del bloc, sinó més aviat al contrari. "Hem de reconciliar la protecció del clima amb una economia pròspera", ha insistit.

La dreta demana menys immigrants i l'esquerra habitatge assequible

A les rèpliques, el president del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, l'ha tornat a pressionar per endurir encara més les polítiques migratòries i li ha recriminat que "encara hi ha massa immigrants il·legals", tot i que ha defensat l'entrada de més mà d'obra a la UE. D'altra banda, la líder del grup socialdemòcrata, Iratxe García, s'ha congratulat de l'anunci d'una nova comissaria d'Habitatge i l'ha instat a tirar endavant més polítiques socials.

La copresidenta dels Verds Terry Reintke ha admès que el pla de govern de Von der Leyen no "és del tot ecologista", però s'ha tornat a mostrar predisposada a entrar a formar part de la governabilitat de la UE per evitar que l'extrema dreta incrementi la influència. En la mateixa línia, els liberals han demanat a la candidata que no aturi el desplegament del pla verd.

Els ultradretans Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) de Meloni també s'han mostrat crítics amb Von der Leyen i han reivindicat la força que les urnes els van entregar a les eleccions europees del 9 de juny, quan l'extrema dreta va treure els millors resultats de la història. "Ja no serà un ostatge de l'esquerra", ha dit l'eurodiputat Nicola Procaccini, que no ha aclarit què votarà el seu partit, Germans d'Itàlia. En tot cas, Von der Leyen també ha promès reduir la càrrega burocràtica de la UE, tal com li posava de condició Meloni.

Cal recordar que Von der Leyen ha d'arribar com a mínim als 361 suports i la coalició de conservadors, socialdemòcrates i liberals en suma 401 d'un total de 720 eurodiputats. Ara bé, al Parlament Europeu la disciplina de vot no és gaire estricta i molts eurodiputats acaben votant en sentit contrari del que els indica el seu grup, una pràctica que facilita el fet que el vot sigui secret. Es preveu que la votació comenci a les 13 h i es facin públics els resultats cap a tres quarts de tres.