Von der Leyen s'inspira en Meloni i vol crear camps fora de la UE per deportar-hi migrants

BarcelonaLa Unió Europea cada vegada endureix més el seu discurs contra la immigració. Després dels resultats històrics de l'extrema dreta a les eleccions europees, que Alemanya hagi instal·lat controls a totes les seves fronteres malgrat formar part de l'espai Schengen, que Polònia es plantegi l'anul·lació del dret d'asil i que una majoria d'estats membres de la UE hagi instat Brussel·les a endurir la política de deportació del bloc; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha recollit el guant i en una carta en què recull totes aquestes queixes promet proposar diferents mesures per lluitar contra l'entrada d'immigrants i refugiats il·legals.

La proposta més polèmica que planteja Von der Leyen poques hores abans de la cimera de líders europeus d'aquest dijous i divendres és la creació de camps d'immigrants fora de la UE per poder deportar-hi els que viuen de manera irregular dins del bloc. La conservadora alemanya posa d'exemple en una carta enviada a tots els governs comunitaris l'acord entre Itàlia i Albània, el qual a canvi d'una gran quantitat de diners que li desemborsa Roma ha creat centres de recepció de nouvinguts que, precisament, han entrat en funcionament aquest mateix dimarts. "En traurem lliçons pràctiques", assegura la cap de l'executiu comunitari en la missiva.

D'aquesta manera, tot i que en un principi es temia per l'aterratge a la UE de la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, finalment ha sigut el global dels líders europeus qui s'han acabat decantant per fer-se seves les polítiques migratòries de la italiana, i no a la inversa. De fet, la Comissió Europea el 2018 va assegurar que la creació de camps d'immigrants fora de la UE contravenia el dret internacional, i la mateixa comissària europea d'Interior, Ylva Johansson, va assegurar que el Pla Ruanda del Regne Unit, que és similar al d'Itàlia amb Albània, no era una "política digna ni humanitària".

En cap cas, però, Von der Leyen defensa en la missiva la necessitat que aquestes deportacions compleixin el dret humanitari i es garanteixi que no es posa en perill la vida dels immigrants, tal com demanaven alguns estats membres, com Espanya. En canvi, aposta per revisar quins països tercers són segurs i estudiar "la idea de desenvolupar-hi centres de retorn".

En la mateixa línia, la conservadora alemanya avança que "plantejarà una nova proposta" en política de deportacions per fer-les més "eficients". Brussel·les pretén harmonitzar el marc legal comunitari per evitar que els immigrants il·legals es beneficiïn de la manca de col·laboració entre estats membres. "La majoria de gent que ve a Europa no té cap intenció criminal, però no es pot ser tolerant amb els que cometen crims", diu la missiva.

D'aquesta manera, la presidenta de la Comissió Europea inclouria la petició de la gran majoria de socis europeus –com Alemanya, França i Itàlia, entre d'altres– d'"establir una nova base legal que defineixi de manera clara les obligacions i els deures" per al global dels nouvinguts. I, en cas que no els compleixin, fer-los assumir les "conseqüències" de la seva "no-cooperació" i se'ls "sancioni", si bé no concretaven exactament com.

Tot i que Von der Leyen assegura que "és igual d'on venen" els immigrants, només demana reforçar els acords milionaris amb països tercers que poden frenar les onades migratòries del Sud Global que es dirigeixen a Europa. En aquest sentit, posa d'exemple pactes molt polèmics que Brussel·les ha tancat amb Tunísia, Egipte, el Marroc i Mauritània, que sovint no respecten els drets humans en el tracte a la gent que aspira a viure a la UE.

Les dues vares de mesurar de Brussel·les segons l'origen dels refugiats també es fa evident quan, en la mateixa missiva, demana mantenir el suport i la bona rebuda als ucraïnesos que fugen de la guerra. Així doncs, assegura que la Comissió Europea ampliarà els ajuts als estats membres que rebin nouvinguts d'Ucraïna i que està estudiant la manera de garantir la seva recepció tant de temps com faci falta.

Un dels pocs països que fins ara s'ha mostrat en contra de les mesures que vol propulsar Von der Leyen és Espanya. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, s'ha mostrat "contrària" en roda de premsa a l'externalització de la gestió migratòria per part de la UE i ha avançat que defensaran "l'aplicació humanitària del pacte de migració i asil", el qual no fa ni un any que es va acordar i encara s'ha de desplegar del tot. Així doncs, la Moncloa aposta "per vies segures i treballar amb els països d'origen i de trànsit" de les rutes migratòries, i no per crear-hi camps d'immigrants.

Reforçar l'espai Schengen

Von der Leyen també aposta per "reforçar les polítiques migratòries conjuntes" i diu que l'única manera de reduir l'entrada d'immigrants il·legals a l'espai Schengen és incrementar la "coordinació i col·laboració" entre estats membres. Per això, després que Alemanya hagi instal·lat controls a totes les seves fronteres, la presidenta de la Comissió Europea llança un dard al canceller germànic, el socialdemòcrata Olaf Scholz, i li recorda que "la reimposició de controls ha de ser l'última opció a l'abast, excepcional i proporcionada".

D'altra banda, la conservadora alemanya també s'ha fet ressò de les denúncies del primer ministre polonès, Donald Tusk, que va anunciar que suspendria el dret d'asil al seu país, cosa que contravé el dret internacional i humanitari. Von der Leyen, tot i que evita entrar a valorar aquesta polèmica mesura, assegura que pretén lluitar contra "la instrumentalització" que fan Rússia i Bielorússia de la immigració perquè ho considera una "tàctica de guerra híbrida" que "debilita la seguretat de la UE".