Von der Leyen anuncia des de Kíiv un préstec de 35.000 M€ per a Ucraïna

La presidenta de la Comissió Europea anuncia un pla energètic per evitar que el país ucraïnès es quedi a les fosques

2 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i el president d'Ucraïna, Volodymyr Zelenskiy, s'abracen després d'una conferència de premsa conjunt,  a Kíev, Ucraïna, el 20 de setembre de 2024.

Brussel·lesEl primer viatge que ha fet Ursula von der Leyen després de presentar la proposta de la nova Comissió Europea ha sigut a Kíiv. Tota una declaració d'intencions. Brussel·les vol deixar clar que en la pròxima legislatura mantindrà el seu suport a Ucraïna en tots els àmbits, sobretot en matèria econòmica i militar. En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea ha proposat entregar un préstec de 35.000 milions d'euros a Ucraïna.

Aquesta quantitat seria la part que la UE assumiria del total que el G-7 va acordar que deixaria al govern ucraïnès, uns 46.000 milions d'euros. La intenció és utilitzar com a garantia del préstec els diners que Brussel·les s'ha quedat dels beneficis que han generat els actius russos congelats que es troben en territori de la UE.

D'altra banda, la cap de l'executiu comunitari ha insistit a preparar energèticament el país ucraïnès per a l'hivern. "Rússia vol deixar-vos a les fosques, però la UE és aquí per ajudar-vos a mantenir els llums i la calefacció encesos", ha dit la dirigent alemanya.

Així doncs, la presidenta de la Comissió Europea ha desgranat diferents mesures que volen contribuir a evitar que Ucraïna es quedi sense electricitat durant els pròxims mesos. En primer lloc, Brussel·les entregarà 160 milions d'euros a Kíiv de forma immediata perquè restauri el 15% de la xarxa elèctrica que ha destruït el règim de Vladímir Putin i per potenciar el desplegament d'energies renovables. Especialment, les plaques solars, perquè són "difícils d'atacar i fàcils de reparar" i estabilitzen el preu de la factura elèctrica.

En segon lloc, la Comissió Europea també pretén incrementar les xarxes de connexió energètiques entre el bloc comunitari i Ucraïna, i augmentar les exportacions d'electricitat al país ucraïnès per cobrir almenys un 12% del consum total dels ucraïnesos. A més, una part d'aquests diners es destinaran a ajuts humanitaris, sobretot per a persones que es troben en situació de pobresa energètica.

Aquests 160 milions d'euros també s'extrauran dels diners que Brussel·les s'ha quedat dels beneficis que han generat els actius russos congelats que es troben en territori de la UE. "Aquests diners són vostres", ha remarcat Von der Leyen, si bé en un primer moment es tenien dubtes sobre la legalitat d'entregar aquests beneficis a Ucraïna.

Al seu torn, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha agraït el gest de Von der Leyen de viatjar per vuitena vegada a Kíiv des que va començar la guerra, així com "tots els seus esforços" en favor d'Ucraïna. Així, ha pressionat perquè la UE s'afanyi a aprovar el dotzè paquet de sancions contra Rússia i ha avisat que les tropes russes "continuen destruint infraestructures energètiques crítiques".

Més de 70.000 soldats russos han mort lluitant a Ucraïna

Més de 70.000 persones que lluitaven per a l'exèrcit rus han mort a Ucraïna des de l'inici de la guerra, segons les dades analitzades per la BBC. I, per primera vegada des del començament del conflicte, hi ha hagut més morts de civils voluntaris que no pas de militars professionals. La BBC, conjuntament amb el mitjà Mediazona, ha pogut fer aquest càlcul pels milers de familiars i amics de víctimes que han penjat obituaris i fotos d'enterraments a les xarxes socials.

stats