Von der Leyen tria la ministra Teresa Ribera com a peça clau de la nova Comissió

Brussel·lesLa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat la ministra espanyola Teresa Ribera com a vicepresidenta primera del seu nou executiu i assumirà dues de les carteres més destacades de Brussel·les: Transició Neta i Competència. D'aquesta manera, passarà a ser la dirigent socialista amb més poder de l'equip de la conservadora alemanya i en un dels executius comunitaris més dretanitzats en dècades.

Des que Ribera, que haurà de deixar el ministeri espanyol, es va presentar com a cap de llista del PSOE a les eleccions europees tenia com a objectiu ocupar la cartera de Transició Neta, però a hores d'ara és una de les comissaries més polèmiques. Fa temps que una part important de la dreta i l'extrema dreta han convertit el pacte verd de la Unió Europea en un dels seus principals cavalls de batalla política, i acusen l'esquerra i a la mateixa Von der Leyen de prioritzar el medi ambient davant de l'economia del bloc comunitari.

Ha sigut més sorprenent que la conservadora alemanya també hagi entregat Competència a la ministra espanyola. Cal recordar que és un dels camps on Brussel·les té més poder, i és la cartera encarregada de garantir la lliure competència en el mercat únic comunitari i, per exemple, pot bloquejar fusions entre empreses o proposar noves regulacions, i garantir que les grans tecnològiques no abusin de la seva posició dominant.

D'aquesta manera, Ribera passarà a ser la líder espanyola amb el càrrec més alt dins de les institucions de la UE, quan abans de finals d'any al cap la diplomàcia europea, Josep Borrell, se li acabi el mandat. Tot i que no havia treballat mai a Brussel·les, la ministra espanyola s'hi sap moure com peix a l'aigua i hi ha liderat negociacions d'una gran importància, com va ser la reforma del mercat elèctric. De fet, va ser aleshores quan es va guanyar un nom a la capital comunitària.

Manca de paritat de gènere

Més enllà de Ribera, Von der Leyen també ha anunciat aquest dimarts que augmenta el nombre de vicepresidències executives i, tot i que no ha aconseguit assolir la paritat de gènere, hi haurà un total de quatre dones i dos homes vicepresidents. Pel que fa al global del seu equip, que està format per 27 membres, la representació femenina serà del 40%, si bé en un principi només el 22% dels noms que li havien proposat els estats membres eren dones. "Això demostra tot el que hem aconseguit, però també tot el que queda per fer", ha dit la presidenta de la Comissió Europea en roda de premsa des de la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg.

Ara bé, Von der Leyen ha confirmat que proposa un dels noms que ha aixecat més polseguera aquests últims dies, el de l'ultradretà italià Raffaele Fitto. És l'actual ministre d'Exteriors del país transalpí, i del mateix partit (Germans d'Itàlia) i molt afí que a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que manté molt bones relacions amb la conservadora alemanya. Així doncs, Fitto ocuparia la cartera de Cohesió i Reformes. Ara bé, liberals i socialdemòcrates de moment es neguen a donar-li el seu vistiplau i, per tant, podria ser que el Parlament Europeu tombessin el seu nomenament.

Pel que fa al comissari que li pertoca a França, després que aquest dilluns dimitís Thierry Breton, Von der Leyen ha apuntalat al ministre d'Exteriors gal i expresident dels liberals al Parlament Europeu, Stéphane Séjourné, com a vicepresident de Prosperitat i Estratègia Industrial. Teòricament, és una cartera més potent de la que hauria entregat a Breton, qui acusa Von der Leyen d'haver pactat amb el president francès, Emmanuel Macron, la seva expulsió a canvi de donar més poder a França. Les altres dues vicepresidentes són Henna Virkkunen (Finlàndia), que ostentarà la cartera de Sobirania, Seguretat i Democràcia, Roxana Mînzatu (Romania), que liderarà la comissaria de Gent, Habilitats i Preparació.

Respecte a la resta de l'equip, Von der Leyen també ha incorporat un comissari de Defensa i Habitatge, encara que no és un camp on a hores d'ara la UE tingui gaires competències. Això sí, és tota una declaració d'intencions de les prioritats de la presidenta de la Comissió Europea, que vol mantenir el suport a Ucraïna i aplacar la crisi d'habitatge que recórrer tot el bloc comunitari. A més, la creació d'una comissaria per potenciar l'accés a l'habitatge era una de les condicions dels socialdemòcrates a canvi votar a favor de la candidatura de Von der Leyen.

D'altra banda, es preveu que també juguin un paper cabdal les carteres d'Economia i Productivitat, que ocuparà el veterà letó Valdis Dombrovskis, i la de Pressupost, que ostentarà el polonès conservador Piotr Serafin. En canvi, Von der Leyen ha tret encara més poder a Hongria, que cada vegada és més el soci dissident del grup europeu. Així, l'hongarès Olivér Várhelyi passarà de liderar Ampliació a Salut i Alimentació.

En tot cas, cal recordar que totes les propostes de comissaris que han fet els estats membres i Von der Leyen han de ser ratificades per al Parlament Europeu els pròxims mesos i que, per tant, la conservadora alemanya es pot veure obligada a modificar el seu executiu o a substituir algun nom. També haurà de passar per l'escrutini de l'Eurocambra Kaja Kallas, que els líders dels estats membres van acordar que substituís Borrell i fos la nova cap de la diplomàcia europea.