Alemanya

Vot de càstig al govern i repunt de l'extrema dreta a les eleccions de Baviera

Els primers sondejos apunten a una davallada de l'SPD de Scholz i dels liberals

El primer ministre de Baviera i lider de la CSU Markus Soeder reacciona als primers sondejos.
ARA
08/10/2023
3 min

BarcelonaLes eleccions regionals a Baviera, el segon estat més poblat d’Alemanya, i a Hesse, on se situa el centre econòmic de Frankfurt, han revalidat al poder els candidats conservadors, segons els primers sondejos a peu d'urna, que previsiblement es confirmaran. A Baviera, la Unió Social Cristiana (CSU) de Markus Söder s’ha imposat amb el 37% dels vots, mentre que a Hess la Unió Cristianodemòcrata (CDU) també ha guanyat amb el 35,5% dels sufragis. Però aquesta és només la lectura superficial dels resultats. A la meitat de la legislatura del canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, que governa en coalició amb els verds i els liberals, aquestes eleccions s’han vist com una revàlida.

La presidenta del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, tenia motius per lluir un gran somriure i proclamar-se "molt orgullosa" davant les càmeres. En aquests dos lands representen gairebé una quarta part de la població, i la seva formació hi obté un resultat sense precedents, mentre que els partits de la coalició del canceller Olaf Scholz estan en clara decadència.

A Baviera, l'AfD obtindria el 16% dels vots, segons els sondejos, o quasi 6 punts més que en les darreres eleccions autonòmiques, el 2018. A Hesse, el 18%, 5 punts més que fa cinc anys. Aquests resultats confirmen l'ascens de l'extrema dreta a tot el país del qual ja havien advertit les enquestes. Si avui es fessin eleccions legislatives a Alemanya, l'AfD superaria el 20%. El 2021 va rebre el 10,3% dels vots. L'única mala notícia per a l'AfD aquest diumenge ha estat la derrota estreta del seu candidat a Bitterfeld-Wolfen (Saxònia-Anhalt), on la segona volta d'unes eleccions municipals han donat la victòria a l'alcalde de la CDU.

El cordó sanitari no està servint per frenar els extremistes, que surten reforçats, més encara quan avancen en estats de l’oest, on la seva penetració és molt menor que a l’antiga Alemanya de l'Est. El populisme de dreta i la fragmentació política creixen arreu del país. A més, a Baviera hi ha el fenomen dels Votants Lliures, que han obtingut el 14% dels vots, tot i l’escàndol que va afectar el seu líder, Hubert Aiwanger, que va repartir pamflets antisemites de jove.

El canceller i el seu govern semàfor no n’han sortit ben parats. Els tres partits de la coalició han perdut suports a les urnes, cosa que ratifica el descontentament creixent amb el govern.

Càstig al govern

A Hesse el suport als Verds ha quedat en un 15%, gairebé cinc punts per sota del que van assolir el 2018. Podrien continuar governant en coalició amb la CDU, com han fet durant una dècada, però els conservadors també sumen ara amb els socialdemòcrates. Els de Scholz tampoc se n’han sortit gaire bé a l’estat del sud: encapçalats per la ministra de l’Interior, Nancy Faeser, una cara ben coneguda, no han passat del 16% dels vots, empatats amb l’extrema dreta, quatre punts per sota dels últims comicis. Faeser ja havia dit que si no guanyava tornaria al ministeri, i ho farà afeblida, després d’haver reconegut un resultat "molt decebedor".

Però qui ha patit un autèntic daltabaix són els liberals del ministre de Finances Christian Lindner, que amb el 3% s’han quedat fora del Parlament regional de Baviera i amb prou feines han arribat al 5% per mantenir-se al de Hesse.

Incògnites a la CDU

Per als conservadors (CDU-CSU), a l'oposició des que Angela Merkel va marxar, els resultats són bons, però plantegen qüestions importants per al futur. Tot i que mantenen la presidència dels dos lands, ho han aconseguit amb dues estratègies molt diferents. A Hesse, Boris Rhein (CDU) ha guanyat fent campanya al centre i explicant que volia continuar governant amb els Verds, considerats els "principals adversaris" pel president Merz. A Baviera, el cap de l'executiu regional, per contra, ha liderat una campanya marcada pel populisme, especialment dirigida als ecologistes, i ha repetit que volia renovar la seva coalició amb els Votants Lliures.

stats