El Bundestag dona llum verda al gran pla de rearmament d'Alemanya
El futur canceller diu que pot ser el primer gran pas cap a una nova comunitat de defensa europea

BerlínEl Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, ha aprovat aquest dimarts amb 513 vots a favor i 207 en contra (cap abstenció) una reforma de la Constitució per flexibilitzar el fre del deute, ancorat a la Llei Fonamental, la carta magna alemanya. Els diputats alemanys han donat així llum verda al pla de rearmament i al multimilionari paquet d'inversions que va acordar la setmana passada el probable futur canceller d'Alemanya, el conservador Friedrich Merz, amb els socialdemòcrates i els ecologistes. El canceller sortint, Olaf Scholz, va votar-hi a favor.
El diari Bild considera que amb el vot “més car de tots els temps” comença “una nova era a Alemanya” que obre la porta a “deutes XXL”. Berlín trenca amb aquesta decisió el tabú de l'austeritat, regla sagrada de l'excancellera conservadora Angela Merkel.
Modificant la Llei Fonamental, els conservadors i els socialdemòcrates, amb el vistiplau dels Verds, enterren de facto el fre del deute i permeten contraure un bilió d'euros en deutes. El principi constitucional, adoptat el 2009, només permetia un endeutament estructural del 0,35% del producte interior brut (PIB) a escala federal.
En el futur, les despeses de defensa i determinades despeses de política de seguretat a partir d'un import determinat ja no es tindran en compte per a la regla d'endeutament de la Llei Fonamental. A més, a la Constitució alemanya s'introdueix la creació d'un fons extraordinari de 500.000 milions d'euros en dotze anys per a inversions addicionals en infraestructures: carreteres, ponts, etc. D'aquest paquet d'inversions, 100.000 milions seran per a inversions addicionals destinades a assolir la neutralitat climàtica el 2045, una condició dels Verds. A més, es concedeix als estats federats un marge d'endeutament més gran a l'hora d'elaborar els seus pressupostos.
Per aprovar els canvis constitucionals calien dos terços dels vots de la cambra baixa, és a dir, necessitaven almenys 489 vots a favor d'un total de 733 escons del Bundestag sortint, que s'ha reunit aquest dimarts per darrera vegada.
Els conservadors i els socialdemòcrates, que estan negociant un govern de coalició, han sotmès el seu acord a votació al Bundestag sortint perquè amb el nou hemicicle probablement no assolirien la majoria de dos terços per aprovar el canvi constitucional. Al nou Bundestag, haurien necessitat 420 vots a favor dels 630 escons que hi haurà llavors per canviar la Llei Fonamental, però CDU-CSU, SPD i Els Verds junts només tindrien junts 413 vots o 414 si aconseguissin el suport del SSW, un partit regional que representa la minoria danesa de l'estat federat alemany de Slesvig. Després de la llum verda al Bundestag, el Bundesrat, la cambra on hi ha representats els setze estats federats alemanys, votarà els canvis aquest divendres.
El diputat del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) Bernd Baumann ha qüestionat, durant el debat parlamentari d'aquest matí, la legitimitat de l'antic Bundestag a l'hora de prendre aquesta decisió important, abans que s'hagi constituït el nou hemicicle, sorgit de les eleccions federals del 23 de febrer. Baumann ha acusat Merz de voler “comprar la cancelleria a l'SPD i als Verds".
Merz, el probable futur canceller, ha defensat al Bundestag l'enorme programa d'endeutament per a la defensa, les infraestructures i la protecció del clima. "Un endeutament d'aquest tipus només es pot justificar en circumstàncies molt especials i només sota condicions molt específiques", ha dit Merz, fent referència a la guerra d'agressió russa contra Ucraïna i, per tant, contra Europa.
"Una nova comunitat de defensa europea"
Segons Merz, la decisió del Bundestag no només determinarà la capacitat de defensa alemanya, sinó que també pot ser el primer gran pas cap a “una nova comunitat de defensa europea”. "La nostra seguretat no s'ha de veure amenaçada per restriccions fiscals", ha dit l'encara ministre de Defensa, el socialdemòcrata Boris Pistorius, que ha defensat el paquet de milers de milions per a defensa per la situació actual de seguretat a Europa i el canvi en el compromís dels Estats Units. “Depèn de nosaltres: hem de vetllar per la nostra pròpia seguretat i fer-ho de manera molt més unida que en les últimes dècades”, ha afegit Pistorius.
El líder de l'SPD, Lars Klingbeil, ha defensat també el paquet d'inversions: “L'estancament de les inversions al nostre país és palpable a tot arreu. Si no invertim en defensa és una càrrega per als ciutadans. Si el sostre de les escoles té goteres, és una càrrega per als ciutadans. Si els hospitals no poden seguir el ritme, és una càrrega per als ciutadans”.
“Aquest és el pitjor engany electoral que la República Federal alemanya ha experimentat en la seva història”, ha reaccionat després del vot la líder ultradretà Alice Weidel, que ha acusat Merz de fer exactament el contrari que havia promès als votants a la campanya electoral. Weidel ha advertit que aquest paquet de deutes tindrà “enormes conseqüències per a les pròximes generacions” d'alemanys.
Christian Dürr, el líder del grup parlamentari de partit liberal FDP, ha considerat que amb aquesta votació el fre del deute es converteix en “lletra morta” i marca “el tret de sortida per a un endeutament desenfrenat”.
Segons Dürr, Merz no liderarà quan sigui canceller una gran coalició sinó “la primera coalició de deute d'Alemanya”. Davant les crítiques dels liberals per l'endeutament massiu, Merz ha assegurat que la modificació prevista de la Llei Fonamental per a noves inversions en infraestructura no redueix la necessitat de consolidar els pressupostos públics.