Rècord històric de persones refugiades al món

BarcelonaLa dada fa feredat: 79,5 milions de dones, homes i criatures han hagut de marxar de casa seva per la força. Per primer cop en la història, gairebé un 1% de la humanitat, 1 de cada 97 persones del planeta, s'han convertit en desplaçats forçosos, víctimes de violència, persecució o opressió que amenaçaven la seva vida. És l'estimació de l'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats, en l'informe sobre tendències globals que cada any es presenta cap al 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades. Entre 30 i 34 milions d'aquests desplaçats són menors que han vist trencada la seva infantesa.

Aquest és el resultat de guerres sense llei en què són bombardejats hospitals i escoles i de l'ús de la fam i la violació massiva com a armes de règims que persegueixen sistemàticament minories ètniques o religioses o que discriminen per gènere i orientació sexual.

El 2019, fins a 11 milions de persones es van sumar a l'èxode, dins o fora de les fronteres del seu país. És el colofó d'un dècada terrorífica, en què el nombre de desplaçats forçosos arreu del món s'ha duplicat des del 2010, quan se'n comptabilitzaven 40 milions. La dada actual és la pitjor –també en termes relatius a la població– des que hi ha registres.

No es tracta, però, d'un problema inabastable ni sense solució. De fet, està localitzat en cinc països que concentren les grans crisis humanitàries que viu el planeta: més de dos terços dels refugiats que han hagut de marxar del seu país provenen de Síria, Veneçuela, l'Afganistan o el Sudan del Sud o són rohingyes desplaçats de Birmània. El problema, doncs, és polític, o més aviat d'incapacitat política: "Amb la comunitat internacional tan dividida, tan incapaç, tan impossibilitada de fer la pau, malauradament la situació no deixarà de créixer, i em preocupa molt que l’any que ve sigui encara pitjor que aquest any", ha alertat Filippo Grandi, cap de l'agència.

Tampoc els països més rics són els més afectats, al contrari. El 85% estan acollits en països pobres o molt pobres, que són els que carreguen el pes del drama. Els països que acullen més desplaçats del món són Turquia (que ha absorbit bona part de l'èxode sirià), Colòmbia (amb 1,8 milions de veneçolans), el Pakistan (que acull 1,4 milions d'afganesos), Uganda (que s'ha fet càrrec dels sud-sudanesos, entre els quals hi ha 40.000 criatures) i només en cinquè lloc apareix Alemanya, amb 1,1 milions de refugiats acollits, la majoria sirians.

També s'ha constatat que el desplaçament forçat tendeix a cronificar-se: en la dècada que tanquem només han pogut tornar a casa seva 400.000 refugiats, mentre que als anys noranta ho van fer 1,5 milions, sobre un total de 40 milions.

I encara queda tot un gruix de gent atrapada dins de les fronteres dels països en conflicte: més de la meitat de desplaçats forçats del món, 46 milions de persones, han hagut de fugir a altres regions del mateix estat i continuen exposats al rigor de la guerra, una realitat gairebé invisible.

L'impacte del replegament pel coronavirus

Aquestes dades reflecteixen un panorama complicat abans que arribés el cop econòmic i social de la pandèmia. Grandi ha alertat també que l'impacte de les restriccions i el tancament de fronteres a causa del covid-19 ha "posat fre" als desplaçaments, però que en canvi la pandèmia no ha servit per "aturar les guerres, els conflictes, la violència i la discriminació". Tot i que els països que acullen la gran majoria de refugiats estan menys afectats per l'epidèmia, almenys per ara, la situació és particularment complicada a l'Amèrica Llatina, epicentre actual de la pandèmia, on hi ha 3,5 milions de veneçolans desplaçat per la crisi econòmica i social.