Vuitena ronda de converses per ressuscitar la pau nuclear amb l'Iran

BarcelonaViena acull des d’aquest dilluns la vuitena ronda de negociacions per ressuscitar l’acord nuclear amb l’Iran, que Donald Trump va dinamitar el 2017, dos anys després que les grans potències haguessin acordat amb Teheran un mecanisme per evitar que el règim dels aiatol·làs pogués fer servir les seves centrals nuclears per desenvolupar armament atòmic. En la trobada els responsables del nou govern ultraconservador iranià han anunciat que estan treballant en un esborrany “acceptable” i que estan disposats a quedar-se a Viena fins que s’arribi a un acord.

“Hem d’arribar al punt en què el petroli iranià es pugui exportar fàcilment sense restriccions i que els diners d’aquest petroli es puguin transferir en divises estrangeres als comptes dels bancs iranians”, va resumir el ministre d’Exteriors, Hossein Amir-Abdollahian. Teheran, que pateix una terrible crisi econòmica amb les sancions restablertes pels Estats Units, que han espantat les multinacionals petrolieres europees, necessita aixecar-les, i per aconseguir-ho no ha parat d’incrementar els nivells d’enriquiment d’urani, cosa que ha alarmat les potències europees, que van intentar mantenir el pacte després de la desbandada de Washington.

Segons va explicar el titular d’exteriors, els negociadors treballen sobre dos textos: el primer, referent a la naturalesa de les sancions nord-americanes i a la forma de verificar que s’aixequen “no només sobre el paper, sinó a la pràctica”, com reclamava fa uns mesos el líder suprem, Ali Khamenei; el segon detalla els passos que ha de seguir el programa nuclear iranià per tornar als requisits exigits el 2015, que suposen una estricta verificació internacional de l’activitat a les seves centrals. En definitiva, el que proposa l’Iran és que li garanteixin un volum d’exportacions de petroli i industrials abans d’acceptar retornar a aquells requisits.

Petroli a canvi de complir

Teheran tem que les companyies europees siguin reticents a invertir al país per por que Washington pugui tornar a les sancions el 2025 si hi ha un canvi de color a la Casa Blanca, com va passar quan Trump es va despenjar de l’acord.

Tot i que les converses són molt complexes, aparentment Teheran està intentant injectar optimisme al procés. Diumenge, a les portes de la nova ronda negociadora, l’autoritat nuclear iraniana es va comprometre a no continuar enriquint urani per sobre del 60% de puresa, en un senyal d'apaivagar les preocupacions dels negociadors russos, que havien advertit que si Teheran sobrepassava el 90%, requerit per alimentar bombes atòmiques, les potències europees respondrien amb un cop de porta.

Les converses es desenvolupen directament entre l’Iran, Rússia, la Xina, França, Alemanya, el Regne Unit i la UE, però Washington i Teheran només mantenen el diàleg indirectament, a través de tercers. L’actual president dels Estats Units, Joe Biden, ha fet passes per recuperar l’acord, però el seu gran aliat, i l’altre gran actor a la regió, Israel, fa tot el que pot per bloquejar el diàleg, perquè considera l’Iran una amenaça existencial. Avui ho ha tornat a posar blanc sobre negre el ministre d’Exteriors israelià, Yair Lapid, en declaracions al Parlament, només unes hores abans de la represa de les converses a Viena: “Preferim actuar en cooperació internacional, però si cal, actuarem sols, ens defensarem sols”.

Mentrestant, la UE, que va tenir un paper important en la signatura del pacte el 2015, intenta fer sentir la seva veu. El diplomàtic espanyol Enrique Mora, coordinador de les negociacions, assegura que “ha arribat l’hora de prendre decisions polítiques difícils”.