Wagner a Ucraïna: un pas més en la privatització de la guerra

BarcelonaFa anys que la guerra ja no és només cosa dels estats: s’ha convertit també en un negoci fosc d’empreses militars i de seguretat privada. El 2007, els mercenaris de Blackwater, una empresa contractada pels Estats Units en la invasió de l’Iraq, van assassinar disset civils a la plaça Nisour de Bagdad. Quinze anys més tard, els mercenaris de Wagner, al servei del govern de Vladímir Putin, participaven en l’assassinat i tortures de civils ucraïnesos. Més enllà de quin sigui el futur de Wagner després de la desaparició del seu fundador, Ievgueni Prigojin, la privatització de la guerra s’accelera. 

“Wagner i altres empreses militars privades s’han convertit en un dels principals instruments de l’estratègia de guerra híbrida de Rússia, per implicar-se en conflictes armats i infiltrar-se en estats fràgils”, explica a l’ARA Felip Daza, investigador de Novact i autor de l’informe Wagner desencadenat a Ucraïna, que s’ha presentat aquest dijous. Són empreses que treballen en una zona grisa de la legislació russa i el dret internacional, tècnicament fora del sistema de l’estat, però amb vincles amb les elits polítiques i els oligarques”. Des del 2015, la presència de Wagner s'ha estès de quatre països a vint-i-set. 

La presència d’empreses militars privades ja s’havia documentat en països com l’Iraq, l’Afganistan, Palestina i Colòmbia. I la guerra d’Ucraïna ha suposat un punt d’inflexió en la privatització de la guerra perquè amb Wagner s’han desplegat també noves estratègies. Ho constata l’estudi, que es va fer abans de la insurrecció dels wagnerites a Rússia el 23 de juny, a partir d’una quarantena d’entrevistes sobre el terreny amb analistes, militars, representants polítics i defensors dels drets humans, i que s’ha presentat davant el grup de treball sobre mercenaris de l’ONU. 

L’estratègia militar

Des del punt de vista militar, els testimonis de soldat ucraïnesos que han combatut contra Wagner acrediten que l’empresa ha copiat les tàctiques dels exèrcits de l’OTAN i s’organitza en unitats de combat, logístiques i d’intel·ligència. Els seus atacs són en quatre onades: les primeres unitats estan formades per homes amb poca preparació militar que són carn de canó i en molts casos amb símptomes evidents d’estar sota influència de drogues; en segon lloc intervenen unitats que asseguren les posicions i protegeixen els flancs; després entren els grups de professionals o soldats entrenats en combat que guien les primeres unitats cap a les posicions ucraïneses; i, finalment, el quart grup està format pel nucli dur de professionals de Wagner, els comandants i forces especials que normalment no entren directament en combat i només han d’assegurar les posicions.

Això explica l’elevat nombre de baixes entre els combatents de Wagner reclutats a les presons, que gairebé eren enviats a la mort. Si Wagner es va mostrar més eficaç que l’exèrcit regular rus en el camp de batalla, amb operacions clau com la presa de Soledar i Bakhmut, és per “l’experiència en combat de les seves forces d’assalt que han lluitat a Síria, Líbia o la República Centreafricana”, conclou Daza. Com els mercenaris nord-americans a l’Iraq, els combatents de Wagner utilitzen armament pesant. 

El reclutament massiu de presoners és una altra característica de Wagner: si a l'origen la companyia exigia el requisit de no tenir antecedents penals, amb l’escalada de la guerra a Ucraïna va passar de 8.000 a 50.000 homes, 40.000 dels quals van ser reclutats en presons, a canvi d’una reducció de la pena o de la llibertat després de sis mesos combatent i d’una compensació per a les seves famílies si morien. Wagner també ha fet un ús intens de les xarxes socials per reclutar, amb campanyes molt públiques ”que busquen persones marginalitzades, sense oportunitats laborals i per a qui formar part de Wagner suposa un cert prestigi social”, apunta Carlos Díaz, investigador de Shock Monitor. Els combatents de l’empresa de Prigojin estaven més motivats, més formats i rebien una millor remuneració que els soldats regulars. 

Un instrument polític

Wagner va ser també una potent eina per incrementar el suport públic a la guerra dins de Rússia. Les seves victòries a Soledar i Bakhmut es van explotar per injectar moral davant el fracàs de l’operació militar especial amb què el Kremlin pretenia controlar Ucraïna en qüestió de dies o setmanes. Per això, Prigojin es valia de la seva potent maquinària comunicativa i de la marca Wagner, basada en el culte a la criminalitat, la mort i una simbologia patriòtica, ortodoxa i conservadora. “Fins i tot posaven publicitat en webs porno amb frases com ‘Deixa de masturbar-te i apunta’t a Wagner’", assegura l’investigador. Entre els seus combatents hi ha nazis, ultranacionalistes i supremacistes blancs. 

Amb aquests instruments propagandístics, Prigojin va començar a guanyar pes polític, va obtenir el suport del senyor de la guerra txetxè Ramzan Kadírov i altres oligarques i es va fer un lloc entre el moviment d’ultradreta. Els ultres van créixer davant la incapacitat de l’exèrcit rus per guanyar la guerra. I el president rus deixava fer perquè li servia per equilibrar les forces entre les torres del Kremlin i que els militars no li fessin ombra. “Però Putin va perdre el control de Wagner, com es va veure a la insurrecció del juny”, diu Daza. 

Vulneracions de drets humans

Emparats en la impunitat d’una zona grisa legal (durant molt de temps Rússia ni tan sols va admetre l'existència del grup), els combatents de Wagner no només han fet servir tàctiques més indiscriminades, sinó que també han augmentat la vulneració dels drets humans. “Un home ens va explicar com va rebre una trucada de combatents de Wagner demanant-li un rescat pel cos del seu fill mort al Donbass”, recorda Mathilde V. Romeo, investigadora de Science Po. També s’han documentat execucions de soldats ucraïnesos desarmats i de combatents de Wagner que es negaven a complir ordres. Les mateixes pràctiques ja havien estat denunciades a Síria.

L’evolució del Grup Wagner

Descarrega la infografia en format imatge

2014

250 combatents

• Febrer: desplegament a Crimea
• Agost: participació militar a l’est d’Ucraïna

2015

750 combatents

• Febrer: suport militar a grups separatistes pro-russos a Ucraïna per capturar Debàltseve (Donetsk)
• Octubre: suport militar al règim de Bashar al-Assad a Síria

2016

2.350 combatents

• Febrer: participació militar en l’ofensiva al nord d’Alep (Síria)
• Març: operacions de combat en l’ofensiva de Palmira (Síria)

2017

3.000 combatents

• Juliol: control i protecció d’instal·lacions de petroli a Palmira (Síria)
• Juliol: presumpte assassinat del desertor de l’exèrcit sirià Muhammad Abdullah al-Ismail
• Desembre: suport militar al president del Sudan a canvi de concessions en mines d’or

2018

3.600 combatents

• Febrer: moltes baixes arran dels atacs aeris dels EUA a Síria (Deir ez-Zor)
• Març: entrenament militar i suport a les forces governamentals de la República Centreafricana
• Novembre: suport i assistència en la seguretat dels candidats a la presidència de Moçambic a canvi d’acords econòmics

2019

1.400 combatents

• Gener: desplegament a Veneçuela per protegir el president Maduro de forces de l’oposició
• Abril: operacions de combat a Trípoli (Líbia) per donar suport a l’Exèrcit Nacional de Líbia, liderat pel general Khalifa Haftar
• Altres possibles indrets desconeguts

2020

2.200 combatents

• Febrer: suport a l’ofensiva de Haftar contra el Govern d’Acord Nacional (GAN) a Trípoli (Líbia)
• Juny: assistència militar al govern de Moçambic (Cabo Delgado) contra els insurgents islamistes
• Altres possibles indrets desconeguts

2021

8.000 combatents

• Gener: assistència al govern Sirià per recapturar Saraqib (nord-oest de Síria)
• Març: intensificació de les operacions militars a Líbia arran dels contratemps de les forces de Haftar amb el GAN
• Abril: activitats de desinformació a la República Democràtica del Congo, Madagascar, Sud-àfrica i Zimbàbue a través d’organitzacions locals
• Maig: operacions de combat contra grups rebels de la República Centreafricana
• Octubre: entrenament militar a les forces de la República Centreafricana
• Desembre: desplegament a Mali per proveir de serveis de seguretat autoritats públiques i per entrenar forces locals

2022

50.000 combatents

• Març: desplegament a la ciutat de Popasna (est d’Ucraïna)
• Abril: presumpta tortura i execució de l’alcalde de Motijin i la seva família
• Setembre: reclutament massiu de contractistes a les presons russes
• Setembre: Ievgueni Prigojin admet públicament haver fundat el Grup Wagner
• Octubre: primeres crítiques de Prigojin al ministeri de Defensa per la mobilització militar
• Novembre: execució de Ievgueni Nujin, un antic agent del Grup Wagner que s’havia rendit a les forces ucraïneses
• Desembre: el Camerun es converteix en la plataforma logística del Grup Wagner a l’Àfrica

2023

10.000 combatents

• Gener: captura de la ciutat de Soledar (Ucraïna)
• Febrer: la Fiscalia General d’Ucraïna presenta una causa penal contra Prigojin
• Febrer: Rússia aprova un decret que permet a les empreses energètiques estatals crear o contractar empreses privades militars i de seguretat
• Març: assistència militar a Burkina Faso a canvi de negocis miners
• Abril: presumpte degollament de dos soldats ucraïnesos
• Abril: dos antics comandants del Grup Wagner l’acusen de crims de guerra contra els seus combatents i els civils ucraïnesos
• Abril: Prigojin declara que el Grup Wagner té el control “legal” de Bakhmut (Ucraïna)
• Juliol: Human Rights Watch denuncia assassinats extrajudicials de civils duts a terme pel Grup Wagner des del desembre del 2022 a Mali
• Maig: Prigojin declara que al voltant del 20% dels combatents del Grup Wagner han mort i acusa Xoigú i Gueràssimov de privar el Grup Wagner de munició
• Juny: retirada de Bakhmut i trasllat a la rereguarda
• Juny: rebel·lió del Grup Wagner a Rússia, captura del quarter general militar de Rostov del Don i enfrontaments amb forces regulars russes. El Grup Wagner s’atura a només 200 km de Moscou després d’una mediació amb el president bielorús
• Juny: amnistia per al Grup Wagner i Prigojin i trasllat a bases militars abandonades de Bielorússia
• Juliol: entrenament militar de les forces de defensa territorial bielorusses
• Agost: Prigojin mor a l’estavellar-se l’avió amb què anava