Els 'whatsapps' que envien els soldats ucraïnesos des del front

BarcelonaAquest reportatge comença amb una nota d’aclariment.

Les entrevistes que apareixen en aquest text s’han fet a través de les xarxes socials. Els soldats ucraïnesos han utilitzat Instagram i WhatsApp per respondre a les preguntes de l’ARA. No ens ha de sobtar: som al 2023, al front de guerra tothom porta un smartphone a la butxaca i les intimitats de les batalles que decideixen el futur d’Ucraïna –i d’Europa– les podem trobar fàcilment, i en directe, a internet. Arreu abunden les selfies des de les trinxeres.

Són les vuit del vespre d’un dijous de juny.

És una bona hora per xatejar amb les tropes de Volodímir Zelenski. Durant el dia és més difícil, perquè molts militars estan enfeinats en zones de batalla i no poden tenir el telèfon mòbil activat. A la nit, quan la intensitat dels combats baixa, és quan acostumen a contestar. Escric per Instagram al soldat Dmitró Xolod. Em contesta. La nostra conversa d’avui conclourà de la següent manera:

“Per cert, ¿ets optimista amb la contraofensiva ucraïnesa?”, li pregunto.

“Ens follarem aquests fills de puta. ¿Això sona prou optimista per a tu?”, diu.

“Cuida’t”, m’acomiado.

Respon amb una icona: un braç fent força.

No hi ha dades oficials, però alguns centres de recerca han intentat estudiar quantes hores passem enganxats als nostres smartphones. La plataforma Exploding Topics calcula que, de mitjana global, hi destinem 3 hores i 15 minuts al dia. Les Filipines (5 h i 47'), Tailàndia (5 h i 28') i el Brasil (5 h i 25') lideren el rànquing. A Ucraïna, els mòbils també són omnipresents i la invasió en va disparar encara més l’ús. Què ens hauria de fer pensar, doncs, que els soldats ucraïnesos, majoritàriament nois joves, no estan constantment pendents de les seves pantalles? 

'Influencers' de la guerra

L’exèrcit de Kíiv està ben connectat a la xarxa. Els militars contesten whatsapps, fan videotrucades, es distreuen amb vídeos de TikTok, reaccionen a stories d’Instagram i intenten lligar per Tinder. També comparteixen vídeos en què se’ls veu disparant l’enemic des de les trinxeres o resistint l’impacte del foc rus quan són els de l’altra banda els que ataquen. Tot aquest contingut abunda a les xarxes socials, on alguns soldats ucraïnesos acumulen desenes de milers de seguidors. La guerra els ha convertit en influencers. 

“¿Pots sentir la meva veu, Xaktha?” El vídeo el va gravar el soldat Roman Trokimets amb el seu telèfon mòbil. El va publicar al seu compte d’Instagram (i de Twitter, i de TikTok) el 12 de març. Es veu com ell i altres militars ucraïnesos intenten salvar la vida d’un company que ha estat ferit en algun bosc proper al front. El soldat Roman insisteix: “¿Em sents, Xaktha?” L’home, amb el pit ple de sang, només crida. Els altres intenten tranquil·litzar-lo mentre li netegen la ferida i li posen una injecció: “Et posaràs bé”, “Ets un superheroi, tio”, “Respira fondo, tranquil”. En un moment, el soldat Roman gira el mòbil i es grava a ell mateix: “Això només és una altra part de la nostra feina aquí”, diu mirant a la càmera. La publicació té 12.979 likes. En el text que acompanya el vídeo, va escriure: “Un petit fragment de què passa per aquí. Espero haver captat l’atmosfera”. I afegia: “Per alguna raó, va ser una inspiració per a mi gravar-ho tot”. 

Roman Trokimets, que la setmana passada va fer 31 anys –i així ho va anunciar a les xarxes–, s’ha convertit en un dels militars més mediàtics d’Ucraïna. A Instagram té 40.300 seguidors. A TikTok, 48.100. I a Twitter, 52.200. La seva freqüència de publicacions és especialment alta: retransmet escenes de batalla, temporades a l’hospital militar després de quedar ferit, reflexions sobre la guerra abans d’anar a dormir, sessions de running per les trinxeres. Aquest dimecres va enregistrar com tiradors russos el van sorprendre des de 400 metres. Corre, cau a terra, però aconsegueix esquivar les bales i, finalment, s’oculta en una trinxera. Hores més tard, ja dijous, compartia vídeos mentre patrullaven per zones acabades d’alliberar de les tropes de Vladímir Putin. “Els hem fet fora, però han deixat molta brossa”, escrivia. Les imatges mostraven trinxeres plenes de vestimenta militar russa, bales, restes de menjar i de tabac.

L’ARA ha intentat xatejar amb el soldat Roman. No ha estat possible: té els missatges filtrats. En algunes publicacions, explica que està cansat dels haters. Alguns l’acusen de fer postureig de la guerra.

Dilemes morals i seguretat

¿És socialment sa que un militar exhibeixi un vídeo disparant –o matant– a un altre militar? És només un dels dilemes morals que planteja la difusió d’imatges des del front. 

El govern de Zelenski sembla que té el debat superat. Els perfils oficials del ministeri de Defensa comparteixen sovint vídeos en què es veuen tota mena d’operacions: des d’atacs amb drons contra tancs russos, que acaben incendiats, fins a combats de trinxera entre soldats que es disparen a pocs metres de distància. De vegades, els adornen amb música de fons.

Les guerres, plenes d’urgències, capgiren les prioritats i, a Kíiv, els preocupa més la seguretat. Zelenski sap que tot aquest material que es penja a internet els pot perjudicar estratègicament. En una batalla, s’aprofita qualsevol indici per esbrinar posicions enemigues, i els vídeos gravats pels soldats són enciclopèdies obertes: es poden intuir posicions, tipus d’armament o fins i tot l’estat d’ànim de les tropes. Però el govern ucraïnès ha acabat considerant que, malgrat els riscos, compensa perquè es millora la moral dels soldats –que s’exhibeixen i reben suport– i de la població –que posa cara a les tropes que els defensen de la invasió russa–. Evidentment, hi ha condicions: per exemple, no difondre ubicacions exactes o apagar la geolocalització mentre es troben en zones delicades. A l’hemeroteca de la invasió hi ha un episodi recordat per molts: la mort, en un atac ucraïnès, de 89 militars russos en un edifici la nit de Cap d’Any. Moscou va culpar els seus soldats d’haver activat els telèfons mòbils per felicitar l’entrada d’any a les seves famílies.

El soldat Dmitró Xolod torna a estar connectat. “Perdona, tio. He estat en una missió i hem tingut molta feina”, s’excusa. Feia uns quants dies que no contestava. 

Li pregunto per què retransmet la seva vida al front. 

Anota tres motius. El primer, perquè és la manera més fàcil que té d’informar la seva mare d’on és i de què està fent. El segon, perquè li agrada mostrar “com matem russos invasors”. El tercer, perquè és una bona eina per aconseguir finançament per comprar drons i altres dispositius militars: comparteixen números de compte perquè la població faci donacions. 

Una altra pregunta: “On ets ara mateix?”

Respon amb limitacions: “En algun punt de Zaporíjia”. Aquesta regió, al front sud, és on s’han intensificat més els combats des de l’inici de la contraofensiva. Es justifica: “Tenim instruccions clares de com utilitzar les xarxes socials. En tot moment ens diuen què podem ensenyar i què no”. Sempre evitarà donar detalls concrets sobre quina és la situació al camp de batalla. 

Una última pregunta: “Exactament, quin és el teu rol a l’exèrcit?”

La resposta, també limitada: “Matar més i més russos”. Té 28 anys, és de Lviv i, abans de la invasió, estava estudiant. L’última foto que ha penjat a Instagram és del 7 de juny. Hi apareix ell, amb les mans creuades, vestit de militar al davant d’una filera de tancs nord-americans M1 Abrams. Títol de la imatge: “Que Déu beneeixi Amèrica”. 871 likes.

La vida d’abans

Les xarxes socials també mostren aquesta perspectiva. A través d’un perfil d’Instagram pots fer-te una idea aproximada –mai rigorosa– de la vida d’una persona. En el cas dels soldats ucraïnesos hi ha una data que els parteix la vida: el 24 de febrer del 2022, el dia que Putin va decidir envair el seu país. Des d’aquell moment, les seves xarxes socials passen a ser una mena d’arxiu de guerra, en què totes les fotos i vídeos responen a contextos militars. El contrast amb el contingut que publicaven abans posa sovint els pèls de punta.

L’última foto que té el soldat Oleg Kramarenko abans de la invasió és d’un viatge a Berlín. En la penúltima, hi apareix ell, fent de DJ, en un pub de Kíiv. En una altra, surt ballant amb uns amics en un festival de música electrònica. L’Oleg, de 29 anys, era DJ i feia videoclips musicals. Ara, després de mesos de lluitar amb l’exèrcit ucraïnès, s’ha incorporat al batalló Azov.  

“Hola, estic bé. Gràcies per preguntar. Ahir vam eliminar dos invasors més”, escriu pel xat. Tampoc entra en detalls sobre l’evolució de la contraofensiva ucraïnesa. “Tenim restriccions sobre què podem dir. Ja ho saps, és la guerra”. La conversa continuarà fins a l'endemà. Durant aquestes hores ha viatjat cap a Kíiv. Les stories del seu Instagram ho mostren. “Ara estic de vacances, per fi. Passaré aquests dies amb els meus amics i, com et pots imaginar, estic ple d’emocions”, diu. I afegeix: “Quan acabi aquesta maleïda guerra, vindré de vacances a Barcelona”. 

Al soldat Oleg el vaig conèixer el febrer passat en una pizzeria de la localitat de Pokrovsk, al Donbass, no gaire lluny del front. En aquell mateix restaurant, ple de militars, hi havia també el soldat Timofi Orinianski. Estava menjant gofres i creps de xocolata acompanyat de tres nois uniformats més. En veure la càmera, va demanar que els fes una foto. “Per a l’Instagram”, deien fent broma. El soldat Timofi no la va acabar publicant. És poc actiu a les xarxes socials. “Bàsicament, les utilitzo per parlar amb la meva família i amb els meus amics”, diu per WhatsApp. Les poques publicacions que fa a Instagram són per honorar la mort d’altres militars. No és l’únic. Abunden, també, les imatges i els textos dedicats a companys caiguts. 

“Saps? Potser hi ha un paradís en algun lloc on tu i jo ens trobarem aviat. Ens veurem allí. Necessàriament. Sisplau, espera’ns”, escrivia el soldat Ihor Xoltis. A la foto, ell i un altre militar ucraïnès, mort en un atac de dron rus el 13 de febrer. “La informació sobre els actes funeraris de Dmitró el Francès Pasxuk s’anunciaran aviat”. 8.615 likes.