El xantatge d'Erdogan amb els refugiats desafia l'immobilisme de Brussel·les
Ni la Unió Europea ni l'OTAN volen actuar i només criden a rebaixar la tensió
Brussel·lesLa Unió Europea va donar a Turquia les claus que obren la caixa dels trons el 2016, quan es va firmar el polèmic acord migratori pel qual Ankara conté els sirians a les seves fronteres a canvi de 6.000 milions d'euros. Un pacte que arribava després de la crisi de refugiats del 2015, que encara manté en una situació humanitària alarmant illes gregues com Lesbos mentre els Vint-i-set continuen sent incapaços de pactar una política migratòria i d'asil comuna. Des d'aleshores el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha fet servir aquesta carta per amenaçar contínuament la Unió i reclamar més diners mentre escalava el conflicte. La d'aquesta setmana, però, sembla l'amenaça definitiva i posa Brussel·les contra les cordes, a banda de posar també més pressió sobre el fràgil equilibri de l'Aliança Transatlàntica (OTAN), de la qual Turquia és aliada.
"Des del punt de vista de la Unió Europea, avui Turquia té una triple identitat: un soci estratègic per a Europa en termes econòmics i comercials; un interlocutor adversari al Mediterrani i a l'Orient Mitjà i un actor negatiu dins l'OTAN", diu contundent Marc Pierini, expert en Orient Mitjà i Turquia del think tank Carnegie Europe, en l'article recent Fins on pot desafiar Turquia l'OTAN i la UE el 2020?. Aquesta triple identitat posa en una situació extremadament complexa una Unió Europea que es limita a fer crides a desescalar la guerra de Síria mentre creua els dits perquè no es repeteixi la crisi migratòria del 2015. És així com s'explica que, malgrat que ja s'han publicat imatges de persones refugiades acostant-se a les fronteres d'Europa, un portaveu de la Comissió Europea hagi fet com si res aquest divendres: "Per a nosaltres l'acord segueix en vigor i esperem que Turquia compleixi els seus compromisos".
Però en un context global amb tensions geopolítiques creixents i amb la incertesa que hi afegeixen factors com que la política exterior de Washington estigui en mans de Donald Trump, Brussel·les va prometre un govern més "geopolític" que té com a cara diplomàtica visible l'alt representant, Josep Borrell, que ha cridat a aturar l'escalada de la tensió de manera immediata davant del "risc de caure en una confrontació militar oberta", però que també ha avisat que la UE "està disposada a considerar totes les mesures necessàries per protegir els interessos de la seva seguretat". Borrell té previst parlar per telèfon aquest mateix divendres amb el ministre rus d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov, i Brussel·les ja ha anunciat un paquet d'ajuda humanitària urgent per als afectats pels bombardejos.
"La realitat és que l'assalt a Idlib es veia a venir des de feia temps i els europeus haurien d'haver estat preparats", es lamentava Julien-Barnes Dacey, del European Council on Foreign Relations. Per això considera que la Unió Europea "hauria de tenir clar que Moscou no respon a retrets públics sobre moralitat", i "hauria d'emprendre esforços a alt nivell per aconseguir un acord entre Rússia i Turquia, l'únic que podria alleugerir la situació dels civils a Síria".
Turquia no és membre de la UE i les converses per a la seva integració estan congelades, cosa que en certa manera també permet que Ankara continuï saltant-se els principis europeus que hauria de complir si realment estigués en procés d'entrada al club comunitari.
Turquia, però, sí que és un aliat incòmode a l'OTAN, perquè Erdogan està fent servir la guerra de Líbia per intentar redibuixar les fronteres marítimes de Grècia al Mediterrani amb exploracions de gas i petroli a Xipre. Els principis de l'OTAN donen potestat als seus membres per activar l'article 4 per cridar a reunions d'urgència quan la seva integritat territorial o seguretat està amenaçada. Per això s'han reunit aquest divendres, després de la mort de 33 soldats turcs en un atac russo-sirià a la regió siriana d'Idlib, i han expressat "les seves condolences i solidaritat". "Demanem a Rússia i al règim d'Al-Assad que aturin els atacs indiscriminats i donin suport als esforços de l'ONU per a una solució pacífica i duradora", ha afirmat també el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. Turquia, però, no pot invocar l'article 4 per demanar el suport militar dels seus socis, perquè l'atac es va produir fora dels territoris que preveu l'acord de l'Aliança Atlàntica.
Però més enllà d'aquestes declaracions, l'Aliança poc més vol fer. No s'ha aprovat cap mesura per assistir Turquia a Síria més enllà del reforç de les defenses aèries que ja hi ha en marxa. Turquia, però, continua estirant perquè en la seva agenda també hi ha Xipre, l'Egeu, Líbia i la voluntat de seguir esprement els recursos de la UE.