Xi Jinping i Donald Trump juguen a entendre's… de moment

PequínLa Xina ha reaccionat amb cautela i perfil baix a la hiperactiva arribada de Trump a la presidència nord-americana. Totes dues potències sembla que han optat per donar-se un temps per a la negociació. La portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès, Mao Ning, va fixar la posició oficial assegurant que Pequín busca una “coexistència pacífica i cooperació de benefici mutu” amb els Estats Units. El gegant asiàtic hi ha contribuït amb gestos diplomàtics com enviar el vicepresident, Han Zheng, a la presa de possessió de Donald Trump. Els dos líders de les principals economies del món ja han parlat per videoconferència.

Però malgrat els gestos cordials, el president xinès, Xi Jinping, no va dubtar en marcar la seva posició al mantenir una conversa amb Vladímir Putin poques hores abans del jurament de Trump. Va ser una manera d'escenificar que mantenen la seva aliança i que poden fer un front comú davant dels Estats Units. També van discutir la negociació d'un possible acord de pau amb Ucraïna.

De moment, Trump ha donat senyals de voler negociar amb la Xina. Mentre que en els primers dies ha mantingut les amenaces expansionistes sobre Panamà, el Canadà o Groenlàndia, amb la Xina ha reduït els decibels. De l'amenaça durant la campanya electoral d'augmentar un 60% els aranzels als productes xinesos, Trump ara parla d'un 10%. El president també ha volgut donar a entendre que la imposició de taxes pot anar lligada a la venda de la xarxa social TikTok, que als Estats Units té 170 milions d'usuaris.

Precisament, un dels primers gestos de Trump va ser signar un decret per posposar la prohibició de TikTok. La proposta és que podrà continuar funcionant si la propietat, la xinesa ByteDance, ven almenys el 50% a una empresa nord-americana, amb l'excusa de protegir la seguretat nacional. I aquí apareix com a possible comprador Elon Musk, un dels principals aliats de Trump i una figura que pot ser clau en les relacions entre els Estats Units i la Xina.

Els interessos empresarials de Musk passen pel gegant asiàtic. Tesla ven el 40% dels seus cotxes elèctrics a la Xina, un negoci que puja a 50.000 milions de dòlars. També és a la República Popular on té la fàbrica més gran del món. Musk sempre ha cultivat bones relacions amb el govern xinès i no ha expressat mai una crítica. Tot i això, les bones vibracions de Trump amb Pequín xoquen amb la visió que defensa el seu secretari d'Estat, Marco Rubio, que ha definit la Xina com la principal amenaça per als Estats Units.

Feblesa i presència americana de Pequín

En el seu primer dia al càrrec va mantenir una reunió amb el Quad (Diàleg de Seguretat Quadrilateral) per enfortir les aliances estratègiques a la regió de l'Indo-Pacífic. Marco Rubio es va reunir amb enviats de l'Índia, el Japó i Austràlia, un missatge per a Xi Jinping que la nova administració aposta per mantenir un paper estratègic i de contenció de la influència de Pequín a l'Àsia. Rubio també ha donat suport a les Filipines, enfrontada amb la Xina per les aigües territorials al mar de la Xina Meridional.

L'arribada de Donald Trump a la Casa Banca agafa Pequín en un moment de feblesa, quan ha d'emprendre reformes profundes per reactivar la seva economia. A la Xina li interessa en primer terme contenir la guerra comercial perquè no colpegi les exportacions. A la llista de desitjos de Xi Jinping també hi hauria en lloc destacat que Washington aixequi les sancions a les empreses xineses i els permeti accedir als microxips d'alta generació per no frenar-ne el desenvolupament. Un desig molt difícil d’aconseguir. Xi també espera que Trump estigui menys disposat que Biden a donar suport a l'independentisme a Taiwan.

Davant les amenaces d'aranzels, el president xinès pot oferir més cooperació per frenar l'entrada de fentanil als Estats Units. I com a arma de pressió Pequín pot continuar restringint l'accés dels Estats Units a les importacions de minerals rars.

La Xina, però, competeix amb els Estats Units a Llatinoamèrica, on Pequín fa dècades que s’ha infiltrat discretament. L'exemple és la bel·ligerància pel canal de Panamà. El discurs de Trump és ple de mentides, com que els aranzels als vaixells nord-americans són més elevats o que hi ha soldats xinesos controlant el canal. En canvi, la realitat és que els principals ports estan operats per empreses xineses i que la Xina ja ha esdevingut el principal soci comercial del Brasil, Xile i l'Argentina.

Les pressions de Donald Trump a la Unió Europea també poden facilitar que s'obri més als acords comercials amb Pequín. La decisió de Trump de sortir de l'OMS o retirar-se de l'Acord de París es pot convertir en una oportunitat per a la Xina. El gegant asiàtic pot enfortir el seu paper internacional i destacar com a actor fiable.