França i Espanya reclamen a Xi Jinping compromís contra la guerra a Ucraïna
En una reunió amb Macron, el mandatari xinès insisteix que s'oposa a l'ús d'armes nuclears
PequínUn dia després de la reunió entre Joe Biden i Xi Jinping per reconduir les seves deteriorades relacions, el president xinès intenta reconstruir ponts també amb altres països. Aquest dimarts s'ha trobat amb el president francès, Emmanuel Macron, i amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que han aprofitat per reclamar-li més compromís en contra de la guerra a Ucraïna. A la reunió amb Macron, a més, totes dues potències nuclears han refermat la seva ferma oposició a l’ús d’armament atòmic a Ucraïna, la mateixa postura que van mostrar Biden i Xi.
Des de la Xina es destaca que Xi Jinping ha demanat a França que mantingui la independència de la seva política exterior i respecti “els interessos fonamentals mutus”. És una clara referència al desig de Pequín d'intentar que les grans economies de la Unió Europea mantinguin distàncies amb els Estats Units i no vegin la Xina com una amenaça. La invasió russa d'Ucraïna ha impulsat la unitat dels Estats Units i la Unió Europea a l'hora d'imposar sancions a Moscou i ajudar militarment Kíiv. La UE s'ha sumat als Estats Units en la seva visió de veure el gegant asiàtic com a competidor sistèmic.
Precisament, Macron ha fet una crida a l'inici de la trobada perquè París i Pequín s'uneixin contra Rússia per la invasió d'Ucraïna. El president francès ha insistit que “l'estabilitat” del món també és “d'interès” per a la Xina i que s'ha de treballar per posar fi a l'escalada de la guerra. Xi Jinping s'ha mantingut en la seva posició oficial d'advocar per un alto el foc i converses de pau per resoldre el conflicte, però sense condemnar la invasió ni renunciar a l'aliança “sense límits” pactada amb Vladímir Putin. "La Xina seguirà exercint un paper constructiu a la seva manera", ha declarat el mandatari xinès.
En la mateixa línia, Pedro Sánchez ha demanat a Xi que "utilitzi la seva influència com a poder estabilitzador per fer que Putin acabi la guerra", segons ha afirmat la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez. El president xinès, però, li ha contestat que tot i que té una bona relació amb el seu homòleg rus no s'ha de sobrevalorar la seva capacitat d'influència sobre ell, segons han explicat fonts oficials espanyoles a l'agència EFE.
L'economia per sobre de drets humans
El mandatari xinès intenta desvincular les relacions comercials dels temes polítics i evitar qüestions com la defensa dels drets humans, que considera política interna en què no cal interferir. Xi ha assegurat que "la Xina i França, la Xina i Europa, s'han d'assegurar que la seva relació es desenvolupi en el camí correcte a llarg termini per injectar estabilitat i energia positiva al món". La recent visita oficial a Pequín del canceller alemany, Olaf Scholz, s'ha venut des del gegant asiàtic com un exemple de bona política que prima les relacions comercials sobre les ingerències polítiques.
França i la Xina tenen la voluntat de mantenir la col·laboració en els sectors aeronàutic, nuclear i agroalimentari. També s'han compromès a treballar conjuntament contra el canvi climàtic. Els dos presidents estan d'acord igualment a acordar accions per ajudar financerament els països més vulnerables. La reunió de Xi i Macron ha durat uns 40 minuts i és la primera trobada personal entre els dos presidents des de l'inici de la pandèmia, el 2019. La delegació francesa ha confirmat la voluntat de Macron de fer un viatge oficial a la Xina a principis del 2023, si l'evolució de la pandèmia ho permet.
Represa de l'agenda internacional
Xi Jinping està aprofitant la seva participació al G-20 per fer trobades bilaterals amb els principals líders polítics, i en el marc d'aquesta cimera anual ha pronunciat un discurs titulat "Treballar junts per respondre als desafiaments del nostre temps i construir un futur millor”, en què ha recalcat que els membres del G-20 tenen el deure de "promoure un desenvolupament global més inclusiu" i ha advertit que promoure "la confrontació entre blocs només dividirà el món i impedirà el desenvolupament global i el progrés humà".
La 17a cimera de G-20 reuneix els líders de les principals economies desenvolupades i emergents, en total 19 països més la Unió Europea. Indonèsia, sota la presidència de Joko Widodo, s'ha esforçat per crear un fòrum de diàleg que destensi el clima de guerra freda creat per la invasió russa d'Ucraïna i el distanciament entre les dues principals potències mundials, els Estats Units i la Xina. El president indonesi es va resistir a les pressions per vetar Rússia al fòrum. Putin finalment no hi participa, però el representa el seu ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov.
L'objectiu exposat per Widodo és crear ponts en un món dividit entre Rússia, la Xina i els seus socis regionals enfront dels Estats Units, la Unió Europea i alguns aliats asiàtics. És una divisió que pivota entre règims autoritaris i democràtics, però en què els interessos comercials tenen molt de pes.