Xi Jinping sembla inofensiu comparat amb Putin, però no és així

Dos anys després que Xi Jinping donés a conèixer una aliança "sense límits" amb Vladímir Putin, i ara que els dos líders es tornen a reunir a Pequín, el món es pregunta què implica a la pràctica l’acostament de la Xina a Rússia. I no és gens encoratjador. Les empreses xineses estan donant suport a la guerra de Putin a Ucraïna venent a Rússia materials necessaris per fabricar armes. La guàrdia costanera de la Xina assetja vaixells al mar de la Xina Meridional per fer complir les seves falses reivindicacions territorials. I els espies xinesos estan ficant el nas presumptament al Regne Unit i en altres llocs.

El desafiament que Xi suposa per al món és més subtil que el del bel·licista Putin. Però també és un problema. Anhela un ordre mundial que permeti a la Xina fer el que vulgui. El seu suport als estats pària té per objectiu desafiar i dividir Occident, però evitant l’enfrontament directe. La seva "coacció" al mar de la Xina Meridional no arriba a ser una guerra, però pretén debilitar els enemics. La Xina creu que pot mantenir aquestes tàctiques sense caure en un conflicte. La pregunta per a qualsevol país que doni suport a les normes globals és fins on s'ha de permetre que arribi Xi Jinping.

Pel que fa a Rússia, el líder xinès ja ha anat força lluny. Xi ha ignorat les súpliques occidentals perquè redueixi el seu suport a Putin, i considera Rússia un soci indispensable en la seva campanya per desmantellar l'ordre liderat pels Estats Units. Els dos països han aprofundit els llaços militars i comercials. Els Estats Units, al seu torn, han endurit les sancions i han imposat aranzels a la Xina en unes altres àrees. El més preocupant són els components i la maquinària xinesos que van a parar als fabricants d'armes russos. Antony Blinken, cap de la diplomàcia nord-americana, ha dit que Rússia lluitarà per continuar a Ucraïna malgrat que no disposi del suport de la Xina. La Xina no participa en aquest conflicte ni en forma part, es defensa Xi. Però no hi ha dubte que una guerra que posa a prova la unitat occidental la beneficia.

A l'altra banda del món, el que preocupa als Estats Units i els seus aliats és el risc d'un conflicte causat per la Xina. El mar de la Xina Meridional és més gran que el Mediterrani, però cada cop és més difícil passar-hi sense trobar guardacostes xinesos fent coses perilloses. A tocar dels dos bancs de sorra en disputa, els guardacostes xinesos disparen habitualment contra vaixells filipins amb aigua a pressió tan potent que pot doblegar el metall. Més al sud, les embarcacions xineses assetgen els vaixells malaisis que busquen petroli i gas dins la zona econòmica exclusiva de Malàisia, en unes aigües que la Xina diu que són seves.

El tractat de defensa de les Filipines amb els EUA converteix l'assetjament xinès en un enfrontament entre superpotències. La Xina actua cada cop més com si els límits aeris i marítims de Taiwan no existissin. Així que els Estats Units i els seus aliats es preparen per al pitjor escenari: una invasió xinesa de Taiwan. Però de moment el perill més gran és que les accions xineses poden causar una espiral d'escalada.

Entre la guerra i la pau

Per la manera com ho fa, les accions de la Xina a Europa, a l'Àsia i en llocs del món estan a mig camí entre la guerra i la pau. En conseqüència, una resposta contundent pot semblar excessiva. Però no fer-hi res significa cedir a la Xina. El primer pas és que els països occidentals mostrin què suposen les accions de la Xina: un ordre mundial en què no importa cap país ni cap líder desafiarà el seu poder. Tenir aquesta informació pot fer canviar l'opinió pública.

Tot això porta a un segon pas. Els Estats Units han de mantenir-se al costat dels seus aliats i posar en valor el fet que és una superpotència. Els autòcrates respecten la força i, sens dubte, els EUA tenen força numèrica. I, finalment, Occident ha d'aprofitar que a la Xina li interessa l'estabilitat. Xi no té cap intenció de deixar tirat Putin. Però, a diferència del seu amic rus, ell no es beneficia del caos.

Blinken ha assegurat que la Xina va persuadir Rússia de no utilitzar armes nuclears a Ucraïna. I tampoc li ha subministrat armes d’aquest tipus. Per tant, hi ha límits en la seva relació, de la mateixa manera que hi ha línies que la Xina sembla reticent a traspassar al mar de la Xina Meridional. Fer canviar la Xina és un somni ingenu. Però a mesura que l'economia xinesa es desacceleri, Xi evitarà una ruptura completa amb Occident. Perquè, sens dubte, el perjudicaria.