Xile vota per decidir si aprova la proposta de nova Constitució

Santiago de XileA Xile, aquest diumenge és un dia marcat en vermell al calendari. Més de 15 milions de persones estan convocades per votar obligatòriament en el plebiscit que decidirà si el país substitueix la Constitució actual, instaurada durant la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), per una de nova. La proposta ha estat redactada durant un any per la Convenció Constitucional, la primera assemblea constitucional paritària del món, formada per 154 homes i dones de diverses, edats, orígens i sectors.

El nou text proposa un gir de 180 graus en matèria de drets bàsics i institucionalitat. Al primer article diu que “Xile és un estat social i democràtic de dret. És plurinacional, intercultural, regional i ecològic” i estableix una democràcia “inclusiva i paritària”. Experts i mitjans d’arreu del món la consideren una carta magna amb un marcat enfocament feminista i ecologista. A la papereta hi haurà dues opcions: "Aprovo" i "Rebutjo".

Fa mesos que les enquestes donen com a guanyadora l’opció que descarta el nou redactat. Les últimes enquestes li donen un avantatge de 10 punts per sobre l'"Aprovo". Però l’escenari és molt incert i els experts no donen res per fet. Alguns creuen que els sondejos s’equivoquen –ha passat diverses vegades en els últims anys– i el resultat serà molt ajustat. La clau, diuen, serà quin sector és més capaç de mobilitzar les seves bases.

Votar és obligatori

Fa 10 anys que Xile no convoca unes eleccions amb vot obligatori. Les municipals del 2012 van ser les últimes, però l’excepcionalitat d’aquest plebiscit va fer que, per llei, se li donés obligatorietat. Les multes per als infractors (els que no justifiquin la falta de participació) seran de 178.000 pesos (uns 200 euros). S’espera que la participació electoral augmenti almenys uns 10 punts respecte a la segona volta de les presidencials de novembre, les més concorregudes fins ara, amb un 55,7%, que van disputar l’actual president Gabriel Boric i l’ultradretà José Antonio Kast.

“A més de la participació, augmentarà el nombre de vots en blanc i nuls perquè molta gent no està d’acord amb cap de les dues opcions”, diu la politòloga de la Universitat de Concepción Jeanne Simon. Segons ella, el clima de polarització social que s’ha instal·lat fa que per a moltes persones cap de les dues opcions sigui segura, fet que “genera molta indecisió”. L’analista de la Universitat de Talca Mauricio Morales, en canvi, considera que “la decisió dels electors ja està presa” i es remet a enquestes que apunten que “més del 90% dels electors que ja havien adoptat una de les dues postures estan convençuts”. Per a ell “els indecisos no tindrien gaire incidència”.

El procés continua?

Guanyi qui guanyi, sembla que el procés podria allargar-se més enllà del 4 de setembre. Si s’aprova la proposta constitucional, els partits del govern es van comprometre a modificar els punts més controvertits del text a través de reformes que quedarien en mans del Parlament. Entre els punts més polèmics hi ha la desaparició d’institucions com el Senat i el caràcter plurinacional de l’Estat.

Els més crítics consideren que es tracta d’un text “indigenista” que, per exemple, preveu un sistema de justícia especial per als pobles originaris, un dels punts més qüestionats. “Si s’aprova el nou text, el Congrés tindrà un rol molt important perquè haurà de formular les lleis que emanen de la nova Constitució i, a més, haurà de liderar les reformes proposades [pels partits oficialistes]”, diu Julieta Suárez-Cao, acadèmica de l’Institut de Ciència Política de la Universitat Catòlica.

En cas que no s’aprovi, hi ha un cert consens que cal canviar la Constitució actual perquè quasi el 80% ho va demanar al plebiscit de l’octubre del 2020. El problema, però, és que no hi ha cap acord sobre la forma de fer-ho. El rebuig el promouen sectors que van des de l’extrema dreta fins al centreesquerra i no hi ha cap acord sobre què fer. Boric ja ha dit que és partidari de no repetir un plebiscit i que prefereix convocar una nova elecció de constituents.

De moment, dos parlamentaris de centreesquerra han presentat un projecte de llei per tal que, en cas de guanyar l'opció contrària, el president pugui fer passos per convocar una nova convenció. Sobre la taula, però, hi ha altres opcions com reformar la Constitució vigent del 1980 o modificar la nova a través d’un comitè d’experts o d’una convenció integrada per parlamentaris. “El sector del rebuig és tan ampli que no hi ha acord”, diu Suárez-Cao. Per a ella, si el govern presenta un projecte de llei per fer unes noves eleccions, “no està clar que compti amb els vots suficients al Congrés per tirar-lo endavant”. I conclou: “No està clar que el procés continuï”.