PequínManipulació política, agressió a la Xina, intent d'ocultar el gran nombre de morts als Estats Units, i tot això amanit amb comentaris sobre la falta de credibilitat dels serveis d'intel·ligència nord-americans, són els arguments esgrimits per la Xina en resposta a l'encàrrec de Joe Biden als seus serveis secrets d'una nova investigació sobre l'origen del coronavirus.
El portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès, Zhao Lijian, no s'ha estalviat les crítiques i desqualificacions davant la posició nord-americana. Assegura que als Estats Units no els importen “els fets o la veritat” i que el seu objectiu és utilitzar la pandèmia per “estigmatitzar” el gegant asiàtic. També destaca la "incompetència" de Washington recordant la mort de 600.000 persones, i diu que per això els EUA “intenten fer de la Xina un boc expiatori”.
Zhao Lijian ha repetit la teoria xinesa: que el virus circulava pel món abans del brot de Wuhan. I no ha dubtat a exigir que Washington investigui i comparteixi informació sobre casos de malalties respiratòries registrats a Virgínia i a Wisconsin l'estiu del 2019. El portaveu de la diplomàcia xinesa s'ha esplaiat especialment sobre la fosca trajectòria de la intel·ligència estatunidenca, sense deixar passar l'ocasió de recordar les mentides sobre les armes de destrucció massiva amb què es va justificar la invasió de l'Iraq.
Pequín i Washington s'han tornat a embolicar en una guerra d'acusacions sobre l'origen del coronavirus, que semblava oblidada després de la marxa de Donald Trump i les seves teories conspiranoiques. En el seu informe, la delegació de l'OMS que va visitar la Xina al febrer ja havia qualificat d’“extremadament improbable” que el virus s'escapés de l'institut de virologia de Wuhan i la majoria dels experts aposten per un origen animal del virus. Però en les últimes setmanes la premsa i diversos grups de científics han insistit en la teoria de l’accident al laboratori, i el mateix director de l'OMS va assegurar que la qüestió s'havia d'investigar més. La decisió de Biden augmenta la pressió sobre la Xina, que ha estat acusada de falta de transparència. Pequín es pot sentir més pressionat amb Biden, que pot presumir de bona gestió amb les vacunes i, al contrari que Trump, es limita a demanar una recerca independent.
Diàleg comercial
Mentre les dues potències han decidit esmolar les espases diplomàtiques arran del coronavirus, en el pla econòmic han optat per suavitzar posicions. Aquest mateix dijous el vice primer ministre xinès, Liu He, i la representant comercial nord-americana, Katherine Tai, han mantingut la seva primera conversa telefònica, el primer contacte d'alt nivell en matèria comercial de l'era Biden. “Sincer i constructiu” és com ha qualificat Pequín la trucada, en un comunicat, i Washington ha correspost assenyalant que “Tai espera amb interès les futures converses”. Els dos països s'han esforçat a donar un to positiu a un diàleg que ha de desencallar la negociació de l'acord comercial que va fer aigües en l'era Trump.
Vacunes per a Taiwan
El coronavirus ha obert un altre front que desgasta la imatge internacional de la Xina. Taiwan ha acusat Pequín de bloquejar l'acord de compra de vacunes amb BioNTech. La presidenta Tsai Ing-wen s'ha mostrat taxativa a l'assegurar que han sigut les pressions xineses les que han impedit tancar el contracte.
L'any passat la xinesa Fosun va arribar a un acord amb BioNtech per fabricar en exclusiva la vacuna contra el covid a la Xina i subministrar-la al país, inclosos els territoris de Hong Kong, Macau i asseguren que també Taiwan. Les vacunes s'han convertit en una peça més del joc diplomàtic. Pequín ha ofert vacunes a Taipei i ho ha fet amb una gran promoció als mitjans de comunicació, mentre que Taipei ha rebutjat l'oferiment perquè prefereix negociar directament amb les farmacèutiques occidentals. I no ha desaprofitat l’ocasió per llançar un dard al continent a l'afirmar que el motiu és la necessitat de garantir el “control de qualitat”.