La Xina clava la seva bandera a tocar de la Torre de Londres
Pequín pressiona Downing Street per obrir una megaambaixada en un edifici històric de l'est de la ciutat
LondresEl projecte de l’obertura d’una nova ambaixada xinesa al Regne Unit –que serà una de les més grans del món–, i que es preveu que s’instal·li a tocar de la Torre de Londres, ha aixecat en peu de guerra els veïns del barri de d’East Smithfield, a la riba nord del riu Tàmesi. Allà s'alça la Royal Mint, un conjunt monumental neoclàssic de principis del segle XIX, on fins al 1968 es van encunyar les monedes de circulació legal al Regne Unit, així com d'altres de commemoratives. Des d'aleshores, l'espai ha tingut usos diferents. Primer, vinculat al pol històric de la ciutat medieval en què està situat i a la museïtzació de l'antiga casa d'encuny; i després, a partir de mitjans dels anys 80 del segle passat, a una renovació parcial de l'àrea.
edifici històric proposat
Torre de Londres
riu Tàmesi
Tower Bridge
S'hi van crear un centenar de pisos i un parell de locals comercials –encara hi ha una llar d'infants i una perruqueria– i als dos edificis històrics es van establir diferents serveis de l'administració local i del ministeri del Tresor, així com despatxos d'advocats. Els pisos, inaugurats per la reina Elisabet el 1989, van ser destinats a treballadors de sectors públics clau: infermeres, mestres o policies.
Als nous residents se'ls va concedir un contracte d'arrendament de la terra en què s'alçaven els habitatges per un espai de 126 anys. Es tracta d'una pràctica habitual en la llei de propietat britànica, en què els inquilins d'una casa o dels pisos d'un edifici poden ser-ne els amos o arrendataris, però una altra entitat –sovint el Crown State, que és l'agent immobiliari més gran del país– és propietària del sòl on estan aixecats. Els contractes habituals de leasehold, com es diu en anglès el dret d'ús d'un arrendament, acostumen a ser només de 99 anys. Aquests eren molt més favorables.
Privatització
Però el 2010 els 20.000 metres quadrats de terreny es van privatitzar, i es va acabar així amb la propietat de la Corona, que es remuntava al 1539, quan en va fer la compra a l'abadia cistercenca de St. Mary Graces, fundada pel rei Eduard III el 1350.
El 2018, menys de tres anys després de la visita d'estat amb què el president de la Xina, Xi Jinping, va ser homenatjat pel llavors primer ministre britànic, David Cameron, Pequín va comprar el terreny on s'alça la Royal Mint, els pisos, els locals comercials, les oficines i fins i tot les restes arqueològiques de l'abadia medieval. D'aquesta manera va clavar la bandera xinesa en un dels racons de Londres més vinculats al poder i la història de la Corona.
La Xina va pagar pels terrenys poc més de 300 milions d'euros a qui n'era aleshores el propietari, una aliança d'empreses formada per l'inversor immobiliari Delancey i el fons d'inversió LRC Group, també especialitzat en negocis immobiliaris. En el moment en què els van comprar volien desenvolupar habitatges de superluxe i serveis exclusius per a una població d'alt poder adquisitiu, idealment formada pels ben pagats treballadors de la City, molt pròxima a la Royal Mint. Però la pedra a la sabata del centenar de pisos socials va fer que, finalment, Delancey i LRC Group acceptessin l'oferta de la Xina.
La intenció de Pequín és aixecar en aquest espai la seva nova ambaixada a Londres. Si tiren endavant els plans, serà una de les seves legacions més grans de tot el món i la més gran d'Europa. La Xina i els Estats Units es mirarien, amb recel, des d'una banda i l'altra del Tàmesi. Durant el seu primer mandat, Donald Trump va inaugurar la nova ambaixada estatunidenca a Battersea.
![Agents de policia vigilant la protesta contra el projecte de l'ambaixada xinesa a Londres, el cap de setmana passat, a Londres.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 8234 5489"%3E%3C/svg%3E)
Fa dues setmanes poc més d'un miler de persones, entre les quals molts refugiats de Hong Kong i els veïns dels pisos de finals dels 80, es van manifestar davant de la Royal Mint contra el projecte de megaambaixada xinesa. Al·legaven tota mena de problemes de seguretat si s'acaba materialitzant: por de ser espiats, però també problemes de trànsit als carrers circumdants si s'arriben a multiplicar les protestes a la zona per part de tota mena d'activistes contra el règim de Pequín.
Al Regne Unit viuen uns 280.000 ciutadans de Hong Kong, que ha sortit de l'antiga colònia britànica des de l'enduriment de les lleis de seguretat nacional i la pràctica erradicació de la política "Un país, dos sistemes", acordada el 1997, quan Londres va tornar a Pequín la colònia.
D'acord amb el cens del 2021, a les illes viuen també 121.000 ciutadans xinesos. I a les universitats britàniques estudiaven, el curs 2022-23, més de 150.000 alumnes, que paguen unes tarifes molt elevades, i que són mannà per a unes institucions cada cop amb més dificultats econòmiques per la manca de suport financer del govern.
El 2022, contra tot pronòstic, el consell local d'urbanisme del districte de Tower Hamlets, on es troba el barri d'East Smithfield, va vetar el projecte de desenvolupament de la nova legació, a càrrec de l'arquitecte David Chipperfield.
Però després de la victòria laborista del juliol passat, la Xina ha tornat a enviar els plans de desenvolupament de la representació diplomàtica, confiant en el fet que el reinici de la relació amb el nou govern de Londres faria possible la llum verda per al projecte. Tot i que ho hauria pogut fer, el govern de Rishi Sunak no va intervenir mai en l'afer.
Tot plegat s'ha convertit en un nou embolic per a Downing Street. Veus molt dures de l'oposició conservadora volen mantenir el vet, en tant que la Xina és el rival a batre. Però a finals de novembre Xi Jinping va demanar a Keir Starmer la intervenció directa del govern per trobar una solució satisfactòria als interessos de Pequín.
Tant la ministra de l'Interior, Yvette Cooper, com el d'Exteriors, David Lammy, han expressat una opinió favorable, una mena de gest de bona voluntat davant del gegant asiàtic. L'afer roman ara en mans de la viceprimera ministra i ministra d'Habitatge i Desenvolupament Urbanístic, Angela Rayner. Ha de prendre una decisió en les pròximes setmanes. Però ja ningú no dubta que la gran ambaixada xinesa a Londres serà aviat una realitat.
Uns pocs veïns i un barri de l'est de Londres han esdevingut una més de les monedes de canvi que Downing Street ofereix a Pequín per mantenir unes bones relacions. A diferència del que van fer el 2015, quan van estendre la catifa vermella per a Xi Jinping, els conservadors ara han posat el crit al cel.
