La Xina exhibeix potencial científic per caçar cervells al Japó i a la resta del món

PequínInstal·lacions ben equipades, grans pressupostos per investigar i bons salaris són alguns dels atractius que la Xina ofereix per atreure científics estrangers. L’oferta inquieta especialment el seu veí, el Japó, que tem una fuga de cervells. I una mica més lluny, als EUA, el que preocupa especialment és que Pequín es beneficiï del talent estranger per al seu desenvolupament i fins i tot robi tecnologia militar. I és que el gegant asiàtic és el segon país del món que més inverteix en R+D, fins al punt que el 2020, l’any de la pandèmia, la despesa va arribar al 2,4% del PIB. El nou pla quinquennal, aprovat recentment, estableix com a prioritat aconseguir l’autosuficiència científica i tecnològica; per aconseguir-ho el govern augmentarà un 7% cada any la inversió en aquest camp.

Al Japó la fuga de talent científic cap a la Xina s’ha convertit en un problema que preocupa el govern i es denuncia a la premsa. Des de mitjans com Nikkei Asia s’interpel·la directament l’executiu perquè “millori urgentment” la dotació de pressupost per a la recerca nacional i així aturar la fuga de cervells. L’emigració d’acadèmics cap a la Xina és una pèrdua de capital científic que en el futur es pot traduir en dèficit de competitivitat tecnològica. Però el govern també comença a veure un problema de seguretat nacional a l’advertir que hi ha científics nipons treballant en línies de recerca desenvolupades per a l’exèrcit xinès, per exemple, en el camp de la intel·ligència artificial.

Segons dades del ministeri d’Educació japonès, la Xina ja s’ha convertit en el segon destí preferit per als seus doctorats, només per darrere dels EUA i per davant de Corea del Sud. I el que és més rellevant és que mentre que el nombre dels que es traslladen a la Xina creix a un ritme ben accelerat (25% si es compara amb el de fa quatre anys), els que marxen als altres dos països baixa.

Relacions delicades

I és que resulta difícil competir amb la Xina. Si es comparen les dades d’inversió d’abans de la pandèmia -l’any fiscal 2018, que al País del Sol Naixent va finalitzar l’abril del 2019-, el Japó no en surt gaire benparat. Mentre que Pequín va dedicar un pressupost a ciència i tecnologia de 215.000 milions d’euros, Tòquio es va limitar a 29.000 milions. A la falta de fons i oportunitats per investigar s’hi suma un altre problema greu, més social: la gerontocràcia. Una elit de persones que ronden els 70 anys copa tots els nivells de poder, i no només al govern. La ciència no en queda al marge i es bloqueja la renovació generacional: només el 23,4% del professorat de les universitats té menys de 40 anys.

D’altra banda, les sempre agres relacions polítiques entre els dos gegants asiàtics no tenen una traducció en camps com l’economia o la recerca. Els enfrontaments verbals dels polítics i l’exhibició de múscul en les periòdiques maniobres militars no impedeixen que continuïn sent bons socis comercials. Per a la població japonesa la Xina és un destí pròxim i còmode. L’alta contaminació o el control d’internet es veuen compensats pels avantatges econòmics i la possibilitat de desenvolupar amb mitjans els seus projectes científics.

Pla dels Mil Talents

La Xina va llançar el 2008 el Pla dels Mil Talents, un programa per reclutar científics d’alt nivell a l’estranger. El gegant asiàtic s’havia posat com a meta desenvolupar la ciència per crear una “societat innovadora”. La iniciativa va veure la llum enmig de la crisi financera mundial que va congelar els pressupostos d’universitats i centres de recerca a tot el món. L’estabilitat i l’àmplia dotació econòmica que oferia Pequín eren temptadores. En els primers deu anys, prop de 8.000 científics van desembarcar al país i s’estima que el govern va invertir entre 550 i 1.100 milions de dòlars en bons per atreure’ls.

En una primera etapa Pequín pretenia recuperar uns 2.000 científics xinesos que estaven investigant a l’estranger i seduir-los perquè tornessin a casa a continuar els projectes. Després, el pla incloïa una línia per convidar de manera proactiva científics estrangers de primer nivell triats en els sectors que interessaven per al desenvolupament xinès. I el projecte es completava amb una versió júnior per a científics de menys de quaranta anys.

Els EUA han denunciat la iniciativa pràcticament com un intent d’espionatge arran d’alguns casos en què els científics no havien informat sobre els fons que rebien de la Xina ni en què estaven treballant exactament. Pequín defensa que Mil Talents és un projecte de col·laboració científica internacional, però per evitar-ne l’estigmatització el 2019 li va canviar el nom i el va batejar com a Pla Nacional de Reclutament d’Experts Estrangers d’Alt Nivell.