La Xina ja no vol acariciar el cel amb els seus edificis

PequínEstrany en el govern de Xi Jinping, capficat en guanyar tantes curses globals com sigui possible, la Xina ha abandonat una carrera: la de liderar els rànquings d’edificis més alts del planeta. I no només això. Pequín també vol deixar enrere un model de desenvolupament que incloïa edificis emblemàtics que cridaven l'atenció per les seves formes estranyes, poc funcionals i moltes vegades energèticament no sostenibles. Museus amb forma de tassa de te gegant, gratacels que imiten una moneda, teatres amb aparença de núvol, hotels que simulen figures de deïtats o torres de telecomunicacions psicodèliques han de passar a la història.

Després de nombrosos avisos per limitar l'ambició en altura dels gratacels i la creativitat dels arquitectes, la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma (CNDR) ha aprovat una normativa estricta. No s'autoritzaran noves llicències per a la construcció de gratacels de més de 500 metres d’altura i es limitaran els permisos per a les torres que superin els 250. Els edificis de més de 100 metres hauran de seguir normatives ajustades que garanteixin que l'escala i la capacitat d'evacuació en cas d'incendi s'adaptin a la seva ubicació. Els problemes de seguretat i la sobredimensionada oferta d'oficines són les raons adduïdes per aquest important canvi de política urbanística.

La Xina havia competit feroçment per liderar el sostre del món. Ha construït 44 dels 100 gratacels més alts del planeta, cinc dels quals tenen més de 500 metres. La passió per l'altura és tan gran que només l'any passat es van finalitzar 56 edificis de més de 200 metres. L’abril del 2020 s’havien construït 1.938 edificis de més de 100 metres.

Però a partir d'ara es congelaran les llicències dels supergratacels i només s'acabaran les obres començades –sis d'elles superen els 500 metres–. En el futur, l'emblemàtica Torre Xangai (632 m), el Ping An International Finance Center (599 m), a Shenzhen, o la Torre Oriental (550m), de Canton, no tindran nous competidors.

La CNDR també ha emès una circular en la qual exigeix als governs locals que els edificis han de ser “funcionals, rendibles, ecològics i agradables a la vista”, una normativa dirigida a limitar la proliferació de formes extravagants.

Durant dècades, el fort creixement de la Xina ha anat acompanyat d'un desenvolupament immobiliari i d'infraestructures desmesurat. Governs locals, corporacions estatals i grans empreses s'han esforçat per deixar la seva empremta a les ciutats amb equipaments mastodòntics i arquitectura emblemàtica. I en moltes ocasions la creativitat i el kitsch han anat de bracet i han deixat obres difícils de qualificar.

Rècord Guiness

A Meitan, a la província de Guizhou, una tetera gegant de 73,8 metres d'altura, acompanyada d'una tassa, domina sobre el paisatge de la ciutat. És el Museu del Te, i almenys ha aconseguit entrar al rècord Guinness com la tetera més gran del món. A Jiangsu no van dubtar en construir un edifici en forma de cranc gegant per reivindicar el seu producte local. Al llarg de la geografia xinesa es poden trobar els artefactes més estranys: edificis en forma de globus terraqüi, reproduccions de matrioixques russes convertides en hotels o violins gegants que alberguen esglésies.

La polèmica sobre els “edificis lletjos” sacseja periòdicament les xarxes socials xineses amb tota mena de llistes de les construccions més estrafolàries. I des de fa dotze anys, la web especialitzada en arquitectura archcy.com publica cada any la llista dels deu edificis més lletjos de la Xina. El 2020 el guanyador d’aquest dubtós guardó va ser el Gran Teatre Sunac de Canton. La seva forma es defineix com a “remolí” i està inspirat en els brodats tradicionals de seda.

Però un dels edificis que han provocat més polèmica és a Jingzhou, a la província de Hubei. És un museu coronat per una estàtua gegantina de Guan Yu, un heroi llegendari del període dels Tres Regnes que va lliurar una famosa batalla a la zona. L'estàtua es va completar el 2016, però en comptes de convertir-se en una atracció turística la seva grandària va aixecar fortes crítiques. El govern finalment va ordenar que es retirés, i aquí es van agreujar els problemes. Les mides de la figura van convertir el seu desplaçament en un malson, i no s'ha iniciat fins aquest any. L'estàtua i la seva col·lació sobre el museu van costar 26,3 milions de dòlars, i el seu trasllat, uns 23,9 milions més.