La Xina promet inversions milionàries per mantenir la seva influència a l'Àfrica

PequínLes relacions entre la Xina i l'Àfrica passen pel “millor moment de la història”, ha afirmat Xi Jinping des de Pequín davant d'una cinquantena de líders africans. La celebració a la capital xinesa del Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica ha servit perquè el president xinès festegi els seus socis africans, però sobretot per projectar una imatge de lideratge sobre els països en desenvolupament. El gegant asiàtic els ha promès prop de 46.000 milions d'euros en fons durant tres anys. La xifra és més moderada que l'oferta en anteriors edicions, però demostra el compromís que té Pequín de mantenir la seva influència a la regió.

En els últims 15 anys la Xina ha posat el focus a l'Àfrica atreta pels seus minerals i matèries primeres, però també buscant influència política. Ha teixit una xarxa d'interessos al continent aprofitant el buit i els errors de les potències colonials. Així mateix, intenta impulsar el seu paper de mediador en els conflictes locals per protegir els seus interessos econòmics, però també per competir en influència amb els Estats Units i la Unió Europea. Xi Jinping defensa un món multipolar davant d'Occident, i busca aliats per a la seva iniciativa de "seguretat global", que rebutja les sancions, la justícia internacional i la ingerència en els afers interns d’altres països. D'aquesta manera, pretén assegurar-se el suport africà a les votacions de les Nacions Unides.

La importància que la Xina confereix a l'Àfrica es reflecteix en els deu viatges oficials que ha fet Xi des que va accedir al càrrec el 2012. Actualment, la República Popular és el principal soci comercial de l'Àfrica i també el principal prestador. El comerç bilateral entre el continent i la Xina ha sumat 151.800 milions d'euros el primer semestre d'aquest any, segons fonts xineses. L'Àfrica importa de la Xina béns manufacturats i maquinària, mentre que envia al gegant asiàtic una cinquena part de les seves exportacions, segons el Fons Monetari Internacional. Pequín sobretot busca minerals i matèries primeres a l'Àfrica, que disposa de dos terços del cobalt mundial, el deu per cent del coure i grans reserves de liti. Tot i això, la balança comercial és deficitària per als països africans, malgrat que va créixer fins als prop de 58.000 milions d'euros l'any passat.

Ara la Xina ha promès inversions per crear un milió de llocs de treball al continent, a més de la milionària ajuda financera. També ha assegurat que augmentarà les importacions agrícoles des de l'Àfrica, una promesa que ja havia fet fa tres anys, a l'anterior cimera, però no ha complert. Més segurs són, en canvi, els 127 milions d’euros d’ajuda militar no reemborsable. La Xina està interessada a jugar un paper important en aquesta matèria, i ja té programes de formació per a 6.000 efectius militars.

El parany del deute

Pequín ha tingut un paper principal en el desenvolupament d'infraestructures al continent africà durant les últimes dècades. Ha finançat la construcció d'un centenar de ports, un miler de carreteres i projectes emblemàtics, com ara la línia de ferrocarril entre Kenya i Uganda. Les infraestructures han ajudat al desenvolupament regional, però també han deixat endeutats molts països, que han quedat totalment lligats a la Xina. Per exemple, el 20% del deute de Zàmbia és amb la Xina. Els estats africans pressionen per reestructurar el deute, però de moment Pequín només accepta ampliar els terminis de venciment i no pas condonar-lo.

El govern xinès ha anat reduint el volum dels seus préstecs al continent africà: dels 27.000 milions d'euros concedits el 2016 als 4.200 milions d'euros de l'any passat. Aquesta és la tendència que previsiblement es mantindrà, tot i que Pequín ha promès diners per poder acabar alguns projectes, com ara el ferrocarril entre Tanzània i Zàmbia, o la carretera Rironi-Mau Summit-Malaba entre Kenya i Uganda. De fet, l'alentiment de l'economia xinesa tampoc no permet continuar planificant grans infraestructures. Ara Xi Jinping aposta per invertir en projectes més petits, amb una atenció especial al desenvolupament de l'energia renovable i la innovació digital. Vol que l'Àfrica es converteixi en un gran mercat per a les seves plaques solars i els seus cotxes elèctrics.

La presència de la Xina a l'Àfrica també ha creat friccions i alguns líders reclamen relacions més equilibrades. Per exemple, des de Sud-àfrica s'ha demanat una reducció del dèficit i diversificar el comerç. El Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica va sorgir l'any 2000 i se celebra cada tres anys. La reunió d'aquesta setmana a Pequín ha estat la primera que ha tingut lloc de manera presencial des de la pandèmia. El gegant asiàtic ha desplegat tota la pompa de les grans ocasions per seduir els líders africans. L'únic país absent ha estat Eswatini (antiga Swazilàndia), que manté llaços diplomàtics amb Taiwan.

Els monuments i gratacels de la capital xinesa s'han il·luminat amb jocs de llums i colors i el govern xinès ha ofert un gran banquet amb actuacions musicals per rebre els convidats. La reunió del Fòrum s'ha celebrat al Gran Palau del Poble, a la plaça de Tiananmen. L'administració xinesa ha desplegat la mateixa escenografia que fa servir durant la sessió anual del Parlament. Xi Jinping ha aparegut a l'estrada acompanyat dels presidents i els primers ministres africans, i ha pronunciat el seu discurs amb els representants africans asseguts darrere seu, com si fos el seu comitè central. Una imatge potent que transmetia que el president xinès té tota l'Àfrica com a aliada.