La Xina i Rússia acorden construir una estació espacial a la Lluna

BarcelonaLes agències espacials de la Xina i Rússia han anunciat que construiran una estació espacial internacional de recerca a la Lluna. En un comunicat conjunt, l'agència espacial russa Roscosmos i l'Administració Nacional Espacial xinesa expliquen que les instal·lacions es construiran sobre la superfície, en òrbita o ambdues, i que estaran a disposició d'altres països per fer investigació multidisciplinària, que inclourà recerca sobre l'exploració i la utilització de la Lluna.

"La Xina i Rússia faran servir la seva experiència acumulada en ciència i tecnologia espacial per desenvolupar conjuntament un full de ruta per a la construcció de l'estació", diu el comunicat conjunt, escrit en mandarí, i afegeix que tots dos països treballaran conjuntament en el disseny i desenvolupament de l'estació.

Mentre Rússia es prepara per celebrar el 60è aniversari del primer vol espacial tripulat amb un programa espacial en hores baixes, Pequín entra tard però amb força en la cursa espacial i es mostra com una nova superpotència cada cop més capaç de competir amb la NASA. Una llei del 2011 prohibeix a l’agència nord-americana cooperar amb la Xina, motiu pel qual l’agència xinesa no forma part de l’Estació Espacial Internacional, on sí que hi és Rússia, a més de la UE, el Japó i el Canadà. Els programes espacials dels EUA i la Xina, doncs, s’aboquen a la competència, una rivalitat que en les últimes setmanes s’ha desplegat a Mart, on la NASA ha fet aterrar el seu últim ròver, el Perseverance, i la Xina espera fer aterrar per primer cop una nau al maig.

Però la Lluna és també un objectiu important. La missió Artemis dels EUA vol portar la primera dona a la Lluna el 2024 i també busca acabar instal·lant-hi una base estable, com a primera parada en direcció a Mart. Ara, la Xina s’alia amb Rússia per instal·lar la seva pròpia base al nostre satèl·lit. Pequín ja va fer història el gener del 2019 quan es va convertir en el primer país del món que aterrava a la cara oculta de la Lluna i, poc després, en el primer país que aconseguia fer brotar una llavor en aquell entorn, tot i que dins d'un compartiment estanc preservat i no pas al terra lunar. El desembre la sonda xinesa Chang-e 5 va aterrar a Mongòlia amb mostres recollides a la Lluna per primer cop en 44 anys.

Rússia, que havia estat pionera en la recerca espacial, ha estat eclipsada per la Xina i els Estats Units, i l'any passat va perdre el monopoli de l'enviament d'astronautes a l'Estació Espacial Internacional després del llançament de l'Space X, de la companyia nord-americana del magnat Elon Musk. Però Moscou també havia anunciat una nova missió tripulada a la Lluna per a l’any 2031, en un intent de recuperar la glòria de potència espacial de l’etapa soviètica. La cursa espacial es reactiva.