La Xina que ens trobarem els viatgers del 2023
Fa més de tres anys que no viatjo a la Xina. Després de treballar-hi com a corresponsal, em vaig marcar com a objectiu anar-hi cada any per veure com canviava el país. El 2018 vaig visitar el nord-oest, les regions per on havia passat la Ruta de la Seda i on hi ha una forta presència multiètnica tibetana i musulmana. A la província uigur de Xinjiang vaig veure en directe l’estat policial i repressiu que Pequín ha desplegat els últims anys. El 2019 vaig anar a la Manxúria xinesa, fronterera amb Rússia i Corea del Nord, històricament ocupada pel Japó, zona desindustrialitzada i gelada que ha quedat enrere respecte del creixement econòmic de les costes est i sud xineses. Amb l’arribada de la pandèmia vaig haver d’aturar aquesta tradició viatgera.
Aquesta última setmana, però, el govern xinès ha anunciat l’eliminació de moltes restriccions contra el covid que limitaven viatjar al país. Ja no caldrà fer quarantenes caríssimes, i que duraven setmanes, a hotels designats. És probable que el 2023 els vols a la Xina tornin a funcionar amb normalitat i els visats de turisme es posin en marxa. Quin país trobarem després de tres anys de tancament i pandèmia?
Una població menys oberta
Podríem pensar que la població xinesa que trobarem serà menys oberta que la d’abans del covid. Durant l’esclat de l’epidèmia alguns estrangers van patir discriminacions i el govern va repetir durant anys que el model xinès era superior al de la resta del món. La fuga de molts estrangers davant les restriccions del “covid zero”, o la falta d’estudiants d’intercanvi o turistes, ha tallat diversos llaços de contacte amb l’exterior que tenia la població local. Malgrat això, jo soc escèptic que trobem un canvi de comportament radical dels xinesos: segurament, persistirà el mateix bon nivell d’hospitalitat i sobretot de curiositat que qualsevol que hagi viatjat a la Xina ha experimentat. Potser fins i tot la “falta d’estrangers” durant aquests tres anys revitalitzarà l’interès de la població xinesa per saber què passa més enllà de les seves fronteres. Els viatgers tornarem a ser novetat.
La població no serà gaire diferent. Però sí que ho serà l’ecosistema. Potser els canvis més forts que veurem seran l’econòmic i tecnològic, dos camps on la Xina ha augmentat la seva autonomia durant els anys de pandèmia. Quan retornem al país, trobarem més cartells d’empreses xineses que no coneixem i menys de corporacions occidentals que ens són familiars. També veurem menys estrangers treballant a la Xina, després d’anys de covid en els quals moltes empreses locals s’han adonat que no necessiten treballadors de fora, quan el seu mercat laboral ja és format i potent. Ens trobarem amb més sensació de viatjar a un món paral·lel. Proliferaran escenes com la que vaig viure el 2019, quan vaig entrar en una cafeteria hipster de Pequín i em van dir que no podia pagar en efectiu sinó només amb una app per a la qual necessitava un compte bancari xinès. La Xina ens serà més estranya. Tindrem més marge per aprendre. 2023 serà un any per tornar a explorar el món.
