La Xina vol continuar sent l'amic de tots a l'Orient Mitjà
Abans era Ucraïna i Rússia, ara és Israel i Palestina. Quan va començar la invasió de Putin, moltes veus occidentals van demanar a Xi Jinping que frenés Moscou. La Xina no va fer res. Ara, moltes veus reclamen que Pequín utilitzi la influència que té sobre l’Iran per evitar que el conflicte a Gaza es descontroli a la regió. La Xina, segurament, tampoc farà res. Pequín ha repetit el manual que ja va fer servir a Ucraïna. En el terreny de les paraules, ha declarat que és un actor extern responsable i neutral –no com els Estats Units–. Alhora, ha donat suport retòricament a un bàndol: abans Rússia, ara Palestina.
En el terreny pràctic, en canvi, ha decidit no involucrar-se en cap dels dos conflictes. En la guerra d'Ucraïna, la Xina no volia ni afavorir indirectament Washington donant suport a Zelenski ni enfangar-se en una guerra proxy a través de Putin. En el cas d’Israel i Palestina, Pequín vol conservar el delicat equilibri que, en les últimes dècades, li ha permès tenir bones relacions amb tots els països de la regió, inclosos enemics com Israel i Palestina, o l'Aràbia Saudita i l’Iran. La Xina vol continuar sent “l’amic de tots” a l'Orient Mitjà.
Però, arran de la guerra actual entre Gaza i Israel, ha donat suport retòric al bàndol palestí. Per què? Pequín sempre ha secundat diplomàticament Palestina. Mai ha catalogat Hamàs d'organització terrorista i tampoc ha condemnat explícitament l’atac del 7 d’octubre. A Cisjordània té bones relacions amb l’Autoritat Palestina. En part, és un llegat del discurs anticolonial que la Xina maoista va brandar durant dècades.
Però, en termes més actuals, donar suport a Palestina i garantir una bona relació amb els països musulmans és important per a la Xina de cara a legitimar les seves accions al Xinjiang. Pequín ha aconseguit que la Lliga Àrab, l’Organització de Cooperació Islàmica i desenes de països musulmans li donin suport a l'hora de reprimir la minoria musulmana uigur. Nota personal: quan vaig visitar Xinjiang fa alguns anys, el lloc a què més em va recordar van ser els Territoris Palestins Ocupats. Donar suport retòric a la causa palestina també ajuda la Xina a consolidar-se a l'Orient Mitjà com una potència benèvola, alternativa a poders intervencionistes militars com els Estats Units i Rússia.
Aquesta és la imatge de cara a la galeria. A la pràctica, Israel ha estat un dels nuclis d’inversió més crucials de la Xina a l'Orient Mitjà. La tecnologia punta israeliana ha atret molt de capital xinès, que els últims anys ha buscat alternatives per fer front a les sancions tecnològiques imposades per Washington. L’interès econòmic que Palestina pot tenir per a la Xina, en comparació, és ínfim. Les últimes dècades, les relacions diplomàtiques entre xinesos i israelians han estat cordials. A curt termini –a causa de la guerra, el suport retòric a Palestina i la pressió nord-americana– els llaços sino-israelians es refredaran. Però, a mitjà i a llarg termini, Israel necessitarà la Xina (com també necessitarà l'Aràbia Saudita). Per la seva banda, la Xina tornarà a prioritzar Israel per davant de la majoria de països musulmans de la regió. La realpolitik, al cap i a la fi, és qui mana als despatxos de Pequín i Jerusalem.
