Zelenski demana als països europeus que es mullin sobre la força de pau

ParísLes negociacions per posar fi a la guerra a Ucraïna impulsades pel president dels Estats Units, Donald Trump, s'han intensificat en els últims dies. La pau a Ucraïna encara no està a tocar, però cada vegada sembla més a prop. Davant la perspectiva d'un alto el foc, França i el Regne Unit pressionen la resta de governs perquè s'avanci en l'arquitectura de la força de pau que ha de garantir que Rússia compleix els acords. Fins ara pocs governs han dit en veu alta que se sumaran a la missió de pau, però tant París i Londres com Kíiv creuen que ha arribat l'hora de comprometre's.

A la cimera que se celebra aquest dijous a la capital francesa amb una trentena de països representats –la tercera que se celebra per preparar la missió–, entre els quals Espanya, els líders perfilaran la força de pau, batejada per França com a "força de garantia". Saber quins països estan disposats a enviar a Ucraïna els seus soldats és una qüestió clau. "El més important és saber qui està disposat a comprometre-s'hi", afirmava aquest dimecres el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després de reunir-se amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, al palau de l'Elisi.

França i el Regne Unit, impulsors de la força de pau, volen que es comenci a concretar la idea d'una força militar que no estarà en la primera línia del front –allà només hi serà l'exèrcit ucraïnès– i que limitarà el seu paper a garantir el compliment de la pau. "Ens hem de preparar per a qualsevol eventualitat. El pitjor seria que hi hagués un acord i que nosaltres encara estiguem pensant com defensar-lo", advertia la setmana passada un portaveu del govern britànic.

Espanya, indecisa

Fins ara el govern espanyol sempre ha mantingut que "és prematur" parlar de la força de pau, però amb l'acceleració de les negociacions de pau no sembla que tingui gaire més marge per decidir si soldats espanyols integraran la missió de pau. És una incògnita si el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es comprometrà o no a la cimera amb la missió de pau.

Aquest dimecres, i davant les reticències d'algunes capitals europees, Macron ha insistit en la idea que és una missió amb vocació "pacifista" que estarà lluny del front. "L'objectiu no és ser a la línia de front davant les forces russes, sinó que és l'exèrcit ucraïnès qui ha de dissuadir Moscou de no tornar a atacar", ha explicat l'inquilí de l'Elisi. En qualsevol cas, no ha descartat que les tropes europees hagin de respondre davant d'un eventual atac rus.

Els Estats Units –que no estaran representats a la trobada de caps d'estat i de govern– no s'oposen a l'enviament de tropes europees a Ucraïna, però rebutja participar-hi tot i la petició que han fet en aquest sentit París i Londres. Rússia, en canvi, s'hi oposa fermament i serà un dels esculls d'una futura negociació de pau. Macron, però, adverteix que Putin no té dret a fiscalitzar el suport dels europeus a Kíiv. "Rússia no pot intervenir en el suport que oferim i oferirem a Ucraïna. Rússia no pot dictar les condicions d'aquesta pau duradora", ha destacat.

Més diners per a Ucraïna

El president de la República ha reiterat aquest dimecres una vegada més a Zelenski que per a París el suport militar i financer a Ucraïna "és una prioritat" i ha anunciat una nova ajuda econòmica per a Kíiv de 2.000 milions d'euros. Europa vol reforçar l'exèrcit ucraïnès i s'oposa a la desmilitarització del país que desitja Moscou quan hi hagi un alto el foc.

Rússia i Ucraïna han acordat per separat amb els Estats Units una treva al mar Negre, primer pas per a un alto el foc més ambiciós, però Moscou hi posa condicions molt difícils d'acceptar, com la retirada de sancions d'occident contra Rússia relatives al comerç de cereals i de fertilitzants.

Aixecar les sancions

Tot i les dificultats, Washington confia en tancar un acord amb Putin a l'abril. Un portaveu comunitari advertia aquest dimecres que no hi haurà un aixecament o modificació de les sancions fins que no hi hagi una retirada "incondicional" de les forces russes "del conjunt del territori ucraïnès". França considera la treva que s'està negociant al mar Negre "un pas en la bona direcció", però creu que un acord de pau encara està lluny i desconfia de la voluntat del president rus d'acceptar un alto el foc definitiu. "És massa aviat" per parlar d'aixecar les sancions, estima Macron.

Zelenski s'ha mostrat contundent davant la petició russa i ha demanat als països europeus que facin pressió a Rússia perquè accepti la treva del mar Negre. "Només la diplomàcia basada en la força pot ser forta", ha advertit el president d'Ucraïna en una roda de premsa al costat d'Emmanuel Macron. "No és el moment d'alleugerir la pressió sobre Rússia o de debilitar la nostra unitat", ha afegit Volodímir Zelenski.

"Ucraïna, en defensar-se, està defensant Europa"

A la vigília de la cimera, Zelenski ha recalcat que Ucraïna juga un paper clau en la defensa dels seus aliats, en una entrevista emesa a tots els països europeus. "Ucraïna, en defensar-se, està defensant Europa, això és indiscutible", ha afirmat el president ucraïnès, que s’ha mostrat convençut que Europa serà a la taula de negociacions entre Kíiv i Moscou. A més, Zelenski ha insistit en la importància de mantenir el vincle entre Washington i Brussel·les, malmès amb la irrupció de Donald Trump a la Casa Blanca. Vladímir Putin, ha dit Zelenski, "tem la unitat d'Europa i dels Estats Units, per això la seva acció principal és debilitar aquesta unió i separar-los, i crec que fins a cert punt ho està aconseguint".