Zelenski diu que està disposat a cedir temporalment territori a Rússia a canvi d'entrar a l'OTAN
En una entrevista a Sky News, el president ucraïnès ha dit que després els terrenys cedits es renegociarien per via diplomàtica
WashingtonEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha suggerit en una entrevista a Sky News que estaria disposat a cedir temporalment territoris ocupats a Rússia a canvi d'entrar "al paraigua de l'OTAN" per aturar "l'etapa calenta" de la guerra que ja fa més de dos anys que està en marxa. "Si volem aturar la fase calenta de la guerra, hem de posar sota el paraigua de l'OTAN el territori d'Ucraïna que tenim sota el nostre control", ha respost quan el periodista Stuart Ramsay li ha plantejat la possibilitat, ideada per Donald Trump, de frenar el conflicte obligant Kíiv a renunciar al territori que està sota l'ocupació russa.
La cessió, segons Zelenski, seria temporal, per frenar el conflicte. "I després Ucraïna pot recuperar el territori [ocupat] per via diplomàtica", ha dit. "Ningú ens ha ofert entrar a l'OTAN per una part o altra d'Ucraïna. El fet és que és una solució per aturar la fase calenta de la guerra", ha dit el mandatari ucraïnès en l'entrevista que s'ha emès aquest divendres, i ha afegit que "la invitació s'ha de donar a Ucraïna dins de les seves fronteres reconegudes internacionalment" i que "no es pot donar una invitació només a una part d'un país".
Coincidint amb la publicació de l'entrevista, el ministre d'Afers Estrangers d'Ucraïna, Andrí Sibiha, ha instat l'OTAN a convidar formalment Ucraïna en la reunió que tindrà la setmana que ve a Brussel·les, segons una carta a la qual ha tingut accés Reuters. El text exposa que aconseguir una invitació per entrar a l'Aliança forma part del "pla de la victòria" que va presentar Zelenski el mes passat. Ucraïna reconeix que no pot unir-se a l'Aliança fins que la guerra no s'acabi, però considera que estendre una invitació ara demostraria al president rus, Vladímir Putin, que no pot assolir un dels seus principals objectius: impedir que Kíiv es converteixi en membre de l'OTAN.
"L'emissió de la invitació no s'ha de percebre com una escalada", diu Sibiha a la carta, i afegeix: "Al contrari, amb la comprensió clara que l'adhesió d'Ucraïna a l'OTAN és inevitable, Rússia perdrà un dels seus principals arguments per continuar aquesta guerra injustificada". A la conclusió, Sibiha demana "aprovar la decisió de convidar Ucraïna a unir-se a l'Aliança com un dels resultats de la reunió ministerial d'Afers Estrangers de l'OTAN els dies 3 i 4 de desembre del 2024."
Tempos clau per a la resolució del conflicte
El canvi de postura del president ucraïnès es produeix dins l'escalada de la guerra després que el president nord-americà, Joe Biden, hagi travessat algunes de les línies vermelles que fins ara havia mantingut respecte al suport a Ucraïna: autoritzar a Kíiv l'ús de míssils de llarg abast estatunidencs, coneguts com a ATACMS, per atacar territori rus i el subministrament de mines antipersones. Fins ara Biden s'havia negat a permetre que Ucraïna fes sevir els ATACMS nord-americans per por a una escalada del conflicte, però la victòria de Donald Trump el 5 de novembre passat ha esperonat el demòcrata a reforçar Ucraïna abans del traspàs de poders.
En menys de dos mesos, Trump prendrà possessió com a president dels Estats Units, el principal aliat de Kíiv. Durant la guerra el republicà s'ha oposat al fet que Washington enviï ajuda econòmica i militar a Ucraïna, i els nous membres del seu futur gabinet, com el futur secretari d'Estat Marco Rubio o l'enviat especial Keith Kellogg per negociar el final de la guerra d'Ucraïna, també s'han mostrat contraris a l'ajuda. Per contra, els dos nous membres per a l'administració entrant sí que s'han mostrat partidaris de la idea que Kíiv ha de cedir territoris ocupats a Rússia per posar fi a la guerra. Un plantejament que el mateix Trump va arribar a fer durant un dels seus actes de campanya el setembre passat.
Durant els últims dies Kíiv ha començat a utilitzar els ATACMS estatunidencs i els Storm Shadow britànics per atacar les posicions russes. Putin, que ja va tornar a advertir amb l'ús de les armes nuclears quan Kíiv va llançar els primers ATACMS, va respondre la setmana passada amb un "nou" míssil hipersònic. L'atac era un avís per a Zelenski i tot Occident. El míssil que va utilitzar Moscou no portava càrrega nuclear, però podia portar-ne. En el missatge televisat en què Putin explicava l'atac, el president rus detallava que aquest tipus de projectils ataquen objectius a una velocitat de 2,5 o 3 quilòmetres per segon i que els sistemes de defensa aeris creats pels nord-americans a Europa "no els poden interceptar".