La UE fa front comú amb Zelenski davant dels atacs de Trump

La trobada escenifica el suport internacional a Ucraïna en el tercer aniversari de l'inici de la guerra

Foto de família dels líders reunits a Kíiv.
24/02/2025
3 min
Regala aquest article

Brussel·lesMissatge d'unitat i de suport de la Unió Europea a favor Ucraïna. En el tercer aniversari de l'inici de la guerra i davant dels atacs de Donald Trump, diversos líders europeus s'han desplaçat aquest dilluns fins a la capital ucraïnesa i han escenificat un front comú al costat de Volodímir Zelenski. Així doncs, han anunciat uns ajuts extres a Kíiv de 3.500 milions d'euros, han aprovat el setzè paquet de sancions contra Rússia i han apujat el to contra la voluntat dels Estats Units de deixar al marge d'unes potencials negociacions de pau Ucraïna i Europa. "En un context geopolític desafiant, volem deixar clara la importància de mantenir la solidaritat global i transatlàntica amb Ucraïna. [...] Ens mantenim ferms al seu costat", conclou una declaració conjunta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del president del Consell Europeu, António Costa.

Al seu torn, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha agraït aquest dilluns "tres anys de resistència" i l'"heroisme absolut" dels ucraïnesos, i ha celebrat la bona rebuda que ha tingut la cimera internacional, que pretén recordar a Trump i Putin els aliats que té del seu costat malgrat que Washington i Putin mantinguin contactes a la seva esquena. Així doncs, a la cimera hi assisteixen 22 dels 27 comissaris europeus de l'executiu comunitari i uns tretze caps d'estat i de govern, inclosos el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A més, es preveu la participació telemàtica d'altres caps de govern.

La reunió arriba en un moment de relacions transatlàntiques fràgils, quan l'ONU debatrà dues resolucions enfrontades: una presentada pels Estats Units que demana el final de la guerra i que no inclou cap referència a la integritat territorial d'Ucraïna; i una altra presentada per Kíiv i amb el suport de 50 estats, que parla de posar fi a la guerra aquest any i reclama la fi immediata de l'agressió i la retirada de les tropes russes. Pel que fa a la UE, s'ha posicionat clarament per la segona opció i aquest dilluns ha carregat durament contra les intencions de Trump.

En aquest sentit, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha criticat que en "la narrativa de Trump" hi estan "fortament representats els missatges" que llança el Kremlin, i ha assegurat que no es tancarà cap acord de pau sense la participació de Kíiv ni Brussel·les. Amb el mateix to contra Trump, li ha retret que acusés Zelenski de "dictador" perquè està governant amb el mandat prorrogat i no es convoquen eleccions per la situació excepcional que suposa la guerra. "Quan vaig sentir això, pensava que [Trump] s'estava equivocant i confonia dues persones, perquè Rússia no ha tingut eleccions en 25 anys i Zelenski va ser escollit en unes eleccions lliures i justes", ha dit la dirigent comunitària.

De fet, cal recordar que Trump va mentir quan va assegurar que la popularitat de Zelenski és del 4% i que, per aquest motiu, no convoca comicis. En realitat, diverses enquestes evidencien que supera amb facilitat el 50% del suport popular, una xifra difícil de veure en altres països europeus. Les accions i les paraules de l'administració Trump, que vol negociar el final de la guerra sense Kíiv ni la UE, donen ales a Moscou, que fa mesos que suggereix que s'haurien de celebrar eleccions a Ucraïna com a part de qualsevol acord de treva. I, segons diversos experts consultats en els últims dies per l'ARA, celebrar unes eleccions ara mateix a Ucraïna, en plena guerra, suposaria múltiples reptes i riscos logístics i de seguretat.

Més ajuts a Ucraïna i més sancions contra Rússia

Els ajuts anunciats aquest dilluns per Von der Leyen volen llançar un senyal que la UE manté el compromís de suport a Ucraïna "tant de temps com faci falta", i malgrat les amenaces de Washington. A hores d'ara, el bloc europeu ja és l'aliat que més ha contribuït en la defensa el país ucraïnès —un total de 135.000 milions d'euros— i ara ampliaran aquesta xifra en 3.500 milions d'euros més. "Hem d'accelerar l'entrega immediata d'armes i municions", ha assenyalat la presidenta de la Comissió Europea.

A més d'aquests diners, Sánchez ha anunciat uns nous ajuts d'Espanya a Ucraïna per un valor de 1.000 milions d'euros. De fet, forma part de l'acord bilateral que van firmar Kíiv i Madrid l'any passat, quan el govern espanyol ja li va subministrar uns altres 1.000 milions d'euros d'ajudes. "Ucraïna ha de guanyar una pau justa i duradora", ha piulat el dirigent socialista des de la cimera internacional de Kíiv.

D'altra banda, els ministres d'Exteriors reunits aquest dilluns en el Consell de la UE de Brussel·les també han ratificat l'aprovació del setzè paquet de sancions contra Rússia. Entre altres, les noves sancions inclouen més mesures contra l'anomenada “flota fantasma” russa i els vaixells que ajuden que el règim de Vladímir Putin esquivi les sancions al seu petroli, així com la prohibició d'importar alumini de Rússia i d'exportar serveis de refineria de cru i gas.

stats