Zelenski rebaixa les expectatives de la pau de Trump

Brussel·lesDonald Trump vol penjar-se la medalla d'haver aconseguit la pau a Ucraïna pocs dies després de tornar a la Casa Blanca al preu que sigui, però la jugada no li està sortint del tot bé. Aquest dimecres, cofoi d'orgull i triomfalisme, va anunciar que ja havia acordat per telèfon amb Vladímir Putin que les negociacions sobre la guerra d'Ucraïna començarien de manera "imminent". Poques hores després, però, tant Kíiv com Moscou rebaixaven les expectatives de la bona nova del magnat novaiorquès. I, en la Conferència de Múnic d'aquest divendres, les crítiques de Volodímir Zelenski i d'altres mandataris europeus als pals de cec de l'administració Trump ha anat un pas més enllà. L'ucraïnès, el més combatiu tot i que depèn de Washington, ha afirmat que "no veu un pla preparat dels Estats Units" per posar fi al conflicte entre Ucraïna i Rússia.

Però això no és tot. Aquest dijous Trump va anunciar —davant la incredulitat de tothom— que en la trobada d'aquest divendres prevista entre Zelenski i el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, també hi participarien altres representants russos. Tanmateix, Kíiv i Moscou han desinflat el suflé. El Kremlin ha negat rotundament que hagi enviat una delegació a la Conferència de Múnic, on s'han congregat més d'una seixantena de líders, i el president ucraïnès ha admès, amb un to més diplomàtic, que no en té constància. "No en sé res. ¿Potser hi ha algú que en sap més que jo?", s'ha preguntat Zelenski amb sornegueria.

A més, el president ucraïnès ha fet una crítica velada al discurs del secretari general de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, que vol establir les bases de les potencials negociacions i ja va concedir algunes de les principals demandes de màxims de Putin abans d'asseure's a negociar. Entre d'altres, dona gairebé per perduda Crimea i part de l'est del país, i descarta que Ucraïna s'adhereixi a l'OTAN com a resultat d'un potencial acord de pau.

Aquestes paraules, esclar, no han fet gens de gràcia a Zelenski. "No reconeixerem mai els territoris ocupats per Rússia", ha remarcat el president ucraïnès. I, pel que fa al futur d'Ucraïna a l'Aliança Atlàntica, s'ha mostrat igual de contundent. "Volem ser a l'OTAN, per descomptat. Creiem en les garanties de seguretat de l'OTAN", ha afegit el president ucraïnès, que ja ha avisat abans de reunir-se amb el vicepresident dels EUA que aquest divendres "no està preparat per firmar res" que impliqui un acord amb Washington.

Europa intenta no quedar exclosa de la negociació sobre Ucraïna

El cap del Pentàgon també va descartar l'enviament de tropes de pau dels Estats Units o de l'OTAN a territori ucraïnès per garantir el compliment d'un possible alto el foc o acord de pau, que és una altra de les condicions que imposa Putin d'entrada. Tot i això, després de rebre una pluja de crítiques per part dels aliats europeus, el secretari de Defensa dels EUA ha volgut matisar les seves paraules i ha avisat a Moscou que, si no s'asseu a negociar, es poden enfrontar a sancions i a "accions militars". La reacció del Kremlin no s'ha fet esperar i ha carregat contra el to amenaçador del cap del Pentàgon, que al cap de poca estona s'ha tornat a contradir i s'ha oposat completament a la participació de tropes estatunidenques en una missió de pau.

El camí d'Ucraïna cap a la UE i l'OTAN

Tant els Estats Units com l'OTAN, que de facto està controlada per Washington, han canviat la seva posició respecte al futur d'Ucraïna a l'Aliança Atlàntica i, amb el retorn de Trump, cada vegada allunyen més la possibilitat d'una futura adhesió d'Ucraïna a l'entitat militar més gran del món. Tanmateix, en l'última cimera de caps d'estat i de govern de l'Aliança Atlàntica a Washington es va acordar que el camí del país ucraïnès cap a l'OTAN és "irreversible".

I, de fet, això és el que ha recordat aquest divendres al matí el primer ministre britànic, Keir Starmer. "El primer ministre reitera el compromís del Regne Unit que Ucraïna segueixi un camí sense retorn cap a l'OTAN", diu un comunicat emès per Downing Street.

Pel que fa a la Unió Europea, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també ha insistit que el futur d'Ucraïna passa pel bloc comunitari. "Cal accelerar l'adhesió d'Ucraïna a la UE", ha apuntat la líder comunitària. En aquest sentit, en un moment en què la UE tem quedar al marge de les negociacions, Von der Leyen ha reivindicat el paper clau del club europeu en aquests gairebé tres anys de guerra i, sobretot, el que tindrà en la reconstrucció d'Ucraïna. "El futur d'Europa també és el futur d'Ucraïna", ha subratllat la dirigent conservadora, que ha avisat a Trump que "una Ucraïna derrotada debilitaria tant Europa com els Estats Units".

Trump diu que ha parlat amb Putin i han acordat iniciar "immediatament" negociacions sobre Ucraïna

Zelenski li ha recollit el guant a Von der Leyen i ha defensat el dret de la UE a tenir veu i vot en la resolució de la guerra. En contra del que pretenen Trump i Putin, que estan relegant Europa a un segon pla, el president ucraïnès ha remarcat que no es reunirà amb el president rus fins que abans no hagin acordat una posició conjunta amb Brussel·les i Washington amb la qual presentar-se a la taula de negociació. "Només em reuniré amb un rus quan tinguem un pla comú amb Trump i Europa", ha dit Zelenski.

Congelació de les regles fiscals de la UE pel rearmament

Von der Leyen ja va suggerir en la cimera europea de la setmana passada que proposaria flexibilitzar les regles fiscals per potenciar la indústria armamentista i el rearmament del club europeu. "Calen mesures extraordinàries", va apuntar aleshores. Fins fa poc, els topalls de dèficit i deute de la UE semblaven intocables, però l'expansionisme de Putin i la voluntat de recuperar l'autonomia ha fet saltar pels aires un altre dels grans tabús de Brussel·les: el de l'austeritat.

Aquest divendres, la presidenta de la Comissió Europea ja ho ha dit sense embuts. "Proposaré activar una clàusula d'escapament per a inversions en defensa. Això permetrà als estats membres incrementar la seva despesa militar", ha dit Von der Leyen. Per tant, Brussel·les preveu que, tal com ja va permetre durant la crisi provocada per la pandèmia, els estats membres puguin registrar més d'un 3% de dèficit, que és el topall actual, i augmentar substancialment els diners destinats a rearmar-se.

El rearmament d'Europa canvia les regles del joc